Els temes més comentats durant maig
Parlant d’ous. Aquesta va ser una de les temàtiques més comentades a l’inici del maig. Arran d’un comunicat d’un llistaire que tractaria diferents aspectes relacionats amb els ous a un programa de televisió, alguns dels participants de la llista de correu van fer els seus comentaris i suggeriments i vam saber que «els ous crus es conserven més temps que els ous cuits» o que es poden «fer» ous cúbics: http://bit.ly/JbQvE4. Algú va apuntar des d’un centre de recerca que feien servir «peixos zebra com animal de laboratori […], que en estat embrionari són transparents i es pot veure el seu cor sense “matar-los”».
Les creus de Sant Jordi han estat un altre dels temes comentats durant aquest mes. Qui començava la conversa va indicar que «entre els guardonats enguany destaquen en l’àmbit científic i tecnològic l’endocrinòleg i escriptor Ramon Gomis, de l’Hospital Clínic, l’empresari Joan Planes, el bioquímic Josep Raimon Prous, el cardiòleg Jordi Rius i el metge Jordi Roch, si bé aquest darrer ha estat distingit per la seva feina com a gestor musical». Algú va indicar que caldria afegir a aquesta llista «Pere Balsells, mecenes i empresari català resident a Califòrnia que des de l’any 1995 cofinança, juntament amb la Generalitat, diferents programes per realitzar estudis de postgrau i de doctorat en l’àmbit de les enginyeries, guardonat enguany amb el Premi Nacional de Recerca de Mecenatge Científic». Sobre Balsells, una altra persona va voler destacar la seva preocupació pel finançament de la recerca com mostren les beques per a investigadors que porten el seu cognom: «Aquest home –en referència a Pere Balsells– fa el que Bonaventura Clotet ha demanat moltes vegades: que els qui aconsegueixen una fortuna, després pensin a fer un retorn a la societat».
Durant el mes de maig també va ser notícia a la llista el naixement d’una nova publicació de divulgació científica Nautilus (http://nautil.us/), que, segons el llistaire que ha començat aquesta tema, «sembla tenir el suport de destacats periodistes, principalment dels EUA». La causa per començar el debat no només va ser la novetat, sinó que també li va cridar l’atenció «que surtin al carrer amb el suport econòmic de la John Templeton Foundation […] que dedica bona part dels seus esforços i premis a “establir ponts entre la ciència i la religió”». Un altre participant va opinar que les publicacions científiques de referència mai barregen ciència i religió i va posar d’exemple a New Scientist.
Una persona va fer arribar a la llista de correu de l’ACCC un vídeo divulgatiu de l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic (ESCACC), document que fou aprovat per la Generalitat de Catalunya el novembre de 2012. Amb aquest vídeo, L’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, «pretén arribar al màxim nombre de ciutadans, entitats, empreses i organismes perquè prenguin consciència de que el canvi climàtic a Catalunya és una realitat inqüestionable i que disposem del coneixement, els mitjans i les eines per a adaptar-nos-hi»: http://bit.ly/12ysW1p. Algú va opinar que tot i que el vídeo és molt benvingut, «perquè les mesures que inclou l’ESCACC puguin ser implementades, necessitaran de l’implicació d’agents governamentals, polítics, econòmics i socials així com de la societat en general, i per tant, d’una estratègia de comunicació i divulgació potent acordada des del govern».
El tema més comentat durant aquest més va ser una consulta realitzada per un dels participants que va preguntar obertament quines són les revistes relacionades amb la ciència preferides pels membres d’aquesta llista. En total, es van enviar una vintena de correus electrònics on es van mencionar New Scientist, Mètode, Seed, Investigación y ciencia, Wired i Muy interesante, entre d’altres. El debat al darrere de les recomanacions va ser que, segons alguns participants, algunes d’aquestes revistes publiquen articles d’un nivell molt alt, tot i que realitzen una important tasca divulgativa, i hi ha articles que costen d’entendre si no estàs familiaritzat amb la qüestió a tractar. Un altre reflexionava sobre el fet que si ara escriuen a les publicacions més divulgadors que investigadors, com és que els articles no s’entenen millor: «han complicat tant els continguts que tot i ser escrits per divulgadors s’entenen menys?».
Com ho ha demostrat en ocasions anteriors, la llista de correu de l’ACCC és una bona font per obtenir informació i resoldre dubtes. Va ser el cas de la consulta «algú coneix indicadors per aproximar-nos a la qualitat/contaminació atmosfèrica del medi urbà i agrari?». Dit i fet. Entre les recomanacions, un expert del CSIC en contaminació atmosfèrica, va aconsellar que s’adrecés al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i un informe relacionat.
A través de la llista vam conèixer els casals científics que organitza la sòcia de l’ACCC Irene Lapuente a través de l’empresa que dirigeix, La mandarina de Newton (http://www.lamandarinadenewton.com). Algú va aprofitar per felicitar la Irene per aquesta i altres iniciatives que ha impulsat per a la divulgació científica entre la canalla i els adults.
El concurs internacional de monòlegs científics FameLab va viure la seva final espanyola (per a més informació podeu consultar el resum de la llista d’abril publicat al número anterior d’aquest butlletí). Algú va destacar la nombrosa presència de participants catalans i l’èxit del format dels monòlegs per fer divulgació científica que s’ha posat en pràctica en 22 països. Podeu veure el vídeo de la final en aquest enllaç: http://bit.ly/YYtJMo. Aquesta opinió va tenir el suport d’altres participants de la llista.
En maig els llistaires van felicitar Xavier Duran i el seu equip pels 5.000 programes de El medi ambient, que s’emet a TV3.
A data 29 de maig, s’han enviat a la llista de correu 303 missatges.
