Els temes més comentats al maig
Un dels temes comentats a la llista durant aquest mes ha girat entorn del formatge sense lactosa. Una de les participants de la llista de l’ACCC va preguntar quina és la diferència amb els formatges normals, ja que la fermentació de la lactosa és un dels passos d’elaboració del formatge. Com a explicació, un altre membre de la llista va respondre que hi ha formatges amb una quantitat molt baixa de lactosa que les persones intolerants a aquest compost poden ingerir, excepte casos en què l’afecció és molt greu i, per això, la indústria ha elaborat aquests formatges als quals se’ls extreu tota la lactosa. Per confirmar el comentari anterior, un altre participant va aportar una llista dels components d’aquest tipus de formatges sense lactosa.
Un altre debat obert va tenir com a protagonista la terminologia que utilitzen els mitjans per denominar dues expressions, i la seva corresponent equivalència en català. El primer d’ells és ladillo, referent a les frases curtes i titulars que van en negreta i que utilitzen els mitjans per introduir temes nous. L’altre terme, encunyat percha informativa, s’aplica al fet de posar d’actualitat un tema que no és totalment actual, sovint amb intenció publicitària o per algun motiu especial. Un altre integrant de la llista va respondre que utilitzava la paraula titolet, com equivalència al que descriu com ladillo, i en referència al segon terme especificar que, aplicant un castellanisme, el denominava perxes. Una altra resposta va aportar la paraula destacat com al·lusió als ladillos i va apuntar que encara que perxes fos una traducció del castellà, és un terme vàlid en català. L’anterior membre de la llista va especificar que per a ella destacats i titolets són peces diferents, sent els primers frases senceres amb tipografia més gran que ocupen tres o quatre línies, mentre que els titolets impliquen una tipografia més petita en negreta i reflecteixen la idea que el periodista desenvoluparà a continuació. El debat va concloure amb l’última aportació d’una altra participant que va apuntar el terme totxos, sinònim de maons, ambdós referents a textos espessos o mal escrits, i va coincidir amb les aportacions anteriors.
A partir del diumenge 11 de maig, les quatre pàgines del suplement de ciència del diari ARA formaran part d’un nou suplement que llança aquest diari, va assenyalar una de les participants de la llista que, a més, va apuntar que encara que comptaran amb el mateix espai, el nou disseny permet incloure més text. Altres membres de la llista van felicitar la iniciativa i, en aquest sentit, un d’ells va mostrar la seva por perquè la resta del diari no tingui espai per a articles relacionats amb la ciència.
La llista també serveix de promoció i reconeixement a projectes, com ha estat el cas de reporters.com.es, un projecte de comunicació online especialitzat en reportatges científics i de salut, liderat per periodistes i dissenyadors gràfics. Els membres de la llista van felicitar els promotors de la iniciativa.
Els programes de divulgació científica en televisió en altres països europeus i el continent van ser la línia de debat a la llista al maig. Un dels participants sol·licitava informació per elaborar-ne un llistat, explicitant el nom i/o cadena en què s’emeten. Els membres de la llista van aportar enllaços en els quals consultar aquesta informació i es van referir a programes com Die Sendug mit der Maus (en català El programa del ratolí), d’Alemanya.
Un participant de la llista va informar d’una oferta de treball per a alguna persona que treballés a Anglaterra (nadiu o que conegui molt bé el mercat britànic) per col·laborar en el seu projecte en la comunicació d’una empresa relacionada amb la salut. Una altra membre de la llista va suggerir la idea de posar un anunci a la borsa de treball de l’EUSJA (European Union of Science Journalists’ Associations).
Al maig va tenir lloc la conferència sobre «Veritat, racionalitat i responsabilitat en medicina» a l’Institut Homeopàtic de Catalunya, en la qual Jesús Purroy va fer una presentació del seu llibre Homeopatia sense embuts, segons es va informar a la llista. Un altre participant va afegir que el dia 20 de maig Purroy presentava el mateix llibre a la llibreria 22 de Girona amb un diàleg introductori entre el professor Miquel Duran (professor de la Universitat de Girona [UdG] i soci de l’ACCC) i Ramon Moreno, vicerector de la UdG. En resposta, un altre membre de la llista va informar que el director de l’Institut Homeopàtic de Catalunya li va comunicar que trauria de la seva web els articles sobre homeopatia i càncer, però encara no ho havia fet.
Les terres rares és el nom que reben disset elements químics: escandi, itri i els 15 elements del grup dels lantànids. Depenent dels seus usos, s’utilitzen com metalls purs o en forma de compostos. Des d’aquest punt de partida un membre de la llista va indicar que la seva aplicació en electrònica inclou dos casos, és a dir, no sempre s’utilitza el metall pur. Per això, va apuntar, que a l’hora de reciclar dependrà del compost de partida: si s’utilitza com a metall però no es conserva aïllat és fàcil que s’oxidi i el reciclatge requerirà el procés de reducció. No obstant això, en cas que s’utilitzi en forma de fosfur o d’una altra sal, el procés de reciclatge requereix recristal·litzar la sal. Per això, va concloure, és més correcte parlar de forma genèrica de «compostos de les terres rares», una denominació que inclou tots els casos.
Un membre de la llista va advertir que el govern espanyol exigia el tancament de la meitat de canals de TV3 basant-se en una «aparença tècnica.»El portaveu del Govern, Francesc Homs, va pronosticar que, si es confirma, hi hauria tres conseqüències immediates: el tancament dels canals de TV3, la renúncia a l’alta definició i el final de la possibilitat de veure la televisió de les Illes i un possible nou canal de televisió del País Valencià. La llistaire va mostrar la seva preocupació pels programes de ciència que es puguin veure afectats.
