Els temes més comentats el març
Abans de repassar els temes destacats del març cal aturar-se en el 28 de febrer ja que una mala notícia per als participants de la llista de distribució de correu de l’ACCC no va passar desapercebuda. El tancament del CosmoCaixa a la localitat madrilenya d’Alcobendas va ser motiu de 14 missatges a la llista. Un dels llistaires que va comentar la notícia va reflexionar que probablement es produeix a causa de la crisi econòmica tot i que, segons indica el participant, «pel que diuen, tanquen el CosmoCaixa Alcobendas però augmenten els programes eduCaixa a les escoles de Madrid».
Una altra notícia negativa per als participants ha estat l’anunci de la finalització d’emissions del programa de ràdio Sapiència que s’emetia per La Xarxa. Els participants van mostrar tot el seu suport a l’equip encapçalat per Mònica López, sòcia de l’ACCC, i van destacar l’esforç d’aquest espai per fer divulgació científica a les ones barcelonines.
El número 7 del mes de març de Nature va estar dedicat a les dones científiques. Algú va aprofitar per alertar del fet que encara es mantenen certs estereotips sobre les dones que es dediquen a la ciència i un altre va afegir que «les quotes per a dones no solucionen les desigualtats en el món de la recerca científica».
Una dent de llet fòssil de fa 1.400.000 anys trobada a Orce es converteix en la resta humana més antiga d’Europa occidental. Aquest és el títol d’una nota de premsa compartida per l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social. Una de les persones participants de la llista va alertar que a la nota es feia referència a un article del Journal of Human Evolution al qual només pot accedir-se per subscripció o pagant per poder llegir-lo sencer. Aquesta participant es va estranyar que es fes una roda de premsa abans que l’article estigués accessible, ja que el periodista no pot comptar amb tota la informació. Una altra llistaire va aclarir que el fet «que es faci una roda de premsa abans de la publicació no és estrany. En aquests casos es diu als periodistes que la informació que se’ls dóna està embargada i, per tant, no la poden difondre fins a la data de publicació a la revista científica. Les mateixes publicacions científiques donen accés als articles als periodistes acreditats abans de publicar-los. És a dir, que el problema és trencar l’embargament, no fer la roda de premsa». La contrarèplica va ser que «quant a l’embargament, en aquest cas és clar que no n’hi havia perquè dissabte ja en parlaven els diaris i mostraven la foto de la dent. A més, si allò que és més destacat -que sigui la resta humana més antiga- ja es diu en l’anunci de la convocatòria de premsa, per què caldria embargar la resta de la informació?». Uns dies més tard, un altre correu a la llista informava de la retirada temporal de l’article esmentat.
Una de les polèmiques del mes va ser la notícia anunciada que la majoria de les migranyes es poden tractar amb l’administració de l’enzim diaminooxidasa (DAO), quan no hi ha cap estudi publicat. Algú va aclarir que coneix el metge que hi ha darrere d’aquesta notícia i que el considera «una persona seriosa, no un xarlatà». Aquesta mateixa persona va afegir que «fa anys que estan analitzant nivells de DAO en persones amb migranya per reforçar la relació entre una cosa i l’altra. Ara bé, no em consta cap publicació sobre DAO i migranya (sí que n’hi ha sobre antihistamínics i migranya)». Un altre participant va aportar al debat que el web d’informació científica Materia va tractar el tema de forma crítica, com indica el titular de la notícia publicada: «Un español anuncia una cura de la migraña sin pruebas». Algú altre es va congratular de la postura d’aquest web i un altre participant va reflexionar que «el problema més greu és que hi ha desenes de periodistes que, en casos com aquest que afecten tants milers de persones que pateixen migranya, publiquen que un científic diu que ha trobat la solució i no li demanen ni tan sols que els ensenyi l’estudi i els resultats, ni miren per Internet si alguna agència de salut ha parlat sobre el tema, ni truquen a cap altre especialista, ni… res. Li donen una pàgina en un diari o tres minuts a la televisió i es queden tan tranquils».
