Els temes més comentats al novembre
Si comencem el repàs dels temes més comentats aquest mes trobarem que el premi nacional de Comunicació Científica concedit al diari ARA, per la seva secció setmanal de ciència, ha estat motiu d’un allau de correus de felicitació per a Mònica López Ferrado, sòcia de l’ACCC i coordinadora de la secció de ciència del diari ARA, per la feina desenvolupada. També ha estat motiu d’enhorabona el programa de Televisió de Catalunya Quèquicom, dirigit per Jaume Vilalta, soci de l’ACCC. El seu capítol La vida privada de les bèsties ha rebut el premi a la millor obra de divulgació científica en el Festival Internacional Telenatura 2013, organitzat per la Universidad de Navarra amb la participació de l’Asociación Española de Cine e Imagen Científicos.
Un altre dels temes amb més correus electrònics també ha tingut relació amb l’àmbit laboral. L’oferta de l’emissora M80 que algun expert en comunicació científica portés una secció de divulgació en un dels seus programes sense remuneració ha estat causa de moltes queixes per part dels llistaires. L’oferiment de la cadena de donar la possibilitat de fer-hi promoció professional de la persona seleccionada no ha convençut molts participants, que estimen que aquesta actitud menysprea el cost de l’activitat professional. D’altres han reconegut que en moltes ocasions han fet feines sense cobrar, tot i que no és el mateix participar amb un mitjà petit o de titularitat pública que amb una emissora d’un grup privat i d’abast estatal, com és M80.
A través de la llista també es va anunciar el naixement d’un nou diari amb una secció de ciència. NewT és una nova publicació al Vallès que inclourà una secció regular de ciència els dilluns i els divendres, que són els dos dies en què sortirà en format paper: www.newt.cat. També va comentar-se la notícia que La Vanguardia té una nova secció de medi ambient. A La Vanguardia Natural participen, entre d’altres, el periodista Joaquim Elcacho, que va ser president de l’ACCC: www.lavanguardia.com/natural.
Una de les polèmiques del mes ha estat la ressenya sobre el llibre d’alimentació Food rules, de Michael Pollan, publicada a El País. Més que amb indignació, com en altres ocasions, els membres de la llista que ho van comentar s’ho van prendre amb ironia, ja que entre altres qüestions van compartir que en aquesta obra s’afirma que «si no reconeixes un ingredient és probable que es tracti d’un component químic». Un participant va aclarir que la pseudociència ja estava present en l’anterior obra de Pollan –Come bien sin dejarte engañar por la ciencia y la publicidad– on escasseja el rigor, segons va analitzar al seu propi blog. De totes maneres, el mateix llistaire va aclarir que «molts dels consells de Pollan són adequats. Menjar menys, més verdures, cuinar més, menys plats preparats, menys neguits del que menges, més varietat, menjar assegut i no dret, parar per menjar, etc. I no voler “curar-se menjant”».
També ha estat acusada de pseudocientífica una informació publicada a El País Semanal sobre psicoanàlisi. El llistaire que ho va compartir va opinar que El País se sumava amb aquestes informacions a la llista de publicacions que publiquin articles amb poc rigor científic. Un altre membre de la llista va mostrar el seu desacord pel que considerava l’acció de desacreditar un mitjà de comunicació per un cas aïllat i va reflexionar que «me parece más útil defender nuestra profesión y animar y facilitar que aumenten los contenidos científicos en los medios generalistas… que ser “guardianes de las esencias“».
L’expansió dels alzinars “ofega” les pinedes de la península ibérica. Aquest és el títol d’una nota de premsa del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) que ha sobtat alguns participants de la llista, ja que tenien entès que les alzines eren precisament l’espècie autóctona que calia protegir evitant la seva substitució per altres com ara els pins. Fins i tot algun llistaire va aportar que a Euskadi, en el seu moment, hi va haver comandos antipinedes que provocaven alguns incendis, segons la següent cita i font documental: «Con un nuevo período de viento sur, los días 10-12 de diciembre de 1978, se reanudan los incendios en Matxitxako, granja militar de Orduña y el entorno del Gran Bilbao. El Komando Irrintzi reivindica la quema del pinar del monte Umbe […]», Mario Michel (2006), Arantzadi Sociedad de Ciencias, El Pino Radiata en la historia forestal vasca. Un altre participant va comentar que havia consultat el tema amb un periodista basc, el qual va indicar-li que «tengo constancia de haber leído en la prensa la existencia de esas amenazas lanzadas desde el denominado “Komando Irrintzi”. Pero las mismas hay que acotarlas a ese espacio temporal concreto: 1978. No hubo continuación ni de siglas, ni seguidores de ese comportamiento, ni actuaciones posteriores con ese tipo de amenazas». Entre els aclariments per part de la font de la nota, cal destacar que «els pins el conformen un conjunt ampli d’espècies que es distribueixen en diferents ambients del planeta, i que no es pot parlar de forma genèrica sobre l’espècie “pi” si no que s’ha d’analitzar espècie per espècie». Uns altres participants van posar el punt de mira en el fet de tenir cura a l’hora de fer servir determinada terminologia, com ara evitar «els malentesos que pot generar el llengüatge quan es parla d’espècies invasores. Entenc que la comunitat d’investigadors s’ha plantejat seriosament de canviar el llengüatge usat quan es parla d’aquest tema, per treure-li certes connotacions militaristes, xenòfobes o essencialistes» o no confondre ‘pensament ecològic’ amb ‘pensament ecologista’.
L’homeopatia també ha tornat a estar present entre el debat. Una llistaire compartia un comentari que havia rebut al seu blog en defensa d’aquesta pràctica i es plantejava com pot funcionar un efecte placebo si s’ha aplicat a un nen o a un a gos. Els participants han insistit que la base científica de l’homeopatia és, fins ara, nul·la, però hi ha qui ha mostrat el seu desacord amb titllar-la com a màgia negra. Una participant va compartir una entrada d’un blog on s’hi reflectia la crítica del parlament britànic sobre l’extensió de l’ús clínic de l’homeopatia.
La retallada pressupostària en activitat científica per part de la Generalitat també ha estat motiu de comentari a la llista a partir de la següent notícia. Algú va opinar que «d’on no n’hi ha, no en pot rajar».
A la llista també s’hi va parlar d’higiene a partir de la següent entrada d’un blog. Alguns dels participants va opinar que molts dels consells que s’hi donen són un tant neuròtics.
Durant el novembre s’han enviat 367 missatges a la llista de correu de l’ACCC.
