Recull de llibres dels membres de l’ACCC
Com cada any, l’ACCC us torna a convidar a fer un intercanvi de ciència i flors amb un recull d’obres de divulgació científica publicades per membres de l’associació.
“Max Picard i l’enigma dels dinosaures”, de Marc Boada
El membre de l’ACCC Marc Boada, divulgador científic, presenta Max Picard i l’enigma dels dinosaures, (laGalera) per infants a partir de 10 anys. Una novel·la de ciència i ficció, mai més ben dit, en la qual el protagonista descobreix la seva passió per la paleontologia.
En Max passa l’estiu a la masia del seu avi. Lluny del laboratori, en plena natura, en un lloc solitari, sembla que té tots els números per avorrir-se mortalment. Fins que un dia, passejant per la muntanya amb els seus amics, troba una cosa que el fascinarà: fòssils de dinosaures! Però a la muntanya també hi ha uns personatges misteriosos, liderats per una científica d’aspecte malèvol. Les investigacions d’en Max el portaran a conèixer el món de la paleontologia i, al mateix temps, el costat fosc de la ciència.
“Educació per a una cultura de pau. Una proposta des de la pedagogia i la neurociència”, de David Bueno i Marta Burguet
El soci David Bueno, professor i investigador del Departament de Genètica de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona (UB), i Marta Burguet, docent en educaicó per la pau per la UB, presenten Educació per a una cultura de pau. Una proposta des de la pedagogia i la neurociència (Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2014).
Educació per a una cultura de pau planteja la fragilitat i controvèrsia de la pau. La pau és una matèria fràgil, trencadissa, i també controvertida. Quantes accions es fan en nom de la pau, encara que a vegades, paradoxalment, s’acabi recorrent a la violència! Fins i tot la pau proactiva, d’arrel ghandiana, pot ser viscuda com una forma de violència per als qui no hi estan d’acord. Tanmateix, és un bé molt preuat i desitjat, que s’ha de protegir i conrear. I perquè arreli i creixi, cal entendre-la i viure-la.
L’obra fa una proposta innovadora en aquest camí, que sorgeix del diàleg reposat i meditat, i alhora viu i dinàmic, entre una ciència social com és la pedagogia i una d’empírica com és la neurobiologia. Fruit d’aquest diàleg, la pau esdevé un important actiu de la humanitat i una via per gestionar els conflictes de les nostres idiosincràsies culturals i biològiques. Aquestes àrees de coneixement convergeixen en una mirada integradora de l’educació per a una cultura de pau, des de la convicció que la pau s’ha de comprometre tant amb les injustícies més estridents i mediàtiques com amb les més silenciades.
“Els límits de la vida. Una novel·la sobre el que som”, de David Bueno, Salvador Macip i Eduard Martorell
Bueno també ens proposa una de les seves altres obres realitzades amb Salvador Macip, doctor en genètica molecular, i Eduard Martorell, postgraduat en Medicina Clínica Preventiva editor en l’Enciclopèdia Catalana i professor asociat a la Universitat Internacional de Catalunya: Els límits de la vida. Una novel·la sobre el que som (laGalera).
Una obra que explica com la seva protagonista, Lara, no ha fet els quinze i ja està farta de tot. Es debat entre la vida i la mort. Un brot de la seva malatia l’ha deixada a la UVI, sola, per passar una nit que pot ser decisiva. Però a la sala hi ha la Carme, una doctora que no havia vist mai, que comença a explicar-li una història apassionant: la història de la vida mateixa.
“Un submari d’aire i altres 28 experiments” de Jordi Mazon
El soci Jordi Mazon, professor i investigador al Departament de Física Aplicada de la Universitat Politècnica de Catalunya, planteja l’experimentació com a base de la ciència, essencial per arribar a comprendre el perquè i el com passen les coses. La proposta d’experiments d’aquest llibre permeten iniciar-te al món de l’experimentació científica en els camps de l’electricitat i magnetisme, l’aire, la densitat dels cossos, forces i pressions, i la calor.
A Un submarí d’aire i altres 28 experiments (Cossetània edicions) cada experiment s’estructura d’una forma similar que respon a quatre preguntes: Què volem demostrar? Què necessitem? Com ho fem? Per què i què ha passat?, i requereixen material senzill i a l’abast de tothom.
“Decir la ciencia. Divulgación y periodismo de Galileo a Twitter”, de Vladimir de Semir
Vladimir de Semir, expresident de l’ACCC i director acadèmic del Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental de la Univesitat Pompeu Fabra, ha publicat recentment la seva obra Decir la ciencia. Divulgación y periodismo de Galileo a Twitter (publicat i editat per la Universitat de Barcelona).
Es tracta d’un assaig sobre les relacions entre el peridisme i la ciència i sobr el’impacte en la societat del coneixement. L’autor reflexiona sobre la importància que ha tingut al llarg de la història la divulgació de la informació i el saber en el desenvolupament del coneixement.
El llibre està dividit en catorze capítols, una autètncia radiografia de la professió. L’autor desgrana, una rere l’altra, totes les consideracions apreses durant més de quaranta anys de la trajectòria professional -“una època daurada del periodisme científic” com ell mateix qualifica- i ens ofereix una sèrie d’anàlisis i relfexions que, pe run costat, sintetitzen la història de l’ofici i per l’altre, proposen una visió de com hauria de ser el futur.
