Els temes més comentats al març
La llista de correu de l’ACCC acostuma a ser un bon espai per resoldre dubtes al voltant de la comunicació científica. Una llistaire va preguntar quins són els centres de recerca de referència a Catalunya pel que fa a l’anàlisi del canvi climàtic. L’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, tot i no ser un centre especialitzat en la temàtica, va explicar per mitjà d’una de les responsables de comunicació, que té una línia relacionada per «esbrinar què ha passat quan ha esdevingut un canvi climàtic, per què, què s’ha posat en joc, com ha influenciat en l’entorn, el lligam entre canvis climàtics i canvis tecnològics, biològics, culturals, etc.». Un altre participant va aportar que «tant Bayer com BASF […] fan investigacions de productes per contribuir a mitigar el canvi climàtic». També van saber gràcies a la llista que l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB té una línia d’estudi.
Polèmica amb La Vanguardia. Un membre de la llista va començar un fil temàtic indicant que li havia «cridat l’atenció el complement que acompanyava el diumenge 9 de març la notícia de Josep Corbella a La Vanguardia sobre el premi Vanguardia de la Ciència d’aquest any, guanyat per l’investigador Manel Esteller». El llistaire apuntava que el diari va indicar que en la present edició del premi «una part dels vots rebuts per alguns dels candidats eren il·legítims i han estat eliminats en el resultat final de la votació». «L’episodi més notable es va produir la nit del 27 al 28 de febrer, quan es va registrar un vot massiu concentrat en tres finalistes. El web de La Vanguardia va registrar 9.107 vots en només dotze hores, una xifra inversemblant si es té en compte que en les primeres quatre setmanes de votació (del 26 de gener al 22 de febrer) s’havien registrat uns 38.000 vots. Davant aquesta irregularitat, els organitzadors del premi van prendre la decisió de tancar la votació el 28 de febrer a les 16 hores, vuit hores abans de l’hora inicialment prevista», va afegir. «Els organitzadors del premi Vanguardia de la Ciència reforçaran la seguretat del sistema de votació per reduir el risc d’irregularitats en les properes edicions», va concloure. Alguns membres de la llista van deixar patent que és preocupant el nivell de frau en moltes votacions electròniques o l’abús per part de persones candidates a l’hora de demanar el vot via correus massius o altre tipus de canals digitals.
Al març, la pseudociència va tornar a ser protagonista. Un membre de la llista va denunciar l’organització d’una fira pseudocientífica a Terrassa amb el suport de l’ajuntament local. Algú va apuntar que potser caldria engegar un moviment tipus «Terrassa, lliure de pseudociències».
Sincrotró o «sincrolàndia»? Així es va titular el tema que va començar un dels llistaires comentant un article d’El Periódico de Catalunya sobre «sobre el canvi de destinació del Parc de l’ALBA, una zona que havia de concentrar una sèrie d’empreses d’alt valor afegit relacionades amb el sincrotró, i que a final el Govern destinarà majoritàriament a ús comercial i residencial»: El mateix participant va afegir que «al web de l’ALBA només consten 7 línies actives de les 32 per a les quals està dissenyat». Una de les responsables de comunicació del propi centre va aclarir que «des del Sincrotró ALBA no entrem a valorar la distribució d’equipaments del nou pla director del Centre Direccional. No obstant això, sí que volem remarcar que aquest pla respecta les 60 hectàrees previstes per a equipament cientificotècnològic al voltant del Sincrotró ALBA». «La direcció d’ALBA continua treballant per construir noves línies de llum, tal i com recull el seu pla estratègic. Actualment hi ha dues línies de fase II en procés de disseny», va afegir. «El proper 10 d’abril s’ha convocat la comunitat científica per decidir quines han de ser les línies de fase III que cal construir a ALBA», va concloure. Una altra participant va aprofitar l’avinentesa per comentar que «després de visitar les instal·lacions vam organitzar una visita per a científics al sincrotró. Ens van preparar una presentació a mida per explicar les tècniques disponibles aplicables a la recerca que fem, i com funcionen els projectes. Animo altres a fer el mateix. Els científics ue van assistir-hi van quedar molt contents i van comentar que ha estat molt important conèixer aquesta plataforma magnífica que tenim aquí disponible.»
Des del programa Quèquicom es va consultar a la llista si algú coneixia algun grup de recerca relacionat amb l’estudi del paper. Entre els suggeriments figuren el Museu Molí Paperer de Capellades, un treball d’investigadors de la UPC de Terrassa sobre paper impermeable i la Universitat de Girona, amb el grup de recerca LEPAMAP que fa investigació en tecnologia del paper.
«Fa temps que penso que el Termcat/IEC (qui sigui) hauria d’incloure la paraula “llistaire” al diccionari, no?», va opinar algú. Hi ha qui va defensar aquesta postura i qui va suggerir indicar-ho a Optimot.
A través de la llista s’ha fet ressò del Mapa Verd. Sarrià més sostenible per conèixer «el vessant més verd, incloent aspectes d’història natural i de sostenibilitat», d’aquest barri barceloní. Aquest projecte està coordinat per l’ecocomissió de l’Associació Cultural Casa Orlandai i la Fundació Ciència en Societat, i s’inclou com a prova pilot dins el Mapa Barcelona més Sostenible. Una sèrie de llistaires han celebrat la iniciativa.
Sobre darwinisme i neo-lamarckisme (vegeu el resum del butlletí de febrer) el debat ha continuat aquest mes amb més aportacions. Qui va iniciar al febrer el fil va enviar dos enllaços sobre «l’evolució de l’evolució». Hi va haver qui va compartir un enllaç al seu blog on havia tractat aquest tema fa 5 anys, al mateix temps que opinava que a aquest tema «se li pot treure molt de partit pel que fa a la divulgació».
Membres de la llista van felicitar l’organització del FameLab, el concurs internacional de monòlegs científics, per la celebració de la seva semifinal espanyola al Teatre Poliorama de Barcelona el passat 21 de març. Algú de la pròpia organització va celebrar l’èxit d’assistència, que va superar les 600 persones.
I per tancar el mes s’ha parlat de terminologia i química. Un llistaire va indicar que li agradaria crear l’article de Viquipèdia referent als sulfits que s’utilitzen per estabilitzar el vi i va aclarir que havia fet «algunes contribucions a l’article de la versió anglesa utilitzant Potassium metabisulfite», però que s’havia trobat també amb la nomenclatura «potassium pyrosulfite o potassium dissulfite». «Tots ells tenen la fórmula molecular K2S2O5 i estan recollits al catàleg Pubchem com a sinònims. Quina nomenclatura consideraríeu més adequada (en català) per crear-ne l’article a la Viquipèdia?», va consultar. Algú va indicar que «segons el Cercaterm seria metabisulfit de potassi». Un altre participant va afegir que «posaria simplement sulfits, que és com ho buscarà l’usuari». Al respecte, una llistaire va comentar que «d’entrada de sulfit ja n’hi ha una. Suposo que el participant en vol fer una pel K2S2O5 específicament. A mi el terme metabisulfit de potassi em sembla correcte, i a dins posaria també els altres sinònims, i també que es pugui redreçar cap aquest article amb ells.». També va aclarir que aquest terme té una entrada a enciclopedia.cat.
