Els temes més comentats durant el gener
Tot just abans de Reis, la canalla ha estat la primera protagonista temàtica de la nostra llista de correu. Un dels membres preguntava si li podien aconsellar vídeos per poder explicar a nens i nenes de 6 anys què són els àtoms i les molècules. Algú li va recomanar remenar a www.edu3.cat; una altra persona va suggerir el portal interactiu htwins.net/scale2; hi ha qui va indicar que podia cercar a l’enllaç de recercaenaccio.cat o al portal audiovisual de Youtube. Ara bé, un llistaire va mostrar el seu desacord amb aquest tipus de recursos perquè «als 6 anys no es pot entendre què són els àtoms o les molècules, ni les dimensions relatives, ni res de tot això. Tots els vídeos que s’han proposat donen imatges falses i errònies, o incomprensibles, que no aclareixen res.» «Penso que als sis-set anys, el que han d’aprendre els nens és que hi ha matèries de moltes classes, que tenen propietats molt diferents i que aquestes propietats es poden observar i, en alguns casos, mesurar», hi va afegir. Aquesta opinió va ser compartida per altres membres de la llista.
La llista de correu de l’ACCC és font de documentació o inspiració temàtica per a molts dels seus participants. No és el primer cop que el programa Quèquicom de Televisió de Catalunya consulta aquest espai per trobar-hi informació sobre experts de determinades línies temàtiques. Al gener, el programa va obtenir força respostes per a dues peticions per a dos reportatges: un sobre el penis i un altre sobre els disruptors endocrins capaços d’alterar el nostre sistema hormonal.
Aquest mes també ha estat temps de felicitacions. D’una banda, a la sòcia Teresa Bau per una entrada del seu blog (Un Behind the Headlines català? Tant de bo), que relata breument en què consisteix el servei Behind the Headlines, del National Health Service britànic, un portal web que explica les notícies de salut que surten als mitjans de comunicació britànics i que analitza la rigorositat i els fonaments científics de les informacions que difonen els mitjans. D’altra banda, també ha estat felicitada Núria Sebastián, catedràtica de Psicologia Bàsica de la Universitat Pompeu Fabra, nomenada vicepresidenta del Consell Europeu de Recerca. Michele Catanzaro, periodista científic i membre de la Junta de l’ACCC, també ha rebut enhorabones per haver estat elegit com a tercer Journalist in Residence de l’Institut d’Estudis Teòrics de Heilderberg, una institució on farà una estada durant la segona meitat de 2014. Catanzaro va ser seleccionat en una convocatòria molt competitiva –feta per primer cop a escala internacional– en la qual van participar periodistes de 22 països.
Durant gener també ha estat motiu de polèmica la dimissió del científic Juan Carlos Izpisúa com a director del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB) per falta de «suport polític i financer», segons va publicar El País. En canvi, a la llista es van compartir versions diferents, com ara la de l’investigador Joan Guinovart, director de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB-Barcelona), qui va afirmar que el seu relleu «és normal». La Vanguardia, així com el diari El País posteriorment, va publicar una altra versió dels fets, segons la qual el patronat del centre de recerca considerava que Izpisúa no havia assolit l’objectiu de posicionar el CMRB com un centre científicament competitiu.
També ha estat motiu de polèmica una carta publicada a Nature, i considerada sexista per alguns internautes, ja que tractava la qüestió de gènere en la ciència i el paper de la dona com a mare. A través de la llista de l’ACCC, hem conegut que després de l’allau de crítiques que va rebre Nature, el director de la revista es va disculpar per la publicació d’aquella carta.
El tema més comentat durant el gener ha estat una nota del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) titulada Un assaig clínic demostra que els antibiòtics no són necessaris en la bronquitis aguda. El motiu de molts correus va ser la disconformitat amb part d’aquest text. Segons un membre de la llista, si el text indica que si, «en el cas dels antiinflamatoris s’observa una tendència que no era significativa, és que no han observat cap tendència digna d’aquest nom». El mateix participant hi va afegir que «el títol de la nota hauria de dir “ni els antibiòtics ni els antiinflamatoris”». Una altra participant va afegir que «per a les bronquitis víriques no és cap notícia que no serveixin de res els antibiòtics». En canvi, hi va haver qui no va estar d’acord amb les opinions anteriors, tot afirmant que no considerava «necessari mencionar en el títol que els antiinflamatoris no són necessaris, l’estudi es focalitza en l’ús dels antibiòtics, que són els que provoquen la controvèrsia». Des del Gabinet del VHIR, es va indicar que «és cert que per a les bronquitis víriques no són necessaris antibiòtics, però, com sap un metge de família si són víriques? En aquest estudi els investigadors s’han basat en les condicions de la vida real en què s’han de prendre decisions en la mateixa visita sense poder fer tècniques diagnòstiques microbiològiques, i sabem que més del 60% dels casos de bronquitis agudes són tractades amb antibiòtics, potser perquè no hi ha manera a la consulta d’estar segurs que són d’etiologia vírica». Algun participant també es va mostrar partidari d’evitar termes com «significatius» per referir-se a resultats d’estudis científics, ja que, segons alguns participants, «és massa imprecís».
Un dels temes més comentats per tancar el mes va ser una opinió d’algú que va considerar inadequat que des del compte institucional de recerca de la Generalitat a Twitter (@recercat) es fes un enllaç a una entrevista a Josep Maria Martorell, director general de Recerca, on aquest feia unes declaracions sobre el possible futur de la recerca en una Catalunya independent. Hi ha qui va dir que «quan les institucions científiques baixen a la trinxera, aquesta falta d’imparcialitat passa factura en el llarg termini». També hem pogut llegir opinions contràries defensant que des de les institucions espanyoles s’ataca el sobiranisme català i que les entitats apolítiques potser no existeixen. Una participant va dir que a ella li sorprenia que algú se sorprengués que “quan des de tants fronts es permeten, no sols opinar sobre el sobiranisme […] sinó atacar-lo […] es critiqui un tuit que enllaça aquesta entrevista”.
A data 31 de gener, s’han enviat a la llista de correu de l’ACCC 248 missatges electrònics. Durant tot el 2013 se’n van enviar un total de 4.081 missatges.