Un altre membre de la llista va fer difusió de l’exposició Salvadoriana. Tresor del patrimoni científic que estarà al Museu de Ciències Naturals de Barcelona fins al 2016 i va convidar els altres participants a visitar-la. A més, va recomanar un article que va publicar Ramon Foch al número 79 de la revista Mètode, «Botànica per a després d’una guerra».
Un participant va informar a la llista que el 22 de maig a les 19.00 el Casal de Joves Palau Alòs organitzava una sortida cultural científica pel barri de la Barceloneta. Es va escollir aquest barri perquè ha estat testimoni de grans fets científics que formen part de la història de la ciutat i de Catalunya, i es va planificar fer un recorregut històric de la fotografia, el globus aerostàtic, el submarí, el sistema mètric i les cooperatives. En resposta, una altra membre de la llista va recordar «Sabries trobar una successió de Fibonacci a la Barceloneta?» quan es va reformar el Passeig Joan de Borbó, i va afegir que l’Institut d’Investigacions Pesqueres -ara Institut de Ciències del Mar del CSIC- tenia un aquari preciós.
El proper 12 de juny tindrà lloc a Madrid una nova Jornada sobre Epidemologia per a periodistes i comunicadors, coorganitzada per la Fundació Dr. Esteve i l’Associació Espanyola de Comunicació Científica. Els socis de l’ACCC tenen un descompte en la quota d’inscripció, segons va informar un dels membres de la llista. A més, aquest participant va comunicar que la Jornada de Bioestadística per a periodistes i comunicadors, que tindrá lloc a Barcelona, s’ha ajornat fins a l’octubre i va dir que ja informaria de la data definitiva de celebració.
Un dels membres de la llista va comentar que Ricardo Moure, que realitza la seva tesi a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, va ser el guanyador del concurs de monòlegs científics Famelab. Altres membres el van felicitar i van fer promoció d’aquest guardó compartint els vídeos dels finalistes de la gala. A més, va informar que estan treballant amb Moure la seva participació a la final internacional el proper 3 de juny.
El reportatge elaborat per Georgina Pujol i Lluís de Baldomero per al programa Quèquicom «Som els bacteris que mengem» va rebre l’accèssit de l’Associació Espanyola de Bioempreses 2013 en l’apartat audiovisual, tal com va indicar un integrant de la llista de l’ACCC. La peça audiovisual explica els aliments probiòtics que, com el iogurt, poblen l’intestí de bacteris, faciliten la digestió i estimulen el sistema immunitari.
El programa de divulgació científica del canal 33 Quèquicom va ser protagonista d’un altre fil de correus, ja que està preparant un reportatge sobre l’entropia i va preguntar als participants de la llista si algú tenia una línia d’investigació o alguna notícia d’actualitat relacionada amb aquest tema. Un dels membres, en resposta, va recomanar un llibre seu sobre aquesta temàtica i un article sobre termodinàmica i cinètica de la independència. Un altre participant va aportar un article de Rolf Tarrach sobre l’entropia que parla de l’ordre i del desordre a través del consum energètic domèstic, i va valorar molt positivament una de les aportacions de l’anterior participant. Un altre membre de la llista va comentar que, casualment, ell havia fet una petita xerrada sobre el tema uns dies enrere al Museu del Disseny, en el marc de Volum 19 – PechaKucha Barcelona.
L’ACCC va comunicar a la llista la composició de la nova Junta de l’Associació, com es pot llegir en la notícia sobre l’assemblea d’aquest mateix número del butlletí. Michele Catanzaro, que ha estat membre de la junta i moderador de la llista de distribució de l’ACCC, es va acomiadar dels membres de la llista i va passar el testimoni a la seva successora Esther Marín. Catanzaro, que portava exercint aquesta tasca des de 2007, va explicar els motius pels quals deixa d’exercir aquesta tasca a l’ACCC i va agrair a l’Associació aquests anys de col·laboració conjunta. Alguns membres de la llista van agrair i felicitar-lo per l’excel·ent treball dut a terme.
Un altre dels fils de conversa va girar al voltant del documental Particle Fever, que es va projectar en el context del DocsBarcelona. Les opinions generades al voltant d’aquest film el qualifiquen d’excepcional, i assenyalen que mentre la majoria de documentals expliquen els fets a posteriori, a Particle Fever s’assisteix al making of d’un dels descobriments més importants dels últims temps: la confirmació de l’existència del bosó de Higgs. A més de la projecció, en el context del DocsBarcelona s’incloïa una classe magistral amb el director del documental, Mark Levinson. Tot això va tenir lloc el dijous 29 a les 18.00; en una sessió per a la qual els socis de l’ACCC podien gaudir d’un descompte especial. Un altre dels participants de la llista va agrair l’oportunitat de gaudir d’aquest documental i va destacar que va permetre assistir en directe i comprovar com es va viure aquest fet científic. És per això que va assenyalar altres dates en què es tornaria a projectar la peça audiovisual, com en el cas d’El documental del mes, que el portarà per tota Catalunya.
En memòria de l’aniversari de l’autora de Silent Spring, Rachel Carson, es va iniciar una altra conversa a la llista de correu. I, seguint aquesta línia, una de les participants va recordar el seu primer article sobre aquell tema, publicat al suplement de ciència de La Vanguardia el 1994.
De l’1 al 31 de maig s’han enviat 352 correus electrònics a la llista de l’ACCC.
