Projecció del documental «La força de Babel»
A. Mauricio i R. Permuy (ACCC). Mig centenar de persones van acudir a la cita amb el segon acte del cicle El laboratori de Babel, a l’Ateneu Barcelonès, consistent en una trobada amb el documentalista català Joan Úbeda i la projecció del seu treball La força de Babel.
Reportatge de la conferència
En aquest documental, guiat per Anna Solé, que forma part d’una família on es parlen de forma comuna cinc llengües i va publicar un llibre sobre la seva experiència anomenat Multilingües des del bressol, es va inspirar el cicle coorganitzat per l’Ateneu i l’ACCC, va apuntar el seu coordinador i presentador Michele Catanzaro.
A forma d’introducció breu, Catanzaro, ponent de ciència i tecnologia de l’Ateneu i membre de l’ACCC, va apuntar que tot i les 6.000 llengües reconegudes al planeta, només 300 són oficials en l’àmbit polític, el que posa de manifest que el multilingüisme no és un fenomen aïllat, sinó una realitat habitual.
Aquesta estadística la va completar Úbeda, director de la productora Media 3.14, guanyador de quatre premis Ondas i del Premi Nacional de Periodisme el 2000, en assenyalar que aproximadament la meitat d’aquests idiomes es troba en perill de desaparició i que es calcula que cada 15 dies desapareix una llengua.
La projecció de la cinta va permetre al director aprofundir en les motivacions a què apuntava la seva feina. La principal d’elles és poder efectuar un discurs sobre el multilingüisme allunyat dels cànons tradicionals, aportant un enfocament no tan identitari ni polític sinó orientat cap als beneficis de dominar diverses llengües i la possibilitat que en determinades circumstàncies és possible fer-ho.
Un altre dels elements, que arrel de les preguntes del públic va afegir Úbeda, és que li hagués agradat que el documental tingués un caràcter més global, esmentant casos concrets com el de certs grups indígenes que, a través dels noms donats a determinades plantes en la seva llengua, va permetre a les empreses farmacèutiques trobar-les i sintetitzar-ne els seus principis actius per patentar-los, en molts casos sense cap benefici per a aquestes poblacions.
Així mateix, en el col·loqui es va destacar tant el valor econòmic, corroborat per estudis científics, del multilingüisme, com la indústria relacionada amb la llengua, de la mateixa manera que elements clau —tot i no ser l’eix del documental, com va aclarir el director— de l’educació en diferents llengües, com que totes s’estructurin en un pla igualitari i que tinguin coherència amb algun àmbit del seu entorn, sigui familiar, social, etc.
Els assistents van mostrar especial interès cap a casos exposats al documental, com el de l’hebreu, que de llengua gairebé morta, «en situació similar al llatí en la dècada dels 50 del segle passat» va afirmar Úbeda, va passar a convertir-se després de l’aposta del sionisme per ell com a llengua oficial del futur estat d’Israel i per extensió, de les persones que professen la religió jueva arreu del món, en una llengua revitalitzada i puixant en l’actualitat, parlada per sis milions de persones.
En aquest cas, com corroboren entrevistes efectuades a La força de Babel, l’oficialització de l’hebreu va comportar una reducció dràstica de parlants de jiddisch, la llengua que llavors parlava la diàspora jueva, que avui compta amb tres milions de parlants nadius.
El cicle El laboratori de Babel tornarà després de l’estiu, i la seva pròxima cita està programada per al mes d’octubre.
