Els temes més comentats a l’agost i el setembre
Tot i que per a molts agost és sinònim de vacances, la llista de correu de l’ACCC ha estat gairebé tan prolífica com la resta de l’any. Un dels primers temes comentats ha estat la felicitació per motius professionals a un dels membres de l’associació que viu fora de l’Estat. Luis Quevedo, resident als EUA, va comunicar que va participar en un projecte professional consistent en un espai informatiu en castellà de mitja hora, diari, sobre temes d’actualitat en ciència, salut i tecnologia en un canal televisiu per a tota Amèrica. Podeu seguir l’actualitat d’aquest projecte al seu compte de Twitter.
Pel contrari, l’estiu també va ser data de notícies dolentes per a la comunicació científica. A través de la llista arribava la notícia que la UAB suspenia aquest any el seu Màster d’Història de la Ciència. Un dels participants aclaria que «d’aquesta manera, la història de la ciència desapareix de la docència de postgrau a Catalunya, per primera vegada en gairebé 30 anys». Moltes de les persones que han lamentat aquesta decisió han estat alumnes d’aquest curs.
«Està autoritzat l’ús de l’estèvia als productes de la indústria alimentària?», es preguntava un membre de la llista. Altres participants ho confirmaven amb alguna marca concreta de sucs i aclarint que «l’additiu E-960 són glucosids d’esteviol, derivats de l’estèvia I autoritzats des de l’any passat». Claudi Mans, catedràtic emèrit d’Enginyeria Química de la UB i membre de l’ACCC, va tractar aquest tema al seu blog.
El tema anterior va tenir com a punt de partida la notícia que el Museu de l’Energia, localitzat a Ponferrada (Lleó), segons una participant de la llista, va promoure durant el passat estiu «tallers pseudocientífics que porten per títol “La ciencia entra en la cocina“», fet que va deixar palès al seu propi blog. La participant detalla al seu post que va participar en aquests cursos i que va poder sentir explicacions com ara que «volen prohibir l’estèvia perquè les multinacionals han fabricat un bacteri transgènic i a les empreses, el que més els interessa és que mai estiguem sans del tot». Aquest tipus d’afirmacions van alertar la llistaire, que va defensar que no és acceptable que «un museu que forma part de la ruta nord de museus de ciència programi aquesta mena de cursos pseudocientífics». Una altra participant va assegurar que, considerant qui era el director d’aquest museu, era difícil creure que es poguessin impartir aquesta mena de cursos sense rigor científic. Dit i fet. Finalment Alfonso Peres, director del museu, va explicar que suspenien la celebració dels següents tallers d’aquest cicle i que desautoritzaven la informació no científica difosa a l’anterior sessió.
A l’agost va tornar a sortir el cas d’Omid Kokabee, l’investigador iranià empresonat al seus país «des que hi va anar a passar unes vacances quan era a Texas (abans havia fet una estada a Barcelona, a l’Institut de Ciències Fotòniques)», segons va explicar una participant. Un cas publicat al diari Ara, de la mà de la sòcia Mònica L. Ferrado, del qual es va fer ressò també El Periódico de Catalunya gràcies a un altre membre de l’ACCC, Michele Catanzaro. Tots dos periodistes van defensar la necessitat que es parli d’aquest tema als mitjans de comunicació per tal que es trobi una solució.
Ecografies en 4D. Una membre de la llista va comentar que havia rebut al seu correu electrònic un missatge publicitari sobre la realització d’ecografies a embarassades en quatre dimensions. Algú va donar una senzilla explicació: «es té en compte el temps (la quarta dimensió). Per tant et lliuren una pel·lícula». Un altre va afegir-hi que «la terminologia 4D és força habitual en el món de l’oci, per referir-se, crec, a projeccions en 3D que contenen un element més (realitat virtual o augmentada, cascos o ulleres, consoles avançades…)». Un altre va ironitzar que «les dimensions ja no són el que eren». Fins i tot, aquest fil temàtic va comptar amb una cita d’Stephen Hawking del seu llibre L’Univers en una closca de nou: «L’espaitemps té realment deu o dotze dimensions».
