L’eurodiputada presenta el programa europeu de recerca per sortir de la crisi
R. Toran i R. Permuy (ACCC). «Hi ha molt d’interès en tenir enllestit l’Horizon 2020 abans que s’acabi el mandat de torn -a càrrec d’Irlanda- a la UE el juny d’aquest any». Aquesta afirmació de Teresa Riera va ser una mostra del treball que la Comissió Europea està dedicant per poder presentar amb tot els detalls el seu nou programa de finançament de la recerca i la innovació per al continent. L’Horizon 2020 serà la partida econòmica institucional més gran dedicada a l’activitat científica durant els propers set anys, un cop finalitzat el seu programa precedent, el 7è Programa Marc. Tot i que el pressupost del nou programa no està tancat, l’eurodiputada va estimar que l’activitat de recerca podria disposar del voltant de 70.000 milions d’euros des del 2014 fins el 2020. En comparació amb l’anterior programa, l’augment de la partida econòmica serà d’un 6%, «un gran esforç per part de la UE», segons Riera, tenint en compte que el canvi de programa ha coincidit amb l’actual crisi econòmica.
D’esquerra a dreta: Cristina Ribas, presidenta de l’ACCC, Teresa Riera, Raül Toran, vicepresident de l’ACCC, i Mercè Piqueras, expresidenta de l’ACCC (foto: Oficina del Parlament Europeu a Barcelona)
Programa Horizon 2020, enfocat per sortir de la crisi
Amb la vista posada en el nou desafiament europeu en matèria de ciència, el passat 22 d’abril, va tenir lloc, a l’Oficina del Parlament Europeu en Barcelona, un esmorzar de treball amb l’eurodiputada socialista que, a més, és ponent del nou programa de finançament. «Volem que els nostres investigadors no es quedin sense projectes durant un any, per això es fonamental que s’aprovi el programa el més aviat possible», va començar Riera recordant que, quan hi ha canvi de programa marc, el personal investigador pot quedar-se durant mesos sense convocatòries europees, a l’espera de que s’engegui un de nou.
«La situació actual, de l’Horizon 2020, és molt diferent a la del 7è Programa Marc. Volíem fer un programa enfocat per sortir de la crisi. Només podem competir en coneixement», va incidir Riera. «Sent competitius en ciència, creant coneixement i desenvolupant innovació, podrem traslladar aquest coneixement al mercat», va especificar.
Línies estratègiques
El parlament europeu seguirà apostant per la ciència bàsica, tant individual com col·laborativa. «La UE finançarà en matèria de recerca dos grans projectes -un sobre el cervell i un altre sobre el grafè-, però també hi ha d’haver inversió en altres projectes més petits», va aclarir l’eurodiputada.
Riera va posar èmfasi en que Europa aposta fermament per l’activitat científica, però aquesta ha de venir de la mà de les polítiques de recerca dels estats membres. «És essencial que es faci recerca amb fons estatals als diferents països, ja que no tot el finançament ha de ser comunitari», va reflexionar. Per compartir l’excel·lència científica per tot el continent, l’eurodiputada va afirmar que la UE «vol recolzar la mobilitat dels investigadors augmentant la partida dels ajuts que s’en destinen: les Marie Curie».
«Ens preocupa la fuita de cervells a la UE. Hem de recolzar als investigadors perquè no marxin», va reflexionar Riera. «Per ser competitius hauríem de dedicar el 3% del PIB a R+D+I, però per això necessitaríem un milió més d’investigadors en tota la Unió abans del 2020», va afegir.
«Microelectrònica, biotecnologia, les TIC… són molt importants i s’han de recolzar. Però tenim el gran problema de com fer arribar els resultats de la recerca al mercat i de com atraure-hi fons privats. S’han de posar diners públics però ha de generar-se transferència del coneixement, és a dir, retorn de l’inversió pública», va aclarir Riera.
Més d’una vintena de persones van assitir a l’esmorzar informatiu (foto: Oficina del Parlament Europeu a Barcelona)
Els reptes: salut, energia, tecnologies marines i ciències socials
Tot i que fins que no estigui tancat l’Horizon 2020 no es podrà conèixer amb detall quina és l’aposta concreta de la Comissió en matèria científica, l’eurodiputada va fer un repàs dels camps que comptaran amb algunes de les partides pressupostàries més voluminoses. «La salut és la principal preocupació dels ciutadans europeus i per això és clau al nou programa marc, on estarà recolzada de manera transversal», va destacar Riera. «Europa també continuarà donant suport a altres disciplines, com ara les ciències marines, els projectes relacionats amb el canvi climàtic, amb l’energia, així com a les ciències socials i humanitats, entre altres», va explicar l’eurodiputada.
Sobre les ciències socials, Teresa Riera va aclarir que a la UE hi havia interès per la continuïtat del programa de Science and Society (SiS). A més, Europa dedicarà esforços per defensar el paper de la dona en la recerca i, en general, en matèria de gènere.
Pel que fa a les publicacions, Riera va aclarir que tota l’activitat científica que es dugui a terme amb el suport econòmic europeu hauria de publicar els seus resultats en Open Access, és a dir, amb la informació, quan els projectes ho permetin, accessible per a la societat.
Un grup de 25 periodistes i divulgadors científics, van assistir a aquesta trobada coorganitzada conjuntament entre l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) i l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona.
