La qualitat de l’aire a Barcelona, a debat al Col·legi de Periodistes de Catalunya
Text: Raül Toran. Vídeo: Rubén Permuy (ACCC). El debat, celebrat el 28 d’octubre i organitzat per l’Associació Catalana de Comunicació Científica, va ser moderat Antonio Cerrillo, periodista especialitzat en medi ambient a La Vanguardia, que va reflexionar sobre el retard del Pla de Qualitat de l’aire a causa de la pròrroga que va demanar la Generalitat de Catalunya, fet ha afectat el procés de millora de la qualitat de l’aire.
Reportatge en vídeo de l’acte
Ricard Alsina, director d’Intervenció, Innovació i Qualitat Mediambiental d’Hàbitat Urbà de l’Ajuntament de Barcelona, va explicar els esforços del consistori per reduir la contaminació en una ciutat amb molta densitat poblacional (1,6 milions d’habitants en una superfície de 100 km2.) Tal com va explicar, l’Ajuntament de Barcelona mesura molts contaminants, i en la majoria de variables, Barcelona es situa per sota dels nivells marcats per la Unió Europea. En el cas de les partícules molt fines (PM2.5), tot i que han baixat, els valors estan molt a prop dels marcats com a límit per la Unió Europea. El valor mig anual de les PM10 també ha baixat, va explicar el ponent. Barcelona, en relació a la concentració de partícules, estaria a nivell similar a ciutats com Londres o Milà. Sobre el diòxid de nitrogen (NO2), sí que es supera els límits marcats per la Unió Europea. Alsina va recordar que l’Ajuntament està fent esforços per reduir el transit de vehicles i aposta per altres formes de transport, com la bicicleta o el transport públic, a fi d’arribar a ser energèticament independent. Un altre punt de contaminació és el port de Barcelona, una àrea on s’han planificat algunes mesures per a reduir-ne la contaminació, com ara l’arribada del ferrocarril per al transport ferroviari de mercaderies. També va comentar que s’apostarà per la bicicleta elèctrica, un carsharing elèctric -similar al que té Paris- i les superilles per pacificar el trànsit. urbà «El pla de mobilitat 2013-2018 preveu una reducció del tràfic a la ciutat de Barcelona en un 21% el 2018. L’objectiu és que, en quaranta anys, s’arribi a produir el 100% de l’energia que consumeix la ciutat. I la utilització d’aigües freàtiques serveix per evitar la suspensió de partícules contaminants. S’està treballant per pavimentar amb formigó porós per evitar la generació de partícules en espai de terra», explicà el ponent.
Xavier Querol, investigador de l’Institut de Diagnòstics Ambientals i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), explicà que s’ha fet tard i molt poc per les mesures per millorar la qualitat de l’aire. Alemanya ha superat el milió de bicicletes públiques, mentre que Barcelona només en té 6.000. «El preu del transport públic a la ciutat només ha fet que pujar, mentre que ha baixat en les ciutats que han aprovat l’examen sobre la qualitat de l’aire» va explicar el ponent. Se superen els valors de NO2 en els zones urbanes i d’ozó en les zones rurals. «Que només es superi els valors en dos estacions no significa que es superi els valors únicament en aquests punts, sinó en tots els carrers amb característiques similars al del creuament d’Urgell amb Avinguda Roma. No hi ha estacions de mesures a Paral·lel, Aragó, Balmes, etc., amb molt més tràfic que aquest punt. Barcelona té quatre carrils on circulen més de 30.000 vehicles al dia. I no es dispersa la contaminació a causa de les característiques de l’eixample. Tot i això, els contaminants s’han reduït gràcies a les directives de la Unió Europea. No hi ha una única solució, però hi ha certes mesures: desenvolupar un pla en l’àmbit metropolità, abaixar el preu del sistema de transport públic, que és el millor d’Europa, i millorar el sistema de pàrquing perquè la gent deixi el cotxe i agafi el transport públic. Les superilles sí que reduiran la contaminació de l’aire de la ciutat de Barcelona. S’ha de fer mesures sobre l’ús del vehicle privat», explicà Querol.
Per la seva banda, Assumpta Farran, directora de Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya, va parlar sobre la relació entre qualitat de l’aire i salut, tot explicant que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) afirma que la contaminació atmosfèrica urbana eleva el risc cancerígen. Catalunya té dos expedients informatius pel nivell de qualitat de l’aire i «malgrat que aquesta contaminació només afecta un 2% del territori, implica al 60% de la població», explicà la ponent. «La contaminació és un problema complex que necessitarà la cooperació dels diversos agents implicats. No hem estat capaços de general una demanda del carrer per millorar la qualitat de l’aire. Donem per fet que la qualitat de l’aire és molt dolenta», continuà Farran i afegí aquesta cita d’en Jordi Sunyer, investigador del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL), al diari El Mundo: «D’aquí a 100 anys ens posarem les mans al cap quan reflexionem que vam preferir tenir cotxe privat a una bona qualitat de l’aire a casa.» Millorar la qualitat de l’aire ajuda a crear una indústria més moderna, més neta i més competitiva però «el problema principal és el nostre cotxe, que contamina i fa soroll. Cal un canvi i és necessari que els ciutadans ho demanin. Hem fet clara la informació i fàcil de trobar, i que arribi per diversos mitjans, Twitter, per aplicacions mòbils (apps), en autopistes i en els taxis», explicà Farran.
José Manuel Jurado, responsable de sostenibilitat a la Secretaria de Política Territorial i del Barcelonès de CCOO, va plantejar una presentació «més reivindicativa», segons les seves paraules. «És sorprenent escoltar a polítics que animin els ciutadans a reclamar un aire més net. El transit el provoquem els treballadors i treballadores anant a la feina. Encara que estem millor que fa deu anys, encara s’ha de treballar. Però cal voluntat política per mantenir i fomentar el transport públic, per tal d’evitar el transport privat. Per exemple, fa poc es va eliminar un autobús a Mercabarna amb l’excusa que només el feien servir 100 persones. També seria necessari el transport col·lectiu per a centres empreses que estan a polígons industrials», va concloure Jurado.
Cristina Ribas, presidenta de l’ACCC, va recordar en el torn de les intervencions que aquest debat es la continuació d’un altre debat que es va fer a l’Institut d’Estudis Catalans i reflexionà que «el debat sobre la contaminació de l’aire recorda molt el que es va tenir durant el desplegament de la llei del tabac i ara tothom està encantat de tenir espais sense fum. A més, feia anys que es sabia que la contaminació provoca morts directes.»
En el debat, els assistents van reflexionar sobre la necessitat de fomentar el transport públic, baixar el preu del tiquet del transport, tenir abonaments més barats d’aquest transport, etc. Un dels assistents va dir que era indignant que els polítics «ens demanin a nosaltres que ens manifestem per tal d’aconseguir un aire més net» i una altra assistent va reflexionar que «la Generalitat s’escuda en el fet de tenir una baixa demanda social d’aquest tema per no fer-hi res.» Durant el debat, Xavier Querol va reflexionar sobre la necessitat de mantenir programes com El Medi Ambient de TV3 i va explicar algunes mesures per incentivar el transport públic sense augmentar la despensa econòmica de la Generalitat de Catalunya.
Presentacions dels ponents
Ricard Alsina
Assumpta Farran
Xavier Querol
