Els llibres dels socis i sòcies de l’associació
Des de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) volem recomanar-vos un any més que la protagonista pel Sant Jordi sigui la ciència. A continuació teniu una bona mostra de la literatura científica que ha sortit de la ploma dels membres de l’associació. Us proporcionem un bon llistat amb diferents exemples per apropar al públic la divulgació científica. Si voleu regalar ciència per aquest Sant Jordi, aquí teniu les nostres recomanacions.
A les següents línies teniu les aportacions que ens han fet arribar els membres de l’ACCC ordenades per ordre alfabètic segons els autors.
Els 3 infinits. Un llibre de ciència per a gent de lletres (Momentum Editors), de Marc Boada. L’autor reflexiona en aquesta obra que «un dels avantatges de què gaudeix el científic vocacional és que sempre troba tema de reflexió. Sigui on sigui, sol aparèixer o passar alguna cosa que pot ser vista sota el prisma de la ciència. Per això, fins i tot quan ets de vacances, pots divertir-te traçant relacions entre coses que en aparença no guarden cap semblança entre si».
100 controvèrsies de la biologia. Cada cop més guapos, més forts i més intel·ligents (Cossetània Edicions), de David Bueno i Torrens. Aquesta obra explica que el segle XXI ve marcat per l’aplicació dels coneixements biològics en temes tan diversos i sovint controvertits com els organismes transgènics, les cèl·lules mare, el clonatge, el genoma humà, la biomedicina o el canvi climàtic. Unes controvèrsies que neixen de la nostra capacitat de reflexió, i que troben el seu camp d’estudi en la bioètica. Tanmateix, reflexionar no és una tasca fàcil, malgrat que per a la nostra espècie sigui estrictament necessària, atesa la consciència que tenim de nosaltres mateixos i la gran capacitat creativa de què gaudim. Aquest és l’exercici estimulant que proposa el llibre: reflexionar.
El propòsit de 100 controvèrsies de la biologia és abordar algunes de les moltes qüestions i controvèrsies que ens plantegen els descobriments en biologia i les seves aplicacions. Cada controvèrsia conté una explicació bàsica i senzilla, però científicament contrastada, a partir de la qual es plantegen una sèrie d’interrogants que, de forma expressa, s’han deixat oberts, unes preguntes sovint contraposades, però no necessàriament excloents, fetes en veu alta el propòsit de les quals és induir la complicitat del lector mitjançant la seva pròpia reflexió.
L’enigma de la llibertat. Una perspectiva biològica i evolutiva de la llibertat humana (Edicions Bromera), de David Bueno i Torrens. L’obra destaca que fa temps que se sap que els gens determinen moltes característiques del nostre cos, com el color de la pell, el grup sanguini o el sexe. No obstant això, ara s’està començant a descobrir que també influeixen, i fins i tot determinen, qüestions realment complexes del nostre comportament, que es creia que procedien de la nostra ment i de la nostra experiència, com la tendència sexual o la fidelitat cap a la parella. Com s’entén, doncs, la llibertat de l’ésser humà? Som realment lliures o estem condicionats per les reaccions neuroquímiques que es produeixen en el nostre cervell?
En un viatge fascinant a les intimitats de la nostra espècie i als sentiments que considerem més nostres, L’enigma de la llibertat ens acosta a la base biològica i evolutiva d’una de les característiques que ens és més preuada, la nostra llibertat, i proposa que aquesta és la millor adaptació que l’evolució ens ha ofert per garantir la nostra supervivència.
¿Para qué sirven los transgénicos? Todas las claves de una tecnología útil y controvertida (Publicacions de la Universitat de Barcelona), de David Bueno i Torrens. El llibre explica que ens agradi o no, fa temps que la biotecnologia forma part de la nostra vida. Ara estem vivint una autèntica revolució mediàtica: seqüenciació de genomes, teràpies gèniques, fàrmacs contra multitud de malalties obtinguts en organismes manipulats genèticament, plantes transgèniques… Són moltes les opinions que susciten, sovint contradictòries, especialment pel que fa a les seves aplicacions pràctiques.
