Crònica de la jornada a l’IEC sobre l’aigua
Rubén Permuy (ACCC). «El 20% del temps entre els anys 1982 i 2011, el sistema hidrogràfic Ter-Llobregat -que abasteix d’aigua potable a la majoria de la població catalana- ha estat en situació d’excepcionalitat, és a dir, amb mancança de garantia de l’abastament a la població», va indicar Josep Dolz, director de l’Institut Flumen, adscrit als estudis d’Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Dolz va ser el primer dels ponents de la jornada Santa Llúcia: el 2013 de què parlarem? De l’aigua, que va organitzar la Societat Catalana de Biologia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), amb la Fundació Ciència en Societat i amb la col·laboració de l’ACCC, el passat 12 de març. La resta de les persones que van completar la taula d’experts també van mostrar la seva preocupació per la situació dels rius de Catalunya i van incidir en la necessitat que les administracions tinguin aquesta problemàtica com a una de les seves prioritats. A l’horitzó, la Directiva Marc de l’Aigua (DMA) de la Unió Europea, amb la que les autoritats comunitàries volen aconseguir un bon estat ecològic de les masses d’aigua per al 2015 al llarg del continent, objectiu que Catalunya, segons els ponents de la jornada, està lluny d’assolir. «És un problema de finançament derivat d’una errònia praxi política», va apuntar Narcís Prat, professor del departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona (UB).
D’esquerra a dreta: Jofre, Ribas, Junyent, Dolz, Prat i Pla (foto: ACCC)
Damià Barceló, investigador de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua; Joan Jofre, professor del departament de Microbiologia de la UB; Eduard Pla, del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF); i Cristina Ribas, presidenta de l’ACCC, va conformar, juntament amb Dolz i Prat, la taula de ponents que va coordinar Cristina Junyent, presidenta de la Fundació Ciència en Societat i membre de la Societat Catalana de Biologia.
Josep Dolz durant la seva explicació (foto: ACCC)
Catalunya no complirà amb Europa
«L’aigua ha de ser un actiu ambiental. Hem de posar un límit a l’aprofitament dels nostres rius. Del riu no podem treure tota l’aigua». Així va explicar Narcís Prat la importància d’aconseguir un cabal ecològic dels rius catalans, és a dir, que tinguin l’aigua necessària per preservar els seus valors ecològics. Aquest és un dels objectius de la DMA que, segons Prat, Catalunya no podrà assolir el 2015. A més, «un 56% de les masses d’aigua catalanes no compleixen els requisits marcats a la directiva europea», va afegir Prat.
Narcís Prat a la seva intervenció (foto: ACCC)
Per al professor de la UB, no només el cabal ecològic és l’únic problema al que s’enfronten els governs català i espanyol, sinó que la falta de finançament també afecta en solucionar altres problemes dels rius que cal complir per ajustar-se als requeriments de les autoritats europees. És el cas del control de les espècies invasores, amb peixos com els silurs. «Els nostres rius tenen problemes diversos que bàsicament necessiten diners», va sentenciar Prat.
Als problemes ambientals cal sumar-hi el deute de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que, segons Prat, no està permetent realitzar els treballs de diagnosi necessaris per tal de solucionar de forma adient els problemes dels rius i ajustar-se a l’objectiu de la UE.
A més, Narcís Prat aposta per impulsar la dessalinització de l’aigua, que es duu a terme a El Prat de Llobregat, per compensar l’abús de l’aprofitament dels rius, en especial del Ter. El professor de la UB també es va mostrar preocupat per la postura del govern espanyol, el qual torna a insistir en la necessitat d’un transvasament de l’Ebre: «el reg dels cultius amb l’aigua de l’Ebre i mantenir un cabal ecològic no són dos reptes compatibles. És a dir, els peixos no poden viure en un riu amb poca quantitat d’aigua», va indicar. Aquesta postura és compartida per Josep Dolz, qui va apuntar com a solucions a la problemàtica la dessalinització i la interconnexió dels nostres rius amb altres sistemes hídrics, com ara el Roine (França).
El perill de la sequera
Prat va ironitzar que potser una mica més de sequera faria reflexionar a les administracions públiques i a la societat de la necessitat de prioritzar tots aquests problemes. Precisament de sequera va parlar Damià Barceló, qui va alertar sobre el que els experts internacionals anomenen una “tempesta perfecta”. Cap al 2030 s’estima que caldrà un 50% més d’aliments, un 50% més d’energia i un 30% més d’aigua respecte a l’actualitat per cobrir les necessitats de tota la població mundial. Barceló va ressaltar que «sempre estem en risc de sequera». A aquesta situació cal sumar-hi l’increment de la temperatura de l’aigua i l’augment dels contaminants i dels agents patògens, com altres problemes que cal afrontar. «Hi ha fàrmacs d’ús quotidià que prenem i els seus compostos arriben als nostres rius, com ara l’ibuprofè», va indicar l’investigador de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua.
