La Universitat Pompeu Fabra va acollir la tercera edició del Campus Gutenberg
Rubén Permuy (ACCC). «Podríem seguir més dies» . Així resumia Vladimir de Semir, director de l’Observatori de la Comunicació Científica (OCC) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la sensació que fluïa entre molts dels participants del Campus Gutenberg de comunicació i cultura científica. La que va ser la tercera edició d’aquest esdeveniment, celebrat el 16 i 17 de setembre, va comptar, com així va confirmar de Semir en la sessió inaugural, amb més de 300 inscrits. A l’èxit presencial cal sumar-hi la nodrida participació 2.0, especialment a través de Twitter. Com a mostra el comentari d’Óscar Menéndez, responsable d’Explora Proyectos i d’experimentos.about.com, qui en participar com a ponent en l’últim debat va aprofitar per consultar al públic present a mà alçada qui disposava de compte a la xarxa social de l’ocellet blau. Menéndez piulava en una altra de les sessions del Campus: «Qui no tingui Twitter s’està perdent una part del debat d’avui al #CGutenberg. Expliqueu-ho al món! ;)» . I és que, segons Tweet Binder, un portal d’anàlisi de mètriques d’aquesta xarxa de microblogging, l’etiqueta #CGutenberg va superar les 1.700 piulades.
Vídeos -en castellà- de la presentació i les ponències del debat Nous canals per al periodisme científic
Potser gran part de l’èxit del Campus radiqui en el copiós menú de la carta d’activitats que va oferir als seus assistents. Com a mostra, el programa detallat en la seva versió impresa té una extensió d’11 pàgines. Debats, tallers, microdiàlegs -coordinats per l’ACCC-, i activitats lúdiques com un concurs de preguntes i respostes, el Science Quiz, inspirat en una versió de Trivial col·lectiu al qual es pot jugar almenys en algun bar irlandès de Barcelona, a més de música i art, entre d’altres activitats. Potser si calgués buscar-hi res negatiu, seria l’inevitable solapament d’algunes de les activitats per poder concentrar-les totes en dues jornades. El que no va faltar va ser una generosa ració de networking de diferents formes: entre sessió i sessió, en alguns dels tallers, a l’hora de dinar al menjador de la UPF… Una de les grans virtuts del Campus Gutenberg potser sigui poder desvirtualitzar aquells col·legues professionals amb els que la majoria de les impressions només es comparteixen a través de xarxes socials al llarg de l’any. El Campus va aglutinar comunicadors científics no només de Catalunya, sinó que es van sumar a l’esdeveniment, tant entre el públic com conduint alguna de les sessions, professionals de diferents parts de l’Estat .
Debats
En aquesta tercera edició es van organitzar quatre debats que van comptar amb ponents reconeguts professionalment per bona part dels assistents. La pseudociència va donar el tret de sortida amb un debat moderat per de Semir acompanyat de Javier Armentia, astrofísic i divulgador, Sergi Cortiñas, professor de la UPF, i el periodista, escriptor i divulgador científic Maurici Schwarz. Vladimir de Semir va voler destacar que els mitjans de comunicació són part responsable de la confusió entre els ciutadans del que és ciència i el que és pura xerrameca: «El New York Times no té pàgina d’horòscops i quan jo vaig participar en el redisseny de La Vanguardia es van passar a la secció de passatemps», va indicar el director de l’OCC . «Hi ha unes determinades persones a les que els agrada creure en conspiracions i pseudociències: el problema és que alguns periodistes entren en aquest joc», va afegir de Semir. Cortiñas va aprofitar per presentar un estudi sobre l’impacte de la pseudociència en els mitjans de comunicació. Malgrat que alguns participants van criticar que la mostra utilitzada no era prou representativa -mig centenar de professionals de mitjans de comunicació de l’Estat , contra el que el propi Cortiñas va al·legar que a Espanya no hi ha més de 150 periodistes en mitjans de comunicació dedicats a la ciència-, el professor de la UPF va apuntar que el problema és que «molts editors de premsa veuen la ciència en els mitjans com un gerro xinès que està per fer bonic i que no es pot trencar, però no interessa de què està fet ni què porta dins». Schwarz va concloure que la comunicació científica dels mitjans generalistes no és bona i que una altra de les problemàtiques és com es mostra a la ciència: «A la ciència la venen com si fos una senyora grossa que crida al poble. “La ciència diu…”». Armentia va indicar que la pseudociència sempre ha existit però que fa unes dècades consistia en «un conglomerat de xarlatans que veien el futur» i en l’actualitat abasta àmbits de rellevància com la salut amb, per exemple, els moviments antivacunes.
El segon dels debats va tenir per protagonistes els museus científics i les empreses. A la taula del Campus es van asseure Nathalie Naval, de Roca Gallery, Rosa Avella, del Museu Grifols, Sònia Hernández, directora del Museu Agbar de les Aigües, Rafael Albaladejo, responsable del Centre d’Informació de l’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II (ANAV) i coordinador de l’Àrea de comunicació i relacions externes Ascó-Vandellòs II, i Carme Sáez, del Museu del Coure i directora de la Fundació La Farga. La moderació va anar a càrrec de Guillermo Fernández, professor i consultor de museologia científica. Els assistents van tenir l’oportunitat de comprovar el ventall de possibilitats que ofereixen entitats privades a través dels seus museus científics. La tasca que queda és clara: «visiteu els museus» , va concloure Fernández.
«Les vocacions científiques s’adquireixen en base a l’experiència», va indicar Rosario Martínez, investigadora de l’OCC i ponent del tercer dels col·loquis que va versar sobre com fomentar les vocacions científiques. Al seu costat van estar presents Ignasi Lòpez, sotsdirector de l’Àrea de Ciència, Recerca i Medi Ambient de la Fundació La Caixa, Sergio Marc del Fresno, director de Programes Educatius d’Everis, i Gonzalo Remiro, del departament de Cultura Científica i de la Innovació de la FECYT. Aquest debat va ser moderat per Gemma Revuelta, sotsdirectora de l’OCC . Els ponents van apropar algunes de les accions que han dut a terme les seves respectives entitats per fer valer la ciència entre els potencials futurs professionals i van destacar que les seves accions van en la línia marcada per programes europeus com l’Horizon 2020 d’R+D+I, el qual farà prevaler la Recerca i la Innovació Responsable, que exigeix implicació pública i de la societat. Malgrat que segons Ignasi Lòpez «és difícil mesurar l’impacte de les accions en les vocacions científiques», Gonzalo Remiro ha destacat que és possible arribar al gran públic. Com a mostra, la sèrie animada Descubre con Tadeo que, amb la col·laboració de la FECYT, va ser emesa en els canals del grup televisiu Mediaset España, alguns dels que més audiència tenen de la petita pantalla a tot l’Estat. Per la seva banda, Sergio Marc va indicar que «les variables que influeixen en la vocació científica estan interconnectades i abasten des de les lectures que es fan a la influència dels professors i la família, entre la primària i la secundària especialment». Entre les dades mostrades, Remiro va aclarir que, segons un estudi de la FECYT, «un 24,6% dels espanyols entre els 15 i 24 anys estan interessats en ciència».
El quart debat va tancar al Campus Gutenberg. Cristina Ribas, presidenta de l’ACCC, va moderar la taula Nous canals per al periodisme científic, acompanyada d’Álvaro Martínez, responsable de tecnologia a Playbrand Estratègies Crossmèdia, Óscar Menéndez, responsable d’Explora Proyectos i d’experimentos.about.com, Elena Sanz, periodista científica i editora en línia de la revista Muy Interesante, i Karma Peiró, periodista especialitzada en Internet i les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). Aplicacions, big data, el pes de les xarxes socials i el model caduc, sense renovació aparent, de molts dels mitjans tradicionals van centrar les presentacions i moltes de les intervencions del públic. «Estem en un moment molt apassionant en què hi ha molts canvis i moltes oportunitats en la comunicació i en el periodisme», va reflexionar la presidenta de l’ACCC. «És l’hora de la veritat. O ens esforcem per aprendre com funcionen les lògiques i sabem què significa treballar en aquests nous canals o ens perdrem a les noves audiències», va afegir Cristina Ribas. El debat va donar tant de si que Vladimir de Semir va recollir a la cloenda algun dels guants llançats, com tractar el big data, àmbit de transcendència creixent en el periodisme, en la pròxima edició del Campus Gutenberg.
Queden en el tinter molts detalls de la resta de les activitats que es podran repassar a través de la documentació que figurarà al web d’aquest esdeveniment organitzat per l’OCC i l’Obra social La Caixa, amb el suport de l’ACCC, entre altres entitats. L’associació catalana va tenir una nombrosa representació no només pels ponents remarcats, sinó a través de la resta d’activitats. És el cas dels microdiàlegs coordinats per Raül Toran, vicepresident de l’ACCC, i sobretot entre el públic que ja té marcada la pròxima cita, confirmada pel propi de Semir, al calendari. La quarta edició del Campus Gutenberg se celebrarà el 15 i 16 de setembre de 2014 per continuar compartint més coneixement que enriqueixi la comunicació científica i el savoir faire dels que li dediquen el seu alè professional.