Un dels temes més comentats que va tancar l’agost va ser l’escepticisme sobre el canvi climàtic d’un professor d’institut català i geòleg que va publicar una carta al diari El Punt-Avui, en la qual deia, segons el llistaire que va posar el punt de partida a aquest fil, que «els grans lobbies científics com l’Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC) promouen una visió determinada» i que «tot i haver-hi publicacions tècniques i de renom que invaliden aquests científics, la immensa massa continua creient en els qui pensa que són més importants. Perquè fem això els humans? Doncs perquè tenim un cervell paleolític, una ment que poc ha canviat durant els últims 200.000 anys». El participant va rebutjar aquesta afirmació pel fet que aquest professor no aportava «les publicacions que invaliden els científics de l’IPCC». Els participants en aquest debat van destacar el perill que representen els negacionistes, i fins i tot algú va treure ferro a l’afer tot compartint un vídeo de l’organització Climate Name Change, preocupada per la lluita contra el canvi climàtic, en el qual es proposa «nomenar els huracans amb els noms del polítics que neguen aquest fet i entorpeixen polítiques que el combaten».
En finalitzar el mes es va comentar l’organització del Premis Blogs Catalunya 2013, que compta amb una categoria d’universitats, recerca i ciència, en la qual hi havia seleccionats alguns blogs de membres de l’ACCC. És el cas de Buscaciència, coordinat per Octavi Planells, o Pep Químic, de Pep Anton Vieta, qui va guanyar el premi a l’edició de 2012.
La pseudocència també va ser protagonista el mes de setembre. Un membre de la llista va mostrar la seva preocupació perquè a «Viladecans aquesta tardor organitzen un curs d’aromateràpia, que té el suport de l’Ajuntament, la Diputació de Barcelona i el Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya». A més, aquest participant va afegir que «la primavera passada s’ofertava a Viladecans un curs titulat “Astrologia: què ens diuen les estrelles?”, on també apareixien els logos d’aquestes institucions». «Després d’insistir sobre com era possible que oferissin aquest curs, des de l’Ajuntament em van dir que se’ls va escapar», va concloure. Un altre participant va opinar que l’ús de teràpies com ara «bafs d’eucaliptus pel refredat», pot ser comprensible però no és comparable amb l’ús d’aromateràpia per tractar malalties greus, com és la demència. Un altre participant va aportar que aquest tipus de teràpies tenien la mateixa base científica que l’homeopatia i va compartir una revisió sobre estudis d’aromateràpia que, segons aquest llistaire, ho deixa patent. Una altra de les queixes a causa de la pseudociència aquest mes ha estat amb motiu la celebració del Simposium sobre homeopatía, investigación y ciencia, organitzat pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, institució que ha estat motiu de queixa en altre ocasions per la seva posició de tolerància a l’ús de productes homeopàtics en medicina.
Durant aquest mes alguns participants han felicitat el sincrotró ALBA per l’organització d’una sèrie de jornades de portes obertes amb visites guiades per a persones de més de 14 anys, que es van dur a terme duratn el mes d’agost.
La enorme y urgente necesidad de una asignatura sobre pensamiento crítico. Aquest és el títol de l’entrada d’un blog que va suscitar l’interès d’alguns membres de la llista. Un participant va indicar que comparteix la diagnosi que s’hi fa, però no la solució proposada de crear-ne una assignatura, «ja que acabaria sent una assignatura d’història del pensament crític». Un altre participant va afegir que, a més d’estar-hi d’acord, «amb tot el cinisme hauríem de proposar una assignatura sobre ciència i medicina alternatives per al món contemporani per a tots els alumnes. Potser s’immunitzarien contra les bestieses». I sobre alumnes també va tractar un altre dels fils temàtics del setembre. Arran de la publicació d’una nota sobre una anàlisi del contingut científic dels llibres de lectura a l’escola durant el franquisme, algú va puntualitzar que «la notícia és lleugerament esbiaixada», ja que no es tractava de manuals d’estudi sinó de lectures amb un objectiu d’amenitat.
