L’IEC va acollir la conferència «La primavera àrab o un llarg i desolador hivern àrab?»
A. Mauricio i R. Permuy (ACCC). «No és la por l’emoció més forta que se sent en aquests moments, és la determinació», va indicar l passat 5 de març la periodista científica Nadia El-Awady, que el 2011 va compartir amb el món a través de les xarxes socials el dia a dia de la revolució egípcia, que va acabar amb la dimissió de Hosni Mubarak.
Nadia El-Awady a l’IEC (foto: ACCC)
La conferència, organitzada per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i l’Acadèmia Europaea, amb el suport de l’ACCC, va servir com a commemoració del Dia Internacional de la Dona i va permetre a la comunicadora egípcia presentar el seu relat del que va passar a la plaça Tahrir.
Tot aclarint que no pretenia dur a terme «ni una anàlisi política ni una construcció històrica», sinó expressar la seva pròpia perspectiva, es va llançar a desgranar el cercle interminable de violència que va viure al centre del Caire durant aquell 2011: trets, gasos lacrimògens, ferits i morts, repetint-s’hi les mateixes escenes una i altra vegada.
Un halo d’esperança
El-Awady va explicar com en els 18 dies de manifestacions contínues -des del 25 de gener de 2011- el poble egipci va aconseguir enderrocar un dictador estretament relacionat amb Occident, sent la primera vegada en molt de temps que es va poder percebre una possibilitat real d’aconseguir una vida millor en aquell país del nord d’Àfrica.
Aquesta il·lusió -sosté El-Awady- va ser la que va portar la societat egípcia a donar suport massivament a la consulta per ratificar la nova constitució, en la qual la periodista no va participar. El-Awady va aclarir que l’elecció de Mohamed Mursi va ser la «menys dolenta», ja que l’alternativa era Ahmed Shafik, últim primer ministre del deposat Mubarak.
Sense estalviar crítiques a l’actuació dels militars, la periodista va opinar que, tot i que Mursi va ser escollit democràticament, l’expresident mai va ser transparent sobre les seves intencions de dotar de major pes als preceptes religiosos dins de l’estructura estatal, així com va superar de manera reiterada els límits que li marcava la constitució.
Mentre reclamava la fi de la violència cíclica que va rebrotar després del cop d’estat, El-Awady va recordar el patiment de la població del seu país durant aquesta etapa, que de vegades va viure de primera mà en perdre la vida algun dels seus familiars i amics.
La conferència va ser presentada per Jaume de Puig, vicepresident de l’IEC, Ricard Guerrero, secretari científic de l’IEC i soci d’honor de l’ACCC, Genoveva Marti, de l’Acadèmia Europaea, i Mercè Piqueras, expresidenta de l’ACCC. Piqueras va recordar l’etapa de Nadia El-Awady com a presidenta de la World Federation of Science Journalists i la indignació de la periodista quan durant la revolució egípcia de 2011 li van arrabassar i destrossar la seva càmera.
Després de la ronda de preguntes del públic, alguns dels assistents van participar amb la ponent en una nova edició del Beer for Science -la trobada informal de comunicadors científics organitzada per l’ACCC en un bar sense periodicitat fixa-, al bar Absenta del Raval barceloní, on van poder compartir impressions més properes amb la protagonista de la jornada sobre la realitat del seu país, el periodisme i la comunicació científica.
