Crònica de la taula rodona “Donar a la ciència: fundacions que aposten per la recerca: models i futur”
Raül Toran (ACCC). El passat 18 de juny va tenir lloc a l’Ateneu Barcelonès la jornada “Donar a la ciència: fundacions que aposten per la recerca: models i futur”, coorganitzada per la Societat de Científics Espanyols en Alemanya (CERFA) i l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC). L’objectiu de la jornada era debatre els diversos models de fundacions que promouen la participació ciutadana en els processos de finançament o formació d’investigadors. L’acte va ser presentat per Raül Delgado, president de CERFA, i Michele Catanzaro, de l’ACCC.
Michele Catanzaro de peu presentant l’acte (foto: Esther Marin)
Michele Catanzaro va apuntar que l’acte no pretenia donar una visió exhaustiva de les fundacions que financien investigació, sinó donar una mostra d’algunes que han fet una feina excel·lent. Així mateix va comentar que “seria un error pensar que, com les institucions públiques redueixen la seva inversió en temps de ciència, les fundacions han de suplir: en els països avançats científicament tant el sector públic com el privat inverteixen més que en el nostre entorn”.
Raül Delgado va explicar que a “Alemanya estan molt acostumats a divulgar però la recerca que fem a Catalunya i Espanya no té res a envejar al que es fa a Alemanya”.
Gloria Oliver, de la Fundació Pasqual Maragall va explicar el model de gestió del centre de recerca, que té una part important del seu finançament en fonts privats. “És difícil aconseguir models de finançament privat. És important professionalitzar-se. El finançament públic no pot ser per sempre: s’ha de passar a l’acció i buscar aliances. És essencial mantenir les nostres xarxes socials i establir vincles entre les nostres entitats col·laboradores. Hi ha moltes maneres de cercar diners, com concerts multitudinaris, campanyes d’enviament de missatges sms, etc. Per exemple, l’estudi Alfa, que estem fent gràcies a l’Obra Social “la Caixa”, servirà per detectar l’Alzheimer de forma precoç, vints anys abans que surti el primer símptoma”, comentà Oliver.
Juan Fortea, de la Fundació Catalana de la Síndrome de Down (FCSD), va explicar la relació entre la Síndrome de Down i l’Alzheimer. “La esperança de vida ha crescut de forma espectacular en les persones amb síndrome de Down, en els darrers 50 anys: s’ha passat dels 18 anys en 1963 fins als 60 anys, a l’actualitat. El principal repte de salut dels pacients amb síndrome de Down és l’Alzheimer, degut a les tres còpies del cromosoma 21. Les persones amb síndrome de Down desenvolupen Alzheimer pre-senil”, explicà Fortea.
“Tot el projecte surt a partir d’un tumor cerebral: vam fer una campanya en Palamós denominada SOS Richi perquè la gent donés un euro al mes. Només amb aquesta acció es van aconseguir uns 27.000 euros. En quatre mesos vam poder recaptar 500.000 de dòlars perquè Richi anés a Houston per tractar-se. Ara el nen està tractat i estabilitzat. Actualment el pare d’aquest nen ha creat la Fundación Richi, contra el càncer infantil amb la finalitat de recaptar diners per destinar-los a la recerca en contra del càncer infantil i disminuir el patiment dels nens. En aquests moments hi ha una convocatòria oberta per recaptar diners per formar a un metge d’aquí, de l’Hospital Sant Joan de Déu, a un hospital a EUA”, va explicar Jordi Serrano, conseller de la Fundación Richi.
Els ponents van comentar que els familiars s’implicaven molt en els programes de donacions i que hi ha una percepció de que la gent vol ajudar i canviar les coses. Joaquim Ibáñez, cap de l’Àrea de Polítiques sectorials, científiques i tecnològiques de la Generalitat de Catalunya va manifestar que “la llei de mecenatge és bàsica per fomentar les donacions de ciència, però aquesta llei depèn de les institucions de l’estat”.
“Iniciatives com la Marató de TV3 ha fet molt per tal de conscienciar i fomentar les donacions cap a la ciència, que és molt atractiva pels nens i per la societat”, va concloure Oliver.
