Els temes més comentats durant el desembre
La llet ha estat la principal protagonista temàtica durant el mes de desembre. Fins a 19 correus electrònics es van enviar al voltant de la qüestió plantejada sobre si beure llet no és bo perquè, a més a més, «produeix mucositats» i si, en tot cas, és més saludable «la de soja». Una participant va opinar que, de partida, la llet té «mala premsa» i que és contradictori que hi hagi qui no pren llet perquè considera que la lactosa és perjudicial i, en canvi, sí que consumeix productes homeopàtics, que contenen lactosa. Sobre les mucositats, una participant va aclarir que un pneumòleg li va indicar que la relació entre els mocs i la lactosa «és una llegenda urbana», opinió que va confirmar un altre participant, tot indicant que «no hi ha cap evidència científica» de relació entre totes dues. Entre les dades que van aportar els llistaires al debat vam poder llegir que «la llet materna humana és una de les llets més concentrades en lactosa. Té uns 70 g/litre de lactosa, i la llet de vaca entre uns 45 i 50 g. La intolerància a la lactosa és bàsicament per manca de l’enzim lactasa a l’organisme. Les llets baixes en lactosa hi posen aquest enzim, que descompon la lactosa, i així s’evita que la lactosa entri a l’organisme.» Un altre llistaire va compartir un article de La Vanguardia que analitzava els pros i contres del consum de llet de vaca. Per a la persona que va iniciar aquest fil temàtic no es tracta d’estar a favor o en contra, com a l’esmentat article del diari català, sinó saber si «la llet pot causar algun problema per a la salut». Una altra participant va compartir una anàlisi feta a Nature. Un altre dels llistaires va aportar un article de Manel Esteller, metge de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge, publicat a El Periódico, favorable al consum de llet. També es van compartir un parell de textos publicats a blogs de divulgació científica (enllaç 1 i enllaç 2) sobre la qüestió. Una altra persona va indicar que segons alguns estudis, sembla que la llet té un consum «fins i tot terapèutic (càncer gàstric i més) degut als pèptids que es generen per hidròlisi de les proteïnes làcties». Algú es preguntava si el fet de considerar que el consum de llet té un efecte perjudicial per a la salut humana és més aviat una moda.
La kinesiologia és pseudocientífica? El segon tema més comentat durant el desembre partia de la reflexió d’un llistaire que va sentir parlar-ne al programa La Transmissió d’en Puyal, retransmissió dels partits del Barça per Catalunya Ràdio a càrrec de Joaquim Maria Puyal. Hi ha qui ha defensat que no és una pràctica «esotèrica» ja que «estudia la fisiologia humana des del punt de vista del moviment i aborda trastorns del sistema musculoesquelètic i conseqüències que aquests poden tenir en altres parts del cos». Un altre participant va aclarir que «el fet que moltes pràctiques siguin mitjançant la manipulació fa que fisioterapeutes, kinesiòlegs, quiropràctics i osteòpates tinguin les fronteres molt difuses». Aquest mateix participant va copiar els principis fundacionals de l’osteopatia de fa més de 100 anys que contenien moltes afirmacions pseudocientífiques, com ara oposar-se a la vacunació, i va aclarir que «l’evolució dels coneixements al llarg d’aquests cent anys haurà generat discussions al sí dels seguidors, molts dels quals vacunaran els seus fills i prendran medicaments. I en canvi altres seguiran sent acèrrims defensors dels principis fundacionals. Com en totes les creences no basades exclusivament en les evidències».
La regularització dels productes homeopàtics pel Ministeri de Sanitat ha estat comentada a la llista. Un dels participants va opinar que «tot pot quedar en algun afegit a l’etiquetatge (“Eficacia no demostrada”) ja que, algú creu que retirin/es retirin del negoci les grans farmacèutiques?». Un altre dels participants va indicar que a l’edició en paper de Diario Médico, del 2 al 8 de desembre, la nota relacionada acaba indicant que «Todos ellos [els medicaments homeopàtics] deberán solicitar la “renovación de la autorización” a la Agencia del Medicamento (Aemps) en el plazo de 3 meses y empezar a pagar tasas, so pena de perder la autorización. En 12 meses, la Aemps empezará a decir cuáles mantiene en venta y cuáles retira del mercado».
Al desembre els llistaires han lamentat la desaparició per raons econòmiques de la revista Omnis Cellula. El propi fundador i director va aclarir a la pròpia llista que esperava que no hagués de ser un tancament definitiu. Els participants també han mostrat la seva preocupació per la intenció del govern espanyol de suprimir l’Institut Cartogràfic de Catalunya i Meteocat. Un participant va compartir l’informe del govern de l’Estat on es valora aquesta possibilitat.
