Més de 500 piulades confirmen l’èxit de la segona edició del Campus Gutenberg
Rubén Permuy (ACCC). Sempre he cregut que quan el resultat d’una iniciativa és bo, és més complicat superar-lo en cas de repetir l’experiència. L’Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra (OCC-UPF) m’ha dut la contrària i ha obtingut un rotund -la hipèrbole és producte de les opinions positives abocades per alguns participants- èxit en la segona edició del Campus Gutenberg. L’esdeveniment es confirma com una de les cites de referència a l’Estat si d’analitzar la comunicació científica es tracta. «Hem passat de 300 a més de 400 inscrits», va indicar Gema Revuelta, sotsdirectora de l’OCC-UPF, a l’acte de presentació. A això cal sumar-hi les més de 500 aportacions de 140 caràcters a Twitter que van fer pujar a la llista dels Trending Topics, com ja va passar en la primera edició del Campus, l’etiqueta #CGutenberg.
Acte d’inaguració de la segona edició del Campus Gutenberg (foto: ACCC)
Durant les dues jornades en les que ha tingut lloc aquesta escola d’estiu, tal com la defineix l’organització, s’ha desenvolupat un ampli ventall d’activitats que han permès posar sobre la taula, en debats o en petit comitè, aspectes com el pes de les noves tecnologies o la importància creixent de les xarxes socials. La trobada ha servit per intentar esbrinar el camí marcat per aquests factors, i per altres com la crisi, en la comunicació, la divulgació i el periodisme científic.
La barra lliure d’activitats ha estat possible gràcies a la participació d’experts de diferents àmbits relacionats amb la comunicació científica, que han posat el seu granet de sorra perquè aquesta segona edició del Campus Gutenberg hagi complert el seu objectiu.
#CGutenberg Trending Topic (foto: OCC-UPF)
Bufet d’activitats
Debats, microdiàlegs i tallers han omplert gran part del programa de l’esdeveniment, seguint la filosofia marcada durant la primera edició de l’any passat. Novament l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) va donar suport a l’organització coordinant la sèrie de microdiàlegs. Aquestes nou converses en grup van tractar temes que van anar des de formats útils per a la comunicació científica, com són les animacions 3D o els blogs especialitzats, a consells per al finançament de la divulgació, la museologia, l’art i la ciència o els projectes de comunicació científica impulsats per emprenedors. Els microdiàlegs van confirmar que els experts no només estaven al Campus físicament. Michele Catanzaro, membre de la Junta de l’ACCC i actualment periodista científic a Nature a Londres, va explicar la seva experiència via videoconferència al microdiàleg titulat Emigración virtual o cómo publicar en medios extranjeros, que conduïa el periodista científic Gonzalo Casino.
El jurat del Research Showroom deliberant darrere l’escenari (foto: OCCUPF)
Molts dels plats forts d’aquestes dues jornades van ser els debats on hi va haver també representació de l’ACCC. Cristina Ribas, presidenta de l’associació, va participar al col·loqui Divulgació low cost per temps de crisi, on va posar una nota positiva a la situació de crisi que també afecta els professionals de la comunicació científica afirmant que «la divulgació low cost ens incita a tenir més creativitat». La presidenta de l’ACCC va aprofitar per mostrar diferents exemples de comunicació científica d’èxit com és el de la nord-americana clínica Mayo. Raül Toran, vicepresident de l’ACCC, també va participar com a ponent en un altre dels debats: Ciencia en redes. Toran va explicar com l’ACCC ha vingut apostant des de fa temps per les xarxes socials com un canal de referència per a la comunicació que desenvolupa l’entitat. La presència de l’associació també es va fer extensiva a altres debats. Mercè Piqueras, expresidenta, va moderar el debat Primavera silenciosa: 50 anys després, que va analitzar, amb motiu del cinquantè aniversari del llibre Silent spring —considerat un dels motors de la consciència ecològica—, el paper dels mitjans de comunicació en la denúncia ambiental. L’empremta de l’ACCC es va estendre al llarg de la taula amb tres socis de l’entitat: Xavier Duran, director del programa de TV3 El Medi Ambient, Maria Josep Picó, periodista ambiental i científica a la Universitat de València, i Joandomènec Ros, catedràtic d’Ecologia de la UB i traductor al català de l’esmentat llibre de la biòloga Rachel Carson.
Ciència amb els cinc sentits
Xarxes socials, crowdfunding, vídeos, iPhone, app o quiz són algunes de les paraules amb les que podríem resumir els diferents tallers i altres activitats a què es va poder inscriure el públic assistent. Com a novetat, caldria destacar que vam poder sentir “música científica” gràcies a Sons of Science, una experiència auditiva a partir de sons vinculats a la ciència; tocar què tenen entre mans els emprenedors de la divulgació científica a la Business Showroom; degustar alguna cervesa amb la ciència com a excusa al Beer for science i veure el talent de Daniel Arbós i Màrius Belles, els components de Pa ciència la nostra, conduint un xou, el Research Showroom, en què investigadors van deixar anar la seva xerrera i creativitat per explicar la seva tasca professional sota la mirada atenta d’un jurat. Per completar els cinc sentits vam poder comprovar el bon olfacte de Vladimir de Semir, director de l’OCC-UPF, que va aprofitar el tancament de l’edició per confirmar que hi haurà una tercera el 16 i 17 de setembre de 2013. En un nou capítol del Campus Gutenberg espero trobar-hi a totes les persones que he esmentat o no i que han fet possible l’esdeveniment. Totes tenen en comú la seva apassionada dedicació a la comunicació científica.
