L’ACCC va dur a terme una nova trobada per a qualsevol interessat per la ciència a l’Absenta del Raval de Barcelona
A. Mauricio i R. Permuy (ACCC). En l’ambient distès de l’Absenta Bar (Carrer de l’Hospital, 75, de Barcelona), es van donar cita el passat 17 de desembre una vintena de científics i divulgadors d’aquesta temàtica per a una nova edició del Beer for Science, organitzat per l’ACCC. Per tal d’intercanviar experiències en un entorn informal, tres participants expressen les seves opinions sobre el moment actual de la seva professió.
Participants del Beer for science al bar Absenta del Raval de Barcelona (fotos: Miquel Baidal)
Esteve Fernández és metge epidemiòleg i investigador. Treballa a l’Institut Catalá d’Oncologia i li agrada comunicar a través del bloc caixadepuros.cat
Pregunta: Haurien de ser els mateixos científics els encarregats de divulgar la seva recerca?
Resposta: Hi ha de tot, hi ha científics que no volen comunicar perquè no saben, igual que hi ha científics que no saben ensenyar en una classe i hi ha científics que ho saben fer molt bé. També hi ha científics que comuniquen, i després científics que deixen la ciència i l’únic que fan és comunicar.
P: El bon científic hauria de ser bon comunicador?
R: Si fos possible sí, però tampoc crec que sigui una obligació. Ho he pensat bastant, això. En el cas dels metges, a molts se’ls demana que siguin bons metges, bons professors, bons investigadors i que a més siguin bons pares, mares o el que sigui de família. Tu pots ser bon investigador però no saber explicar les coses a classe, o pots ser molt bon clínic i en canvi no tenir motivació o la gràcia que es necessita per fer recerca. Ser l’home o la dona completa és complicat, i ara hi ha una dimensió més que és la de divulgador. Jo crec que hi ha científics que tenen gràcia per divulgar, i ho fan bé, i d’altres que s’entesten a divulgar i ho fan molt malament.
P: Consideres que és important la figura del divulgador per fer més efectiva la recerca?
R: Jo crec que sí, es pot compatibilitzar l’investigador que divulga per sí mateix la seva recerca o la d’altres companys des del seu coneixement de la investigació per experiència i que s’ha format o té la capacitat per divulgar i connectar, diferenciant la capacitat per comunicar a periodistes i divulgadors científics o la capacitat per comunicar al públic.
Esther Marín González va acabar amb èxit la seva tesi doctoral en Biologia i Biotecnologia Vegetal fa dos mesos al Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG), estudiant com i per què floreixen les plantes, com es regula la genètica d’aquest procés, i quin és el millor moment perquè succeeixi. A aquesta sòcia de l’ACCC, col·laboradora de la Secció de ciència de l’Ateneu Barcelonès, li agradaria treballar com a comunicadora científica.
P: Com has arribat al Beer for science?
R: Més o menys vaig seguint tots els actes que es fan, he anat com a dos o tres. És molt agradable, parles amb gent que potser no veus, t’expliquen els seus projectes i és fàcil establir algun tipus de sinergia, la veritat és que és molt divertit.
P: Quines perspectives laborals tens després de graduar-te?
R: Jo de moment emigraré, me’n vaig a aprendre idiomes i a conèixer què es fa de comunicació científica en un altre país. Me’n vaig a Edimburg el proper any, però crec que sí que hi ha opcions, simplement cal buscar-les i tenir iniciativa. Crec que es fan moltes coses de comunicació a Barcelona i que es poden seguir fent, en circuits oficials i no oficials, buscant el teu propi finançament. Crec que la gent s’està movent i es poden fer coses, sobretot sortir d’allò típic i buscar en altres centres, unir-ho amb l’art o altres disciplines, que no sigui com la típica xerrada de ciència en una biblioteca; es poden fer altres coses. La ciència és a tot arreu, anem a buscar-la, en qualsevol lloc es pot parlar de ciència.
P: Fins a quin punt pateixen les retallades els investigadors?
R: Les pateixen molt, no al 100% però hi ha grans retallades en ciència, s’està notant molt que hi ha cada vegada menys doctorands. Cada cop menys gent prepara tesis doctorals perquè no hi ha beques, menys postdocs, amb la qual cosa estem perdent potència d’investigació. A Catalunya i a Espanya en general hi ha molta gent bona que no té finançament, i s’estan perdent bastants línies d’investigació.
Jordi Balaguer és biòleg i va treballar en educació ambiental i divulgació científica, així com en temes de paleontologia. Ara exerceix com a comunicador científic freelance.
P: Quines perspectives li veus a la comunicació científica?
R: Jo crec que per a un perfil especialitzat, com pot ser el camp de la biologia, l’important és treballar en xarxa, conèixer molta gent i intentar treballar amb molta gent. Jo crec que el tema de la divulgació cal explotar-lo més, calen traductors del llenguatge científic a un llenguatge planer que l’entengui la gent del carrer. Crec que cal aprofitar aquest perfil treballant en xarxa; ara he contactat amb un centre per posar-me en contacte amb un investigador: puc fer un taller escolar, puc fer un article per a una revista o per a un web, i al final tocant moltes tecles és com un divulgador pot viure i sobreviure.
P: És necessària la figura del divulgador?
R: Sí, jo crec que sí, perquè la ciència té un paper important en la societat i hi ha molta gent que viu al voltant de conceptes científics que no entén. La gent sap el que és un càncer, però moltes vegades desconeix l’aspecte biològic, llavors és important explicar què és perquè la gent entengui a què s’enfronta si té un familiar amb càncer.
P: Quina és la funció més important d’un divulgador?
R: Quan algú pot veure en un diari un titular que li crida l’atenció, per exemple relacionat amb una malaltia, crec que és important saber de què parla l’article periodístic. Per això, sense posar en dubte la feina del periodista, crec que és important que el ciutadà tingui aquests conceptes bàsics per entendre’ls ja que de vegades són difícils d’assimilar: en el mateix article es barreja el nivell més alt d’investigació amb el nivell més bàsic, de manera que pot costar al ciutadà del carrer entendre-ho.
