Publicat per primera vegada en anglès al blog d’Oxford University Press
Gràcies a un simple missatge de Facebook, 340.000 persones més van anar a votar en les eleccions per al congrés dels Estats Units el 2010. Aquest descobriment del politòleg James Fowler i del seu equip revela que les xarxes socials tenen una gran influència en un mecanisme bàsic de la democràcia.
Facebook és una de les moltes xarxes que ens envolten. Cada dia, les persones es troben amb amics i companys de feina, accedeixen als seus comptes de correu electrònic i de Twitter, envien missatges de text i responen a trucades telefòniques. Quan fan aquestes coses – o quan prenen un avió, fan compres o transfereixen diners – s’estan connectat amb un conjunt de xarxes.
Gràcies a les tecnologies de la informació, totes aquestes accions deixen un rastre de dades. Això planteja grans reptes per a la protecció de la privacitat, però també proporciona una oportunitat sense precedents per estudiar les persones i les seves xarxes de forma quantitativa.
Han passat segles des de quan el matemàtic Leonard Euler va demostrar per primera vegada que pensar en termes de xarxes pot ser molt revelador. Euler va resoldre l’ “enigma dels ponts de Königsberg” (“es poden creuar els set ponts de la ciutat de Königsberg en un sol passeig, sense passar dues vegades pel mateix pont?”) mitjançant el concepte de xarxa. Han passat dècades des de quan sociòlegs i psicòlegs van començar a dibuixar mapes que representaven les xarxes de les relacions humanes.
La ciència de les xarxes és antiga, però té encara molt a dir. L’actual allau de dades li ha regalat una segona joventut. Vegem el que les xarxes ens han ensenyat en els darrers anys.
La crisi financera
En un article publicat a l’agost de 2012, el físic Stefano Battiston i els seus col·laboradors van definir el DebtRank. Aquesta és una poderosa eina de mesura, per avaluar quins bancs generarien els efectes més greus si fessin fallida. Aquesta mesura s’inspira en el PageRank, l’algoritme de Google que descobreix les pàgines més rellevants del WWW. La mesura de Battiston es basa en la xarxa que connecta els bancs, en la qual els uns tenen accions o actius dels altres. El DebtRank identifica els bancs que són més “centrals” a la xarxa (“too central to fail”), en contrast amb el paradigma clàssic, que es fixa senzillament en els bancs més grans (“too big to fail“). Una mesura tan refinada seria impossible sense aplicar la lògica de les xarxes a la gran quantitat de dades financeres generades cada dia.
Les plagues antigues, com la Pesta Negra, trigaven anys en propagar-se. Al contrari, el virus H1N1 va saltar d’un costat a l’altre del planeta en qüestió de setmanes, el 2009. Quina és la principal diferència entre els dos casos? Les infeccions modernes tenen un mitjà extraordinari per difondre’s a nivell mundial: la xarxa dels vols aeris. El mapa mundial de les connexions entre aeroports és la peça bàsica que el físic Alessandro Vespignani i els seus col·laboradors van utilitzar per construir un model matemàtic de la propagació de la grip A. Gràcies a això, els científics van aconseguir predir els pics de la malaltia en diversos països.
Ofertes de treball
El 1970, el sociòleg Marc Granovetter va descobrir la “força dels enllaços febles“. El científic va esbrinar que és més fàcil obtenir ofertes d’ocupació a través de coneguts que a través d’amics propers. Avui, Linkedin és una de les millors aplicacions d’aquest descobriment: ho saben molt bé les persones que han estat contactades per “head hunters” o han trobat feina a través d’aquesta xarxa social. Comprendre com funcionen les xarxes és molt útil per gestionar millor les relacions socials, tant a Internet com en el món real.
Connexions: des dels Medici fins a Leo Messi
El lideratge de Cosimo De Medici a la Florència del segle XV s’explica en part per la seva capacitat per treure profit de la xarxa de relacions entre les famílies de la ciutat. Aquest article publicat a The American Journal of Sociology afirma que “el control polític es va produir gràcies a desconnexions a la xarxa de l’elit [de Florència], una xarxa que només els Medici abastaven completament”. De manera molt similar, els resultats del futbolista Lionel Messi, millors al Barcelona que a la selecció Argentina, s’entenen millor si s’analitzen els diferents patrons de les relacions entre els jugadors dels dos equips.
És important prendre seriosament les crítiques que alguns científics han fet a la ciència de les xarxes. Hi ha el risc d’analitzar dades poc fiables, de descuidar detalls importants, de fer simplificacions massa dràstiques en els models, i de detectar pseudo-fenòmens ficticis. En general, els científics tenen molta raó en desconfiar de holístiques “teories del tot”. No obstant això, l’aplicació cautelosa i intel·ligent de les xarxes oferirà una gran quantitat de resultats en el futur.
Per saber-ne més: G. Caldarelli, M. Catanzaro “Networks. A Very Short Introduction“. Oxford University Press (2012)
@_redes_ , @_xarxes_ , @networks_
Michele Catanzaro és un periodista freelance que treballa a Barcelona, per a mitjans al Regne Unit (Nature, PhysicsWorld), Espanya (El Periódico de Catalunya), i Itàlia (Le Scienze). Té un doctorat en dinàmiques en xarxes complexes per la Universitat Politècnica de Catalunya.
Guido Caldarelli és professor de Física Teòrica a l’IMT-Institut d’Estudis Avançats de Lucca i membre de l’Institut de Sistemes Complexos del Consell Nacional d’Investigacions (CNR), a Itàlia. És autor de més de 100 articles científics i expert de xarxes lliures d’escala i en fenòmens auto-similars, i especialment en les seves aplicacions als sistemes financers i econòmics.
