El naturalista català realitza un recorregut a través del naturalisme en una conferència a l’Ateneu Barcelonès
A. Abal i R. Permuy (ACCC). «La curiositat va ser una de les raons que va portar als éssers humans a creuar per primera vegada l’estret de Gibraltar des d’Àfrica». Aquest va ser un dels arguments que Jordi Serrallonga va mantenir al llarg del seu repàs a la història del naturalisme en la seva conferència a l’Ateneu Barcelonès. Per a Serrallonga la curiositat innata de l’ésser humà li ha portat a realitzar grans descobriments ja sigui explorant el seu propi planeta o observant els estels.
Reportatge de la conferència
Amb l’aforament de la sala de conferències ple com a teló de fons, es va celebrar el passat 24 d’abril la xerrada Exploradors al segle XXI, vigència del naturalisme a càrrec de l’arqueòleg, naturalista, guia de viatges i soci de l’ACCC. Serrallonga va ser presentat per Michele Catanzaro, periodista científic i organitzador de l’esdeveniment, com un dels «científics més versàtils de Catalunya».
El ponent, professor de la Universitat Oberta de Catalunya i assessor del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, va obrir la sessió amb la imatge d’una estampida de nyus i zebres a les prades del Serengueti, als quals assumeix com a viatgers obligats a la recerca de terres propícies per mera supervivència.
Per mitjà de les fotografies de Serrallonga, es va proposar als assistents un viatge visual pel que va definir com les grans qüestions de la ciència, com són l’origen de l’univers, de la Terra, de la vida i dels humans, recordant al poc de començar que en el món real es poden viure aventures més apassionants que a la ficció cinematogràfica.
A través de les instantànies de grans figures del coneixement com ara Jean-Baptiste Lamarck, el Comte de Buffon o Galileu Galilei, així com dels passos dels grans naturalistes, com els del geòleg Alexander von Humboldt al Chimborazo -la muntanya equatoriana reconeguda com la més allunyada del centre de la Terra, però no la més alta, a causa de la característica aplatada i no esfèrica del planeta-, el ponent va repassar part de la història de la ciència.
Serrallonga va dur a terme un recorregut pel bagatge de personatges que van obrir les portes a les teories evolutives, com ara el propi Lamarck o Georges Cuvier, destacant el treball dels investigadors francesos, que, com va recordar, mai van rebre el reconeixement merescut en comparació amb els anglosaxons, sense oblidar aportacions com les de Thomas Huxley. També hi va haver temps per emular la ruta de Darwin cap a unes illes Galápagos que no li van causar una molt agradable primera impressió al naturalista, va recordar el ponent, però les deduccions del que s’hi va descobrir van provocar un salt qualitatiu per a la recerca científica. El recorregut per les gestes dels personatges científics el va completar amb la seva experiència personal en llocs com les pròpies Galápagos.
«Associacions d’aficionats a l’astronomia han fet grans descoberts de l’Univers». D’aquesta manera el ponent va voler mostrar a la seva audiència que qualsevol de nosaltres pot convertir-se en aquest explorador del segle XXI. A més, per a Serrallonga és important adonar-se que hi ha grans meravelles relacionades amb el naturalisme a descobrir en el nostre entorn. Com a exemple, va convidar a passejar per la Ciutadella on trobarem l’estàtua d’un mamut.