Damià Barceló realitzant la seva ponència (foto: ACCC)
Consum d’aigua i malalties
El consum d’aigua contaminada amb determinats compostos químics o la presència de microorganismes i paràsits són dues de les causes principals de malalties resultants del consum d’aigua. Aquesta idea va ser apuntada per Joan Jofre, qui va destacar que «no es disposa de dades que demostrin morts causades pel consum d’aigua contaminada amb productes químics». Jofre va ressaltar que només hi ha pocs casos estudiats, com ara l’arsènic que va contaminar l’aigua potable a Bangladesh als anys 70 i que, segons uns estudis, va ser la causa de moltes dermatitis i càncers al país asiàtic. «L’epidemiologia causada pels productes químics és difícil de determinar perquè n’hi ha potencialment molts que poden actuar de contaminants», va reflexionar el professor de Microbiologia. El que sí considera l’Organització Mundial de la Salut (OMS) és que els microorganismes causen gairebé un 4% de les malalties diarreiques del món, que afecten majoritàriament a països en vies de desenvolupament i representen la cinquena causa de mort humana a la Terra.
Joan Jofre analitzat aigua i salut a nivell global (foto: ACCC)
La potabilització efectiva és la principal solució a tots aquests problemes, segons Jofre, qui aposta per l’ús del clor com a metodologia davant d’altres tècniques alternatives, com ara l’ús de la llum ultraviolada. Per tal d’optimitzar els processos de potabilització cal, segons el professor de la UB, «definir diferents estàndards de qualitat de l’aigua per als seus diferents usos».
L’aigua a la Mediterrània
Eduard Pla va centrar la seva intervenció en la necessitat de realitzar una gestió efectiva de l’aigua per tal de mantenir no només l’abastiment a la població sinó també la qualitat dels nostres ecosistemes. Per a l’investigador del CREAF, cal recordar que els experts internacionals coincideixen en que durant els propers anys «augmentaran les temperatures i baixaran els índexs de pluja a la regió mediterrània», fet que converteix aquesta part del planeta en una de les més vulnerables al canvi climàtic.
Eduard Pla parlant de l’aigua i el canvi global (foto: ACCC)
Per a Pla, la gestió errònia per part de les administracions públiques va més enllà del rius. Segons l’investigador, l’aprofitament dels nostres boscos està mal gestionat. Tota aquesta problemàtica en general afecta la subsistència de moltes de les espècies autòctones de Catalunya.
Explicar la problemàtica la societat
Cristina Ribas va ser la darrera ponent de la jornada. La presidenta de l’ACCC va explicar quins són els canals de comunicació aprofitables pels comunicadors científics per tal de fer arribar totes aquestes problemàtiques sobre l’aigua a la població. Ribas va recordar que «els periodistes ja no són els actors informatius principals», prenent com a mostra la participació dels periodistes a les cimeres mediambientals internacionals on s’ha passat de 8.000 professionals acreditats el 1992 a Rio de Janeiro als 4.000 presents a la de Johannesburg, el 2002.
Cristina Ribas va conduir la darrera de les ponències de la jornada (foto: ACCC)
De totes maneres, Ribas va destacar que la ciutadania vol saber sobre l’aigua, si tenim en compte que per exemple les cerques sobre les temàtiques que l’envolten han augmentat a Google al llarg dels últims anys. Per això, la presidenta de l’ACCC va posar èmfasi en la necessitat d’impulsar nous projectes de comunicació i periodisme virtuals que aprofitin el potencial d’Internet i de les xarxes socials per fer arribar aquests temes a la ciutadania. «Projectes com periodismociudadano.com són noves formes que apropen a la societat a través del professionals de la informació els temes que interessen en cada moment als ciutadans», va apuntar. Cristina Ribas va concloure que la societat necessita projectes informatius en els que s’hi impliquin no només periodistes, sinó també els científics i els ciutadans en general, per tal d’explicar temàtiques com la tractada en aquesta jornada de Santa Llúcia a la població.
El gust de l’aigua de Barcelona
Al torn de preguntes, una de les persones assistents va preguntar als experts de la taula el perquè del gust dolent de l’aigua en determinats barris de Barcelona, situació que segons la persona que realitzava la pregunta, no té lloc a Madrid, per exemple. Josep Dolz va recordar que hi ha una línia divisòria imaginària a l’alçada del Passeig de Sant Joan que divideix els barris que reben aigua del Ter dels que la reben del Llobregat. Les aixetes de les llars que reben aigua d’aquest últim són les que emanen aigua amb un gust que no és òptim però que no suposa cap risc per a la salut de les persones. Segons Narcís Prat, aquest problema amb l’aigua del Llobregat és resultant de les mines de sal que hi ha a prop del curs del riu i que afecten el seu gust, problemàtica que se solucionaria si la seva aigua potabilitzada es barregés amb aigua dessalinitzada.
