El director de l’Institut de Salut Global de Barcelona condueix la conferència «Malària, malaltia d’un mon desigual» a l’Ateneu Barcelonès
Xavier Joya (ACCC). Fa cent anys, la salut mundial estava dividida: d’una banda els països desenvolupats (Estats Units, Canadà i Europa), on es gaudia de bona salut, i de l’altra, la resta de països, que presentaven condicions de salut pèssimes. A l’actualitat, tot i que a moltes persones els pugui sorprendre, la salut a la Xina, a l’Índia o a alguns països de l’Amèrica Llatina ha millorat de forma sorprenent, fent créixer així la supervivència dels seus habitants. Aquesta millora s’ha degut fonamentalment al desenvolupament de les vacunes i dels antibiòtics. «La major revolució de la història de la humanitat», declarava Pedro Alonso, director de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal.org), «és gràcies a l’eradicació de la verola i la propera eliminació de la poliomielitis, el xarampió i la rubèola».
Crònica en vídeo de l’acte (Rubén Permuy)
«El major repte que té la recerca al segle XXI és eliminar la unió entre pobresa i malaltia». Així de contundent es mostrava Alonso, qui es va referir a malalties com la sida, la malària i la tuberculosi, que causen al voltant de 6 milions de morts cada any, majoritàriament en països en vies de desenvolupament. Això, va comentar el director de l’ISGlobal, provoca un cercle viciós entre pobresa i malaltia ja que la població cau malalta perquè és pobra i és més pobra encara perquè emmalalteix més.
La malària és una malaltia produïda per paràsits del gènere Plasmodium. Entre 700.000 i 2,7 milions de persones moren cada any per causa d’aquesta patologia, de les quals més del 75 per cent són nens en zones endèmiques de l’Àfrica. La principal forma d’infecció de la malària és a través de la picada del mosquit del gènere Anopheles.
Pedro Alonso (esquerra) amb Michele Catanzaro (dreta) durant la darrera ponència del cicle «Una altra manera de mirar la salut» (Foto: Xavier Joya)
Aquesta malaltia és l’exemple paradigmàtic de malaltia i pobresa. En aquest sentit, Pedro Alonso va anunciar que la malària «per sí sola fa baixar cada any un 1,3% del Producte Interior Brut (PIB) en els països on hi té més incidència» i que «en els últims 35 anys acumula una disminució del 32% del PIB». Per fer-nos una idea del gran valor d’aquestes dades, a països com Espanya s’ha patit una reducció del PIB del 0,3% en els darrers anys. El director de l’Institut de Salut Global de Barcelona va afirmar que «la malària aixafa les capacitats de desenvolupament d’aquests països, però implantar-hi centres de recerca pot ajudar a remoure aquesta llosa que impedeix fer créixer l’economia i fomentar el desenvolupament de la societat».
L’Hospital Clínic de Barcelona, en col·laboració amb l’ISGlobal i el Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB), va implantar fa 14 anys el Centre de Recerca en Salut de Manhiça a la província de Maputo, a Moçambic, un dels deu països més pobres del món. En aquest centre, segons va comentar Pedro Alonso, «tractem de buscar solucions als problemes aportant l’únic que tenim: el coneixement».
En aquest centre no només s’investiga el desenvolupament de la vacuna RTSS, que es troba en fase de desenvolupament III i que aporta una reducció del 50% en els efectes clínics de la malària: «També treballem en el desenvolupament de fàrmacs contra la malària, així com intentem entendre la patogènia del microorganisme». A més, una de les línies prioritàries del centre és la prevenció en el contagi en nens i dones embarassades. Però no només es prioritza l’eradicació de la malària, sinó que «també es treballa en la malnutrició, que moltes vegades és conseqüència de la sida i la tuberculosi», declarava Alonso.
El ponent va tancar la intervenció citant les paraules de Jawaharlal Nehru, primer ministre de l’Índia Independent: «el futur pertany a la ciència i als que són amics d’ella», en clara al·lusió al fet que una de les possibles solucions per als països en vies de desenvolupament és impulsar la ciència per eradicar les malalties endèmiques que pateixen.