Però, què són els organismes modificats genèticament? Com es generen i per a què serveixen? Quines conseqüències poden tenir aquestes modificacions? Contribueixen al nostre benestar i potser també a la nostra supervivència, com argumenten uns, o són una amenaça, com argumenten altres?
Aquest llibre ofereix una descripció clara, concisa i científicament contrastada sobre què són els transgènics, com es generen les modificacions genètiques en microorganismes, animals i plantes i per a què s’utilitzen, inclosa la teràpia gènica en humans, en el context global del desenvolupament científic-tècnic de la humanitat. En l’últim capítol, a més, s’exposen els principals problemes que se’ls atribueixen, i la cobertura legislativa que regeix sobre ells. Perquè per poder entrar i seguir en aquest debat és imprescindible estar ben informat.
El catalanisme evolutiu (Ara Llibres), de Eudald Carbonell i Cinta S. Bellmunt. Aquesta obra explica que en un moment de màxima intensitat del debat sobre el futur de Catalunya, l’arqueòleg Eudald Carbonell, un dels científics més rellevants del nostre país, reflexiona sobre els condicionants sociològics, culturals i polítics que històricament han conformat el poble català, i aporta una mirada agosarada i apassionant sobre el país.
L’arqueòleg introdueix el concepte de tecnocatalanisme, és a dir, la consciència crítica d’espècie aplicada al territori de Catalunya, com a eina que ha de permetre la recatalanització del país, com a conseqüència de la revolució cientificotècnica. Carbonell considera que Catalunya és clau pel futur de la nostra espècie i en aquesta línia «el tecnocatalanisme ha d’estar associat als canvis que s’han produït al planeta». Una mirada des del territori immediat amb projecció universal.
Segons el mateix arqueòleg, el catalanisme anacrònic, de base metafísica i religiosa, és «obsolet», i cal apostar per la ciència, entesa aquesta com un mecanisme d’adaptació moderna a la lògica de l’Homo sapiens, com els elements que faran sincronitzar el catalanisme amb la planetització.
D’aquest plantejament sorgeix la necessitat d’aplicar un catalanisme evolutiu, adaptat a la realitat del segle XXI. Entre els elements que ens poden ajudar a elaborar aquesta proposta hi ha la integració de la diversitat, la consciència crítica d’espècie, el progrés conscient, l’evolució responsable, la recerca científica i la socialització cientificotècnica.
Guía Oficial del Parque Natural Sierra Mágina i Guía Oficial del Parque Natural Sierras de Cazorla, Segura y Las Villas (Editorial Almuzara), de Marcela Chinchilla. La sòcia de l’ACCC ens proposa aquestes dues guies per a descubrir als parcs naturals als que fa referència.
Per què les lleones no els prefereixen rossos? (i seixanta curiositats científiques més) (Columna Edicions), de Xavier Duran. Per què les lleones no trien, per aparellar-se, els lleons rossos? Mostren els nostres cabells a quines ciutats hem estat? Com ajuden els botànics a resoldre crims? Quin servei fa la PlayStation en la recerca de nous fàrmacs? Influeix la dieta de la mare en el sexe dels fills? Els divorcis perjudiquen el medi ambient? Per què els gossos no poden participar a les calçotades? Es poden enviar aromes per Internet?
Les respostes a aquestes preguntes no solament revelen curiositats, sinó que també permeten explicar la forma que tenen els científics de plantejar enigmes i de resoldre’ls i mostren com algunes preguntes aparentment innocents tenen conseqüències beneficioses i inesperades. Basat en treballs científics recents, aquest llibre oferirà al lector dades sorprenents i li obrirà els ulls sobre moltes coses que ni tan sols s’havia plantejat mai.
Historia Viva de Internet. Los años de en.red.ando. Volúmenes I (1996-1998), II (1999-2001), y III (2002-2004) (Editorial UOC), de Luis Ángel Fernández Hermana. Aquests volums recullen tots els editorials escrits per l’autor, fundador i director de la revista electrònica en.red.ando i de l’empresa Enredando.com. En total, més de 400 articles publicats cada dimarts durant els 8 anys d’existència d’Enredando. En ells es testimonia, a peu de trinxera, l’evolució d’Internet i el seu progressiu impacte en diferents camps del quefer humà, des de la vida quotidiana a la vida pública, des de la ciència i la tecnologia, a l’economia, la política i la cultura. Alhora, aquests textos reflecteixen els canvis que s’anaven produint a la mateixa empresa, que va passar de promoure a un dels primers mitjans de comunicació digitals a desenvolupar xarxes de coneixement i impartir formació en xarxa al nivell de màster.