Alguns membres de la llista han aprofitat aquest espai per recomanar el documental Els records glaçats, protagonitzat per la biòloga Josefina Castellví, que va ser projectat en uns cinemes de Barcelona. Segons va apuntar qui ho va compartir, serà emès al programa Sense ficció de TV3.
L’informe PISA ha estat també comentat pels membres de la llista, partint del fet que els alumnes de Catalunya han empitjorat la seva competència pel que fa als coneixements de ciència. Algú ha apuntat que, veient alguna de les proves que havien de fer els alumnes de secundària, aquestes eren comunament resolubles per estudiants de la mateixa edat de fa algunes dècades. Un altre participant va apuntar si els propis professors saben resoldre les proves que es plantegen als alumnes per fer l’informe i que malauradament «només s’ha parlat de si estem davant o darrere d’altres països, però no els valors quantitatius, que no han variat tant».
Un premi Nobel contra les revistes científiques. Una participant va començar un fil temàtic indicant que havia llegit a Twitter que, segons indicava un article de The Guardian, «el premi Nobel Randy Schekman ha decidit que el seu equip no enviarà més articles a les revistes científiques més prestigioses acusant-les de només publicar temes que venen periodísticament». Un participant va opinar que «segurament [Scheckman i el seu equip] no tenen la necessitat que els avaluïn el seu currículum per optar a cap plaça universitària. D’altra forma, i tant que publicarien». Un altre llistaire va indicar que aquesta postura ja l’havien mostrat altres científics com ara «la sociòloga Saskia Sassen, qui va guanyar enguany el Príncipe de Asturias, i sempre ha rebutjat la publicació en revistes d’impacte». A la llista d’aquells que estan en contra de publicar en revistes de gran impacte, un altre participant va afegir Aaron Ciechanover, premi Nobel de Química el 2004. Algú va aclarir que era curiós que «Randy Schekman (el Nobel que ha fet aquestes declaracions) és l’editor-in-chief d’una nova revista, eLife, que pretén ser una alternativa a Nature». Durant el debat d’aquest fil va produir-se la confusió que un centre de recerca català donava suport a les declaracions de Schekman però responsables de comunicació del propi centre ho van desmentir.
El Consell Europeu de Recerca va fer públics durant el desembre els resultats dels ajuts per a la recerca ERC Synergy Grants i Catalunya n’ha rebut 2 dels 13 concedits, segons ha aclarit una participant. En total, a Espanya n’hi han anat a parar 3, «una xifra molt per sobre de la mitjana europea», segons va apuntar. «Són uns ajuts per a projectes altament multidisciplinaris i amb un pressupost de fins a 15 milions d’euros», va concloure. Aquesta notícia ha estat motiu de diferents felicitacions per part dels membres de la llista.
«Quines són les revistes peer-reviewed de referència en l’àmbit de l’estudi acadèmic de la comunicació científica, tant a nivell espanyol com internacional?», va consultar un participant de la llista des de Xile. Les respostes obtingudes van ser: Public Understandig of Science i Comunicación y sociedad, de la Universidad de Navarra. Des de la revista Mètode també es va aclarir que volen impulsar la publicació d’articles que analitzin la comunicació científica. Un altre participant va indicar que, per ordre d’impacte, serien: Journal Of Health Communication, Public Understanding Of Science, Science Communication, Health Communication i Environmental Communication. A més, aquest participant va precisar que «també és molt important el Journal of Science Communication. Hi ha tres revistes espanyoles de comunicació indexades, Comunicar, Comunicación y Sociedad i Estudios sobre el Mensaje Periodístico, que també publiquen alguna vegada textos de comunicació científica, però no són estrictament d’aquesta temàtica».
Alguns llistaires van celebrar la publicació digital per part de l’Institut d’Estudis Catalans del llibre Els elements. Una exploració visual de tots els àtoms coneguts de l’Univers, de Theodore Gray, per a iPad i Mac.
Uns dels temes per acabar l’any va ser el record al pare de la computació moderna, Alan Turing. El matemàtic britànic va ser comdemnat per ser homosexual als anys 50 al Regne Unit. Recentment la reina britànica Isabel II va promoure un edicte pel qual es va exonerar oficialment a Turing.
Entre l’1 i el 31 de desembre, s’han rebut a la llista de distribució de l’ACCC 277 missatges.
