Resum de la llista de correu

Els temes més comentats al gener

Una de les primeres converses de l’any ha estat que, segons l’Associació per promoure el Museu de Matemàtiques a Catalunya, el 2015 és un any capicua: 11111011111. Algú va aclarir que ho era, de capicua, «en base dos» i per això aquesta xifra. També ens va convidar a veure l’etiqueta de Twitter #FrikiNadal per conèixer més relacions amb les matemàtiques curioses. El Nadal és temps de regals i, precisament en tancar desembre, la llista de l’ACCC també va ser útil per resoldre dubtes, com ara on es podia comprar un «kit amb material (per a nanos) per fer experiments de refracció de la llum?», és a dir, «els típics prismes», hi va afegir la llistaire. Fins a 11 correus electrònics s’hi van enviar sobre aquesta qüestió.

The imitation game. Aquest és títol original de la pel·lícula –Descifrando enigma, en la versió doblada a l’Estat- estrenada fa unes setmanes i centrada en la figura del matemàtic Alan Turing. El biopic sobre el pare de la computació va donar peu a un debat en el qual diferents membres de la llista van expressar les seves impressions a favor d’aquest tipus de films per afavorir el coneixement de diferents figures científiques. També es van compartir anàlisis fetes a mitjans -en especial anglosaxons- sobre les errades o, més aviat, qüestions sobre Turing i la seva recerca que hi ha coneixement que van ser d’una altra manera. El debat es va enllaçar amb la també recentment estrenada pel·lícula sobre el físic Stephen Hawking, The theory of everything (titulada en la versió doblada La teoría del todo). En total han estat una vintena de correus electrònics sobre els científics i el cinema.

 

Experiments. Els comentaris de la llista de correu també serveixen per fer experiments científics casolans. Una llistaire va preguntar si hi ha verdures que condueixen millor la calor que unes altres -com passa amb els metalls- posant d’exemple l’elevada temperatura del carbassó en un arròs respecte a altres verdures que l’hi acompanyaven. Entre les causes, la capacitat calorífica pel seu elevat contingut d’aigua podria ser-ne una. La llistaire va indicar que, a causa de la temperatura, va cremar-se la llengua, fet que altres membres de la llista van comentar que calia analitzar tenint en compte la conductivitat tèrmica, ja que «en general els aliments transmeten malament la calor», afegint-ne que «aquest paràmetre depèn molt de l’estructura cel·lular [la del carbassó] i morfològica» i que, per tant, no li sabia «atribuir la magnitud d’importància en el fenomen de la teva cremada.». El mateix participant va aclarir que hi havia un tercer factor, la textura superficial, detallant que «el contacte entre llengua o paladar i aliment és important. Si la superfície té forats i porus, o és irregular, hi ha aire pel mig que dificulta la transmissió. El carbassó […] s’adapta bé a les superfícies i, per tant, cedeix tota la calor sense impediments.».

 

Al gener, un dels temes de consulta també ha estat les fonts documentals sobre vida sintètica. Entre els suggeriments, una pàgina del diari The Guardian sobre la temàtica.

 

Una de les notes de premsa comentades durant aquest primer mes de l’any ha estat sobre el projecte Treu la llengua, impulsat conjuntament pel Centre de Regulació Genòmica (CRG) i l’Obra Social “la Caixa”. L’estudi inclou una mostra significativa que intenta determinar la varietat de bacteris i fongs presents al microbioma bucal i busca descobrir si estan relacionats amb alguna característica ambiental o amb l’estil de vida. Un total de 2000 estudiants de 3r d’ESO de 40 escoles del territori espanyol participen en la recol·lecció de mostres de saliva, que se seqüenciaran per buscar fragments d’ADN comuns pel que fa a bacteris i fongs. Una llistaire hi va reflexionar que si només «s’agafa la saliva» com a mostra d’estudi, potser s’hauria de tenir en compte que «la microbiota canvies amb l’edat.»

 

A dia 28 es van enviar des de l’1 de gener 156 correus a la llista. Si vols conèixer més sobre aquests temes, d’altres o compartir diferents qüestions relacionades amb la ciència i la comunicació científica, inscriu-te a la nostra llista de correu.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *