Els temes més comentats el juliol
Un dels primers temes del mes de juliol que va suscitar comentaris a la llista de distribució de correu de l’ACCC ha estat el tancament del programa La Xarxa Tendències, de La Xarxa (antiga xarxa de televisions locals) que des de fa 12 anys aborda temes sobre innovació. El llistaire que va obrir aquest tema va compartir un article escrit per Cristina Sáez, directora del programa, que intenta explicar-ne les raons: http://bit.ly/12Iiya4. El participant es lamenta de la pèrdua d’un espai que «després de l’Eureka/Sapiència», era un dels programes on «es feia molta comunicació de la ciència i la tecnologia, a més d’altres aspectes d’innovació cultural». Una altra persona participant va apuntar que desitjava que almenys es mantingués el contingut penjat al web del programa. Qui va iniciar el fil temàtic afegia que la pèrdua de les pàgines web d’aquests espais és «com si es cremés un arxiu».
Arran de l’organització de l’esdeveniment TEDxRambles dedicat a l’educació científica, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) va dedicar el seu butlletí a la difusió científica, recuperant algunes de les millors entradesque van publicar al blog de difusió científica: http://bit.ly/1cRyng0. Un membre de la llista va recordar que alguns dels participants actius de la llista de l’ACCC van participar en aquest esdeveniment.
En català “peça” i en castellà “despiece“. Una qüestió terminològica del camp del periodisme ha estat un dels temes més comentats durant el juliol. Arran d’una consulta del TERMCAT als professionals de la comunicació, a través d’una dotzena de correus, vam poder conèixer els punts de vista de diferents professionals de la informació que formen part de la llista. El debat va confirmar la següent consideració: «el terme peça designa en català un “fragment de text dins d’una notícia més gran, normalment en un requadre o columna”, i que aquest concepte en castellà es designa amb la forma despiece». Entre les aportacions dels llistaires per designar aquest concepte figuren: ‘peça complementària’, ‘destacat’, ‘complement’ i ‘desglossat’ -en català-, així com recuadro -en castellà- i box -en anglès-.
Els participants de la llista també aprofiten aquest espai per tractar temes d’actualitat, sobretot si estan relacionats amb l’activitat científica. Algú va iniciar un fil per preguntar si alguna persona coneixia de primera mà quina és la situació econòmica del CSIC. Algú que hi treballa va explicar que «el que diuen els diaris sobre la situació sembla que respon bastant a la realitat. El que ens expliquen els directors i el propi president (http://bit.ly/19fxTU6) és que la situació econòmica ja toca fons. Una situació que té l’origen en les successives retallades dels pressupostos ordinaris (salaris i despeses corrents) que de forma acumulativa són aproximadament uns 200 milions d’euros sobre els 600 del total del pressupost. Els efectes d’aquestes retallades no s’han fet evidents fins ara doncs hi havia uns romanents de diners de projectes que el CSIC ha anat fent servir per tapar forats fins que s’han acabat». Un altre participant va voler compartir el punt de vista d’un altre investigador de la institució a través del seu blog: http://bit.ly/1bcgDAD. Una altra persona va definir la situació econòmica de l’organisme com de “corralito“.
S’han acabat els genis científics? A partir d’aquest article (http://bit.ly/1aby2oY) els membres de la llista van reflexionar sobre qui és un “geni científic” i algú va rebatre amb nom i cognoms que existeixen persones més que destacables en el món de la ciència en l’actualitat, com ara «Konstantin Novoselov -el descobridor del grafè-, Nobel de Física l’any 2010 amb 36 anys, per “jugar” amb cel·lo i mines de llapis els divendres a la tarda després d’acabar la seva feina al laboratori»,. Una altra persona va indicar que el punt de vista que no compartia de l’article és partir de la idea que «un “geni científic” és aquell amb idees que inauguren nous camps. Això és el que ell entén per “geni científic”, però potser no tothom veu el geni científic així. Jo, per exemple. Per altra banda, què signifiquen “nous camps”? A l’article diu que “en l’últim segle les noves disciplines són combinacions de les ja existents: bioquímica, astrofísica”. Si retrocedíssim en la història de la humanitat potser conclouríem que totes les disciplines han sorgit d’una sola: la filosofia». Un altre va afegir-hi que era més fàcil identificar com a genis a aquells que «han deixat una petjada històrica».
El grau conjunt de Física i Matemàtiques exigeix la nota de tall més alta de totes les titulacions de Catalunya de les darreres proves de selectivitat. La sorpresa per part d’algun participant va estar resolta per un altre que va recordar que aquest doble grau és un dels que ofereix menys places: únicament 20.
Mònica López Llops va rebre l’enhorabona d’un grapat de membres de la llista per l’engegament del projecte Sapiens LAB, que de la mà de Yahoo! España, s’està encarregant del desenvolupament d’un canal de vídeo de ciència. El canal acaba de començar la seva activitat i està inclòs dins la secció Mentes de Yahoo!: http://yhoo.it/12fYCMb. La participant va convidar als membres de la llista a fer arribar totes les aportacions oportunes a través de: science.channel@yahoo.com.
I per tancar el resum d’aquest mes, un bon nombre de llistaires van enviar els seus missatges de suport a Jordi Morató, fins ara responsable de comunicació de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), qui va comunicar a la llista que havia estat acomiadat per la «difícil situació econòmica del centre».
A data 31 de juliol, durant aquest mes s’han enviat a la llista de correu un total de 242 missatges.
