Lluís Quevedo explica la situació de la comunicació científica als EUA i apunta claus per al futur de la divulgació en el territori català
Lidia Montes (ACCC). Ens trobem en un moment històric en què emergeixen nous canals i plataformes per a la divulgació científica i s’articulen, al mateix temps, fórmules noves amb les quals jugar per posar en marxa projectes que promoguin l’àmbit comunicatiu de la ciència. En aquest ampli ventall de possibilitats, les apostes per la divulgació científica segueixen sent un ecosistema molt complicat de productes i audiències complexes. “Per això diferents projectes, estils i apostes aconsegueixen comunicar amb èxit a audiències diverses”, apunta Lluís Quevedo, divulgador científic establert a Nova York, soci de l’ACCC.
Lluís Quevedo a la dreta de la imatge en un moment de l’entrevista (foto: ACCC)
Aquest comunicador català dirigeix i presenta el programa Ciencia, Salud y Tecnología (CST) a l’altre costat de l’Atlàntic. Es tracta d’un exemple de divulgació científica que consisteix en un espai diari al canal internacional NTN24, l’emissió del qual abasta tot el continent americà. “CST és un programa de TV diari de mitja hora de durada, en espanyol, en el qual combinem ciència i salut, papers frescos o temes freds, amb blocs de salut i tecnologia més popular que serveix per assolir i barrejar audiències que d’una altra manera no es trobarien amb aquest contingut”, va destacar el comunicador.
Donada la seva trajectòria professional, format a Catalunya però treballant als EUA, Quevedo va establir en clau comparativa les diferències entre la situació de la divulgació científica en els dos països: “la meva sensació és que els nord-americans són molt frescos, divertits i ràpids. Als EUA la comunicació científica és increïblement bona, ens donen quatre mil voltes en qualsevol sentit: en quantitat, en qualitat i en oferta”.
Quevedo va ressaltar que hi ha una predisposició favorable de la ciutadania nord-americana cap als temes científics i la clau de l’èxit de la divulgació científica és que es dirigeix a una major audiència i, per tant, els seus interessos resulten ser més variats. El comunicador va puntualitzar que es valora més i hi ha un major respecte pel professional científic en contrast amb el panorama espanyol: “hi ha una relació directa entre l’orgull nacional i el valor social dels motors econòmics que estan molt enganxats a la tecnologia i conseqüentment a la ciència, com el viatge a la Lluna, la NASA, Facebook. Tota la revolució tecnològica està als EUA. Si els diners s’uneixen a la ciència, aquesta tindrà més possibilitats de triomfar”. Precisament, el fet que hi hagi una reputació social lligada al perfil del científic redunda en que “la societat entén que no és possible estar al capdavant de l’economia sense la ciència, i és per això que aquesta secció del diari és molt popular entre els lectors, per estar al dia del que passa”, va assenyalar Quevedo com a justificació a una major predisposició social cap al camp científic al país nord-americà.
En aquest sentit i referint-se a la situació catalana, Quevedo va considerar: “Crec que estem en un període de bonança”. I va afegir: “Quan vinc ara, veig moltes més coses que quan jo me’n vaig anar, i només fa cinc anys, però hi ha molts més projectes”.
Aquest presentador català va apuntar a la Unió Europea com un factor clau en l’àmbit de la divulgació científica a Catalunya. “Crec que la crisi ha pogut emmascarar un gran període de bonança en aquest camp. Ara, la Unió Europea comença a exigir que hi hagi una part de comunicació en tots els projectes científics”. En aquest sentit, Quevedo va explicar que amb el suport del capital d’aquesta institució europea s’estableix l’exigència de fer comunicació de manera obligada i “si es revisen tots els projectes de forma crítica, es pot incrementar la qualitat de la comunicació i divulgació científica”. Seguint aquesta línia considera que “aquesta revisió crítica de tot un projecte millora i actua de mecanisme de selecció en aquest àmbit, el que és beneficiós i necessari” perquè redundi en una bona comunicació científica, i va afegir: “una vegada que la gent s’acostumi a la bona divulgació, és difícil tornar enrere”.
L’entrevista va tenir lloc durant el passat Beer for science, la trobada informal de comunicadors científics a un bar de Barcelona, organitzada per l’ACCC el passat 29 d’abril.
