Els temes més comentats al juny
La proposta Històries de Ciència a Gràcia, promoguda per La Mandarina de Newton en col·laboració amb el Centre d’Història de la Ciència de la UAB i la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, va ser un dels temes comentats en la llista de correu de l’ACCC durant el mes de juny. Aquest itinerari, realitzat el dissabte 7 de juny, s’endinsava en els dominis del barri barceloní de Gràcia amb una perspectiva diferent ja que la ruta abordava la història d’aquest districte relacionant-lo amb la història de la ciència i els científics que hi havien viscut. Una ruta científica que, segons van informar, es repetirà el dissabte 28 de juliol per a totes aquelles persones interessades que no van poder assistir-hi. Una participant de la llista va aprofitar l’ocasió per recordar el que va qualificar de «detall històric» relacionat amb aquesta temàtica i va apuntar que al costat de la parada de tramvia que hi havia als jardins on comença el carrer Major de Gràcia, existia una botiga de ràdios que tenia al seu aparador un paper que, en posar-hi la mà al damunt, feia sonar la ràdio. La botiga es deia Ràdio Watt, segons ha assenyalat un altre membre de la llista que també recorda aquesta anècdota.
Un altre fil de converses el va iniciar una participant que va consultar si algú coneixia alguna iniciativa similar a NanOpinion, però orientada cap a la biologia sintètica, realitzada en el territori català. Com a resposta, un altre participant va aportar que la Fundació “la Caixa” està duent a terme un projecte sobre aquest tema mitjançant l’organització d’unes sessions de diàleg a l’espai CosmoCaixa. En aquest sentit, va recomanar un article publicat per Jack Stilgoe a The Guardian titulat Don’t shut the door on the synthetic biology debate . En ell pronostica que es generarà més diàleg al Regne Unit al voltant de la biologia sintètica, amb la voluntat d’obrir el debat a la participació ciutadana sobre els riscos que comporta. Per finalitzar, la llistaire que va iniciar el tema va voler aprofitar l’ocasió per informar que NanOpinion participaria en el Festival de la Ciència, Tecnologia i Innovació celebrat durant aquest mes. Seguint aquesta línia, un altre participant va aportar un article del Grup Europeu d’Ètica de les Ciències publicat el 2009 en el qual s’aporta una opinió sobre biologia sintètica.
Piratas de la Ciencia és una associació cultural sense ànim de lucre fundada el 2004 pels alumnes del curs Comunicació de la ciència de la Universitat de València per estimular la participació activa en el món de la divulgació de la ciència a València. Durant deu anys, aquesta associació s’ha dedicat a la comunicació científica, especialment a través d’activitats amb caràcter interdisciplinari, i per això han volgut fer partíceps del seu desè aniversari els membres de la llista de l’ACCC, tal com van indicar en una sèrie de correus. Van aportar la nota de premsa d’aquest aniversari: La asociación cultural Piratas de la Ciencia cumple 10 años de actividad i l’enllaç a un reportatge que va realitzar la Universitat de València, Piratas de la Ciencia trau el coneixement de les aules i l’acosta als barris de València . En resposta, altres participants de la llista van felicitar l’associació i alguns d’ells van recordar una visita que l’ACCC va fer a aquest grup de treball fa uns anys.
Un dels membres de la llista va recomanar el documental Injustícia exprés, codirigit per Michele Catanzaro, ex-membre de la junta i anterior moderador de la llista de l’ACCC. El film tracta el cas d’Óscar Sánchez, un rentacotxes de Montgat que va passar dos anys i vuit mesos a la presó a Itàlia, condemnat injustament per narcotràfic. Catanzaro i dos companys d’El Periódico van fer una investigació al voltant del cas que va acabar amb l’alliberament d’Óscar Sánchez. La participant va afegir que s’emetria aquest documental en l’espai Sense Ficció de TV3 i a Documentos TV a La 2 i va recomanar-lo. Un altre participant, que també va veure el documental, va destacar el valor del periodisme d’investigació i es va unir a una sèrie de felicitacions que els membres de la llista van expressar a Catanzaro.
Durant aquest mes de juny es va generar també un espai de debat a la llista. Una participant va preguntar sobre Manel Ballester, cardiòleg i catedràtic de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida, que segons es va poder saber, afirma poder curar el càncer amb “medicina energètica”. A més, va afegir que «tot i ser catedràtic, sembla que ha derivat cap a les pseudociències», tot aportant, com a demostració, una de les seves xerrades . Un altre participant va indicar que hi havia diversos científics amb el nom de Manel Ballester. En relació a la xerrada que s’indica anteriorment, aquest participant apunta que el discurs cau en imprecisions, mentides i falsedats químiques, i va mostrar la seva indignació perquè es concedís una càtedra de cardiologia a una persona que promou aquestes idees pseudocientífiques. Altres membres de la llista van indicar que el més indicat seria informar els comitès d’ètica corresponents, en aquest cas el Comitè d’Ètica Assistencial de l’Hospital Arnau de Vilanova, el de la Universitat de Lleida i el del Col·legi de Metges corresponent.
Un altre membre de la llista va expressar la seva preocupació pel fet que, encara que es pugui impedir actuar a determinats col·lectius qualificats com a “farsants”, el seu espai seria immediatament ocupat per d’altres, ja que continua existint el problema de la credulitat, la desesperació i la falta d’informació del pacient. Un altre participant va indicar que, segons els seus informadors, el Dr. Ballester Rodés, després d’una etapa de recerca important, es va decantar cap a la pràctica de la medicina energètica. Sembla ser que els tractaments que recomana són complementaris, no substitutoris de la medicina hospitalària i que al darrere no hi ha cap negoci flagrant, fet que modifica i contextualitza el comentari inicial. Una altra llistaire ha assenyalat que consta també com a membre de l’equip docent del Màster de Medicina Naturista i Infermeria Naturista.
De l’1 al 25 de juny, data en la qual es va realitzar aquest resum, es van enviar 246 missatges de correu a la llista de l’ACCC.
