Els temes més comentats durant juny
Un dels primers temes més comentats durant el juny va ser una nota de premsa titulada Un 20 per cent de tots els tumors està provocat directament pel consum de tabac. Un dels llistaires va comentar que arran de la nota alguns mitjans estaven afirmant que «l’estudi diu que ‘el tabac causa el 20% dels càncers’, donant per suposat que càncer i tumor és el mateix». Un dels responsables de la nota va respondre que «l’estudi es refereix a tots tipus de càncer, per tant està bé el que diuen els mitjans» i va afegir que havien comprovat que «els periodistes entenen que, quan parlem de tumors, ens referim a tota mena de càncer». Una altra persona va mostrar el seu desacord amb generar possible confusió entre els termes càncer i tumor: «Una característica del periodisme hauria de ser el rigor, i parlar de la leucèmia com d’un tumor no em sembla que sigui ser rigorós. Com tampoc ho és fer servir de manera genèrica ‘tumor’ i ‘càncer’ com si fossin sinònims. Això, a més, crea confusió en la població no experta, que davant del diagnòstic d’un tumor, pot pensar que allò que té és un càncer». A més va afegir la necessitat de rigor per part dels propis centres que redacten les notes per evitar malentesos. La persona que va compartir la nota a la llista va voler aclarir aquesta confusió i va indicar que segons li havien informat especialistes «sovint s’utilitza el concepte de tumors líquids per referir-se a leucèmies, mielomes i limfomes. Per tant, ‘tumors’ sí que es podria utilitzar com a sinònims de ‘càncers’».
Arran de la preparació d’un reportatge sobre mecanografia a televisió per explicar, entre altres qüestions, l’origen del sistema QWERTY, algú va apuntar que aquest sistema pensat per a màquines d’escriure, potser ja no tenia massa sentit a l’era dels ordinadors. Hi ha qui va apuntar que gairebé havia substituït part de l’ús del teclat per una aplicació de predicció textual. A través de la llista vam saber que en cas del francès, entre altres llengües, es fa servir el teclat AZERTY. L’optimització de la posició de les lletres en segons quin teclat, per facilitar l’escriptura en determinades llengües –com ara l’anglès amb el QWERTY–, va fer reflexionar a un participant sobre el català: «quina aparença tindria un teclat optimitzat similarment per al català?».
«Plagiar no es citar. Al autor plagiado no le interesa que le plagien, solo beneficia al plagiador. Si tu idea era citar, pero en realidad plagias, aunque no seas consciente de ello, también plagias y, repito, no beneficias al autor aunque fuera también tu objetivo. Y esto es así en cualquier medio, también en Internet». Aquesta reflexió la va compartir el seu autor a partir d’una entrada publicada al seu blog per denunciar la prima línia vermella que separa el fet de citar i el de plagiar textos. Algú va reafirmar aquesta teoria amb els seus propis textos: «En más de una ocasión, buscando algún texto de mi blog mediante Google, he ido a parar a algún web donde estaba mi texto, pero sin que se indicase la procedencia». Un altre participant va incidir en el fet que potser a vegades no es tracta de plagiar sinó de la necessitat de citar la font original.
Una tècnica quirúrgica o un anunci comercial? Algun llistaire es va queixar de la presència d’una nota de premsa a la llista que anunciava una tècnica quirúrgica d’una clínica i va mostrar el seu desacord amb la publicació d’informacions més publicitàries que informatives. Alguns altres participants hi van estar d’acord.
La publicació d’un nou lliurament de la sèrie Els gèneres de la literatura científica al número 77 de la revista Mètode va ser motiu de felicitacions per part d’alguns dels participants. Algú va apuntar que el text li va evocar «els contes policíacs de ciència ficció i de ciència d’Asimov, que vaig llegir fa quaranta anys».
Arran de la nota La Farga i la UVic inauguren un nou mòdul antimicrobià al Museu del Coure alguns llistaires van apuntar que allà s’indicava com a novetat que el coure té propietats antimicrobianes quan aquest fet és conegut des de fa temps per estudis realitzats en diferents països.
Una de les notícies polèmiques de l’actualitat també va ser-hi present. L’afirmació, per part d’un membre del Partit Popular valencià, que la llengua que es parla al País Valencià —o Comunitat Valenciana, per al seu Govern— té origen prehistòric va fer saltar les alarmes dels participants. Algú directament afirmava que semblava el Dia dels Innocents i un altre va aclarir que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua es desmarcava d’aquesta afirmació.
Aigua de mar ‘miraculosa’. Aquest ha estat un dels temes més comentats durant el juny. Un participant ha compartit una entrada d’un blog on es defensen els avantatges de beure aquest tipus d’aigua i la teoria que els laboratoris no volen que la població en begui. Aquest tipus de publicació ha fet saltar les alarmes d’alguns membres de la llista, que troben perillós que es divulguin aquests tipus d’informacions que no compten amb cap estudi científic que les avali. A més, alguna de les persones participants han recordat que el programa de TV3 Thalassa va dedicar una de les seves emissions a aquest tema i ja va suscitar crítiques en aquesta llista.
Durant el juny els llistaires es van queixar que rebien un correu no desitjat cada cop que enviaven un missatge a la llista. Els responsables de la llista han estat treballant per intentar solucionar-ho tan aviat sigui possible.
Al llarg d’aquest mes s’han enviat a la llista 264 correus electrònics.