Ecologistes en acció va compartir amb la llista que 72 organitzacions demanen la prohibició de plaguicides tòxics per a les abelles. Un participant va compartir l’opinió contrària de José Miguel Mulet, professor de Biotecnologia a la Universitat Politècnica de València, qui va, en paraules del llistaire, «tocar marginalment la proposta de suprimir els neonicotinoides -un dels plaguicides relacionats amb la comunicació de l’ONG-» al seu blog Los productos naturales ¡vaya timo!. Un altre participant va compartir l’enllaç d’una edició del programa El medi ambient de TV3 sobre aquesta temàtica i un altre va aportar el seu propi blog per compartir la seva opinió.
Un cas similar ha passat amb el fracking, tècnica per possibilitar o augmentar l’extracció de gas i petroli del subsòl consistent en la injecció a pressió d’algun material al terreny, amb l’objectiu d’ampliar les fractures existents al substrat rocós que tanca el gas o el petroli, afavorint-ne així la sortida cap a l’exterior. La conferència organitzada per la Universitat de Barcelona (UB), El ‘fracking’: preguntes i respostes al voltant de l’explotació dels hidrocarburs, va suscitar que alguns llistaires volguessin compartir la seva opinió a través dels seus blogs o webs on acostumen a escriure sobre ciència.
El llançament del butlletí No vull transgènics, impulsat per Ecologistes en acció -qui l’ha compartit a la llista de correu- i altres entitats, ha estat el tema més comentat al març. Més d’una trentena de correus han debatut sobre la pertinència de compartir aquest tipus de posicionaments a la llista de correu de l’ACCC. Per a molts llistaires el tema està tractat en aquell butlletí amb més caire ideològic que no pas científic. Algú va afegir que tot i no ser pertinents aquests debats no pròpiament científics «estaria bé aprofitar els seus missatges -d’Ecologistes en acció- per recollir i donar-los els arguments científics necessaris per confirmar, matisar o rebatre les seves accions».
A partir d’aquest debat, una altra participant va iniciar el fil Per una comunitat científica activista. Algú es va preguntar a la llista si la comunitat científica no hauria d’aprendre de la forma d’actuar d’algunes organitzacions activistes per aconseguir que la ciència cali més en la societat. De fet, qui va reconduir el debat va argumentar que la Unió Europea, al seu nou programa de finançament de la recerca, l’Horizon 2020, esmenta que un del seus subprogrames passarà de dir-se Science in Society a ser Science with and for Society. A partir d’aquesta reflexió, algú va proposar de fer una trobada, organitzada potser per l’ACCC, per tractar aquest debat.
Els llistaires també van aprofitar l’espai de la llista per felicitar Michele Catanzaro, soci de l’ACCC i membre de la seva Junta, qui va guanyar, juntament amb els periodistes d’El Periódico Antonio Baquero i Ángela Biesot, el Premi Internacional de Periodisme Rei d’Espanya en la seva modalitat de premsa escrita per «la profunda investigació que va aconseguir l’alliberament d’un humil renta cotxes empresonat al ser confós amb un narcotraficant», tal i com s’indica a la notícia publicada pel diari català.
A través de la llista també vam conèixer que a l’abril s’emetrà l’edició 200 del programa Pa ciència, la nostra, just quan farà cinc anys que va començar. Els responsables d’aquest espai, que s’emet a Sants3ràdio, Daniel Arbós i Màrius Belles, també van dur a terme una col·laboració quinzenal al programa Districte 8, de TV Hospitalet, des de setembre de 2010 fins a desembre de 2011. A més, Arbós ha explicat a la llista que han creat un perfil a Youtube amb alguns dels seus vídeos amb experiments i diferents temes relacionats amb la ciència. Es pot accedir al seu perfil de Youtube a través del seu blog.
A data 26 de març s’havien enviat durant aquest mes 338 missatges a la llista de correu.
