Reportatge en vídeo del col·loqui
Text: Raül Toran. Vídeo: Rubén Permuy (ACCC). Al cafè científic “Parlant de la memòria” del Dr. Lluís Fuentemilla, investigador de l’IDIBELL i la UB, al Centre Cívic Can Deu de Les Corts el passat 22 de novembre en el marc de la Setmana de la Ciència, es va parlar de memòria i els darrers avanços en neurociència. Aquest acte, organitzat pel Districte de Les Corts i l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), va comptar amb la col·laboració de l’IDIBELL.
“La neurociència cognitiva, a la qual em dedico, tracta sobre com predir el comportament estudiant el comportament previ. Busquem com funciona el cervell amb diverses tecnologies com la neuroimatge”, va introduir el Dr. Lluis Fuentemilla. En aquest tipus de recerca treballem diversos científics com biòlegs, químics, matemàtiques, enginyers, entre altres.
Durant el cafè es va fer un exercici clàssic dels anys 60 per veure la capacitat memorística dels assistents, que havien de recordar una relació de paraules. Es va demostrar que pensàvem haver sentit paraules que, en realitat, no havíem escoltat: es tracta de les falses memòries.
L’investigador va definir la memòria com un sistema que comprèn tres processos bàsics i dissociats entre ells: la codificació, és a dir el processament d’entrada d’informació en el nostre cervell; l’emmagatzematge, que implica un record permanent de la informació codificada, i per últim, la recuperació, que implica un retorn de la informació emmagatzemada en resposta a determinades claus per poder ser utilitzada en un procés o activitat. “És molt diferent emmagatzemar una llista que no té sentit que una que té un sentit o significat. L’emoció és un dels factors d’entrada directa a l’emmagatzematge d’informació”, comentà l’investigador de l’IDIBELL-UB.
Existeixen tres estadis de la memòria: capacitat, durada i funció. La capacitat és refereix a les coses que podem recordar. La durada, al temps que la puc recordar. I la funció, és allò que fem amb la informació emmagatzemada. La informació entrant es transfereix d’un estadi a l’altre. “L’evolució del nostre còrtex ens ha fet diferenciar-nos de la resta dels animals. Si s’eliminés aquesta part no series capaç de tornar a recordar. La memòria és present en gairebé totes les espècies animals”, digué Fuentemilla.
La memòria es pot diferenciar entre declarativa, que es divideix en memòria episòdica que fa referència a coses que ens passen, la memòria semàntica que té a veure a coses que no ens han passat, com, per exemple, quina és la capital de França, i la memòria de treball que ens serveix a curt termini. Així mateix, tenim la memòria no-declarativa, que està basada en l’aprenentatge, com la que fem servir quan anem en bici o conduïm.
Reconstruïm el passat, imaginem el futur
Prenem decisions amb poca informació. “El nostre cervell ens dona capacitat per imaginar situacions que no hem viscut. Podem anar cap al futur, amb la informació prèvia”, comentà l’investigador.
Realment som conscients de tot allò que recordem?
“No som conscients de tot allò que recordem. Hi ha molt poc del que coneixem de la memòria, però aquesta no té límits”, continuà Fuentemilla.
Durant les intervencions es parlà de genètica i epigenètica, i com l’evolució ha afectat a la nostra memòria. “Quin és el límit de la nostra memòria? El límit és l’oblit”, declarà l’investigador.
En certs experiments per analitzar la memòria es veu que encara que pensem que no ens recordem, intuïtivament sí que ho fem i els ulls es dirigeixen cap el lloc on estava la informació requerida o correcta, reflexionà l’investigador sobre resultats d’estudis recents, que va concloure la xerrada parlant sobre la regeneració neuronal dient que “la clau dels processos neuronals no és si tenim més o menys neurones, sinó com estan connectades i organitzades”.