Alguns membres de la llista van celebrar la notícia que a la biblioteca de Física i Química de la UB es va dur a terme la mostra 25 anys sense Richard Feynman, Premi Nobel de Física el 1965. A més d’escriure llibres de física, Feynman també publicar títols de divulgació, com va indicar un dels participants, que va aportar alguns títols: Seis piezas fáciles i El caràcter de la llei física.
Enter o sencer? La nota de premsa Seminaris sobre la producció de porcs mascles enters i olor sexual de la carn de porc va generar aquest debat. Per a una de les participants «enter» és el terme que fan servir els agricultors per a referir-se als porcs que no estan castrats. Un altre participant va indicar que millor seria fer servir «sencer» i hi ha qui ha dit que, tot i que sigui una paraula d’ús comú entre pagesos, per a un text que va dirigit al gran públic seria més adient dir «sense castrar».
La situació de precarietat de moltes científiques i científics a l’Estat ha estat recordada un cop més a la llista arran de la publicació, en El País, de l’article Despedida de una científica que está haciendo las maletas, una carta que una científica escrivia al president del Govern central lamentant-se d’haver de marxar d’Espanya per poder seguir investigant. Els llistaires van compartir la seva preocupació tenint en compte, entre altres qüestions, que l’autora és una científica reconeguda amb la prestigiosa beca Ramón y Cajal. Podeu llegir l’article en aquest enllaç.
El setembre també va ser un mes de felicitacions. Per una banda a Daniel Jiménez, conductor del programa infantil de divulgació científica Dinàmiks que s’emet al canal Super 3 i també a Xavier Duran, director d’El medi ambient de TV3, per la publicació del seu nou llibre Cent molècules amb què la química ha canviat (poc o molt) la història, tots dos membres de l’ACCC. Un altre llibre, que es va presentar públicament el mes de setembre, també va ser recomanat per més d’una llistaire: Reflejos del Edén, de Biruté Galdikas, un relat autobiogràfic dels primers vint anys de convivència d’aquesta primatòloga amb els orangutans de Borneu.
Alguns llistaires van lamentar que el concurs de fotografia científica que promou la FECYT s’anomeni Fotciencia, que «en català sona fatal».
Una participant va fer arribar a la llista una informació sobre l’ús de les xarxes socials per part de la indústria farmacèutica per conèixer els efectes secundaris dels medicaments a partir dels comentaris que publiquen els pacients en aquests canals. Algú va mostrar la seva preocupació argumentant que «amb aquesta tècnica es podran conèixer els efectes secundaris que els pacients atribueixen als medicaments, i així tenir eines per al màrqueting publicitari de productes sense recepta, però en cap cas es podran obtenir proves dels efectes secundaris que tinguin realment els medicaments».
Un altre membre de la llista va compartir una entrevista amb «John Mack, un gurú de les xarxes socials a la indústria farmacèutica», que explicava la seva experiència després d’haver participat a la Via Catalana. Algú altre va queixar-se que aquest tipus de temes s’escapen dels límits temàtics d’aquesta llista.
Entre els temes més comentats durant el més de setembre, el més recent és la notícia que l’European Research Council (ERC) ha publicat la resolució de la convocatòria 2013 del programa ERC Advanced Grants. El llistaire que va iniciar el fil va aclarir que «com va succeir a les cinc convocatòries anteriors, Catalunya s’ha situat al capdavant de l’Estat espanyol, ja que ha rebut 6 dels 14 projectes atorgats […]».
Durant l’agost la llista va rebre 152 missatges i durant el setembre 306.
