Per commemorar la caiguda del mur de Berlín, cada 9 de novembre es celebra a la capital alemanya un congrés on es mostren quins són els murs de la ciència i la societat que són a punt de caure, com ara la intel·ligència artificial, el diagnòstic mèdic o els misteris de l’univers
A. Aragoneses (ACCC). El passat 9 de novembre es va celebrar a Berlín un encontre on una vintena de experts en els seus camps varen exposar, en quinze minuts cadascun, què s’està fent avui dia en la frontera del coneixement. Investigadors de tot el planeta, líders en els seus respectius camps, es varen trobar per explicar quines barreres es trencaran en els propers anys i que podem esperar de la ciència properament. Els vint ponents varen estimular amb les seves ponències un auditori ple d’un públic també molt interessant, hi havia científics de primer nivell, empresaris, periodistes i apassionats pels reptes de la recerca al nostre planeta. Si Jules Verne va ser considerat un visionari és per que estava molt informat de la recerca del seu moment. A Berlín hem pogut veure que la ciència-ficció de fa trenta anys ja és una realitat als laboratoris i a la societat.
C. Cookson (Finantial Times), R. D. Heuer (CERN) i R. P. Kirshner (Harvard) debatent sobre l’univers (foto: A. Aragoneses)
Trencant la barrera de l’estupidesa col·lectiva
Mark Pagel, cap del laboratori d’evolució a la divisió de zoologia de la Universitat de Reading (Regne Unit) va parlar del comportament col·lectiu dels essers humans, de vegades estúpid i poc coherent. Qui no ha vist algun vídeo on algú agafa per la cua un brau? O algú amb una actitud clarament perillosa, convençut que no ho era? No són de dubtós seny algunes tradicions de casa nostra on intervenen braus i joves amb força alcohol al cos? Amb aquests exemples, el professor Pagel va fer reflexionar l’auditori per passar a plantejar la qüestió si els humans som o no innovadors. Cada dia afrontem moltes decisions, grans i petites, per exemple quan anem a comprar. Som nosaltres qui decidim què comprem? La conclusió és que som grans copiadors, grans cantants de karaoke segons Pagel. Comprem influenciats pels impulsos externs que rebem, imitant allò que veiem. Copiem allò que ja han fet altres i, quan modifiquem i barregem idees, llavors parlem d’innovació. Thomas Edisson, Steve Jobs o Henry Ford varen ser copiadors que varen saber modificar i ajuntar idees o objectes ja existents. Però la natura també ho fa. De fet, levolució està basada en aquest procés de copia, modificació i posar junt.
Trencant la barrera dels hospitals psiquiàtrics.
Sophia Vinogradov, professora de psiquiatria a la Universitat de California, San Francisco, ha demostrat, amb el seu equip i vint anys de recerca, com els videojocs poden curar a pacients amb esquizofrènia. El cervell és plàstic, es a dir, no és quelcom invariable. Amb l’exercici i l’estimulació adient, les neurones poden modificar les seves connexions. Vinogradov ha desenvolupat un seguit de jocs d’ordinador que aconsegueixen allò que cinquanta anys de medicaments i la psicoteràpia no havien aconseguit. A la pregunta si es pot estimular la creativitat o altres habilitats amb aquest mètode, Vinogradov respon que potser, tot i que detectar els símptomes i analitzar la evolució de l’esquizofrènia és senzill, mentre que mesurar i quantificar altres habilitats seria molt més difícil. Òbviament, l’addicció als videojocs és perniciosa per altres aspectes com les relacions socials o la salut física.
Aquests temes i altres també a la frontera del coneixement, com la intel·ligència artificial, el sistema immunitari, el diagnòstic mèdic, l’estructura de la matèria o els recursos energètics es varen tractar el 9 de novembre a Berlín de la mà dels seus protagonistes a The Falling Walls.
Andrés Aragoneses va assistir a Falling Walls 2013 gràcies a una beca de l’EUSJA, entitat de la que és membre l’ACCC.
