Els partits representats al Parlament es mostren favorables al manifest impulsat per la Plataforma per la Qualitat de l’Aire
R. Permui (ACCC). Compromís generalitzat per augmentar les mesures que ajudin a millorar la qualitat de l’aire a Catalunya. Aquesta és la impressió resultant del debat celebrat el passat 21 de setembre al Col·legi de Periodistes de Catalunya entre les set forces polítiques representades al Parlament que concorren a les properes eleccions del dia 27. L’acte va ser organitzat per la Plataforma per la Qualitat de l’Aire, de la qual forma part l’Associació Catalana de Comunicació Científica, que va estar representada per la seva presidenta Cristina Ribas, qui va moderar la trobada.
Resum en vídeo del debat (vídeo: R. Permuy)
“La contaminació atmosfèrica té una relació directa amb problemes de salut, com poden ser respiratoris o cardiovasculars”, va indicar Tomàs Molina, cap del servei de meteorologia de Televisió de Catalunya, que va presentar el debat. Malgrat això, “a Catalunya se superen de forma sistemàtica els límits de contaminació marcats tant per l’OMS com per la UE”, va apuntar Molina, qui a continuació va repassar els principals punts que componen el manifest de la Plataforma que recull les accions que considera oportunes a realitzar perquè la millora del nostre aire sigui una realitat.
Com va detallar Cristina Ribas, la Plataforma va plantejar prèviament a les organitzacions polítiques representades en el debat quatre qüestions que considera claus perquè tingui lloc la millora de la qualitat de l’aire a Catalunya. Ribas va interpel·lar als presents si les seves organitzacions donaven suport a l’esmentat manifest i l’aplicació d’un pla per la qualitat de l’aire, qüestió que va obtenir en línies generals suport unànime de totes les forces polítiques presents. La segona de les qüestions va ser si aquests partits estarien disposats a impulsar les anomenades Zones Urbanes d’Atmosfera Protegida -les ZUAP- que impliquen una restricció del trànsit i que, com indica la Plataforma, són comuns en diferents ciutats europees. Cap organització política va mostrar la seva oposició però sí que van tenir lloc els matisos. És el cas de Jordi Sala, per part d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC), qui va esgrimir que caldria estudiar bé quin és el model factible a aplicar a Barcelona i la seva àrea metropolitana, “ja que no totes les ciutats apliquen les ZUAP de la mateixa manera”. Això mateix va esdevenir amb Santiago Rodríguez, del Partit Popular de Catalunya (PPC), qui va ironitzar sobre donar suport al manifest sense matisos ja que “no m’agraden les preguntes en clau plebiscitària de ‘sí’ o ‘no'”.
Marc Sanglas, en nom de Junts pel Sí, va indicar que moltes de les mesures que indica el manifest ja estan en marxa per part de la Generalitat, “com és el cas de la llei d’impostos ambientals”, va concretar, i va apel·lar a la necessitat d’independència perquè al comptar amb estructures d’Estat sigui possible regular qüestions que no depenen de la Generalitat i que sí que repercutirien en la millora de la qualitat de l’aire, com són “la navegació aèria o l’energia nuclear”. Jordi Terrades, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), va voler destacar que la seva formació ja havia fet amb anterioritat una proposta al govern de la Generalitat d’impulsar tant la restricció del trànsit en determinades zones com començar a dissenyar i implantar les ZUAP. Toni Ribas, de Catalunya Sí que es Pot, va apuntar, pel que fa a les accions dutes a terme pel govern d’Artur Mas, que “treure el límit de 80 km per hora en determinades zones no va precisament a favor de la qualitat de l’aire”. Sergio Sanz, de Ciutadans, va indicar que la seva formació va donar suport tant al manifest com a les ZUAP, aclarint que no havia pogut ser encara estudiat i aprovat en profunditat per la seva organització. Sanz va apel·lar a la necessitat d’impulsar el vehicle elèctric, impulsant inversió en el seu desenvolupament, i va marcar l’horitzó del 2050 com a any en el qual el total de tota l’energia que consumim procedeixi de fonts renovables. Joan Pons, per part de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) – Crida Constituent, va mostrar el suport “rotund” de la seva formació al manifest plantejat i va incidir en la necessitat de no només impulsar el transport públic sinó també apostar per que compti amb unes tarifes accessibles per a tothom, condició econòmica que, segons el candidat, actualment no compleix. Sobre les ZUAP, Pons va posar de manifest el convenciment per part de la CUP que és una de les principals mesures que tindran un efecte clarament positiu en la millora de la qualitat de l’aire.
El segon torn d’intervencions va estar centrat en si les formacions presents estarien disposades a finançar un estudi sobre la contaminació al polígon sud de Tarragona; quina és la seva posició respecte a la indústria petroquímica d’aquella zona i el seu punt de vista sobre la possibilitat d’electrificació dels ports. Tots els presents es van mostrar disposats a la realització de l’esmentat estudi de contaminació. Terrades va apuntar que aquest estudi ha de ser finançat per la Generalitat i no pels ajuntaments del Camp de Tarragona; qüestió que va ser recolzada per Rodríguez. Sala va afegir que les empreses de la zona han d’estar “interessades en què es dissipi qualsevol indici de culpabilitat” sobre la contaminació de la zona, de manera que haurien de col·laborar en l’estudi. Toni Ribas va incidir que si es realitza un estudi, l’important és que “s’apliquin les mesures que suggereixen aquests estudis”, al que Pons va apuntar que aquesta investigació no haurien de fer-la institucions “com la URV, que té una càtedra de sostenibilitat finançada per la indústria química”. Sobre la petroquímica, tant els representants de Junts pel Sí, PSC, PPC, UDC i Ciutadans van insistir en la necessitat de compatibilitzar la millora mediambiental amb el manteniment dels llocs de treball que genera la indústria en zones com la tarragonina, enfront dels representants de Catalunya Sí que es Pot i CUP – Crida Constituent, que van apostar per la seva substitució progressiva per l'”economia verda” -en el cas de Toni Ribas- i que els llocs de treball que es generen no siguin una excusa contra les mesures que puguin permetre la millora de la qualitat de l’aire i, en definitiva, de la salut de la població -com va apuntar Joan Pons-. Sobre l’electrificació dels ports, totes les forces polítiques es van mostrar favorables. Junts pel Sí aposta per la gasificació com un primer pas i el membre de la CUP va voler fer extensible aquesta electrificació a altres ports més enllà del Barcelona com són el de Tarragona o Palamós, entre d’altres, amb presència de grans embarcacions com creuers, un els principals focus emissors de contaminants de l’aire.
Va tancar el debat Olga Margalef, de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire, que va recalcar que l’organització seguirà molt de prop els compromisos realitzats pels presents i les accions que es prenguin perquè la millora de l’aire a Catalunya sigui el més aviat possible una realitat.