La quimera de créixer (La Magrana), de Ramon Folch. Folch va fer la següent reflexió per a presentar la seva obra: «Créixer, créixer, créixer… Sembla que l’economia només depengui del creixement de la facturació. Som giroscòpics, com les bicicletes, que guanyen equilibri incrementant velocitat. Fins que el perill no ve de la manca d’estabilitat, sinó de la velocitat excessiva».
L’autor explica que «aquest assaig és una aportació rigorosa al nou pensament sostenibilista, entès com a projecte socioambiental, econòmic i tecnocientífic. Mostra com les disfuncions ambientals, sobretot les globals, no són altra cosa que disfuncions socials i econòmiques. Emfatitza el paper que l’energia tindrà en els canvis que s’acosten. Ajuda a entendre la matriu que relliga la complexa realitat planetària, incomprensible des de les esbiaixades aproximacions sectorials a què solem recórrer. I, en tot moment, es manté allunyat de fonamentalismes i partits presos, fent honor a l’esperit volterià de què l’autor es reconeix seguidor».
Cerebro y universo; dos cosmologías (Universitat Autònoma de Barcelona) de David Jou. Aquest llibre parteix d’una idea feliç: considerar el cervell i l’univers com dues entitats semblants, encara que a diferent escala. Mitjançant aquest enfocament, allunyat de tot paral·lelisme superficial, David Jou revela similituds profundes i sorprenents: la immensitat còsmica és condició necessària per a l’existència del cervell, el processament de la informació en el cosmos i en la ment humana segueix pautes afins en els dos àmbits on resulten fonamentals els anomenats «components foscos», la física quàntica sembla tenir un paper subtil tant en les galàxies com en les sinapsis cerebrals. Contemplar l’univers com un immens ordinador ens porta a preguntes crucials sobre el seu «programa» i la seva «memòria»: és de tipus matemàtic o té una lògica més àmplia? ¿Conserva la memòria del cosmos rastre de nosaltres, o desapareixem d’ella com s’esvaeixen els records en el cervell? ¿Podrà seguir realitzant càlculs eternament un univers cada vegada més diluït i fred? De la mateixa manera, veure el cervell com un univers subratlla la seva vertiginosa complexitat, el seu dinamisme fascinant i la seva portentosa capacitat d’obrir-se al còsmic a la recerca de respostes sobre l’origen i el sentit de les coses.
La poesia de l’infinit (Edicions Viena), de David Jou. Segons l’autor, «en un temps en què ja hem pogut comprovar que la Terra és massa petita per a les nostres desmesurades ambicions, aquest és un llibre que serveix per reflexionar amb rigor sobre la petitesa còsmica de l’espècie humana des dels diversos àmbits de la ciència i l’esperit».
Que plourà, avui? Totes les claus per entendre el temps atmosfèric (Universitat de Barcelona), de Jordi Mazon. «Sovint es pot tenir la sensació que els coneixements de la meteorologia són exclusivament aplicats al pronòstic del temps atmosfèric, a conèixer si plourà o farà sol els propers dies. Aquesta impressió és molt allunyada de la realitat!». Amb aquesta frase arrenca aquest llibre escrit per Jordi Mazon, professor de la UPC i col·laborador del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB, i editat ara dins de la col·lecció Catàlisi de la UB.
«La meteorologia és quelcom més que la previsió del temps atmosfèric! Són molts els camps en què el coneixement de l’atmosfera resulta clau», escriu Mazon, que és expert en recerca sobre simulació numèrica d’episodis meteorològics a la Mediterrània. En el nou llibre, l’autor aporta arguments per respondre la pregunta del títol, que és una de les qüestions que més s’han formulat els éssers humans al llarg del temps, i exposa els principals factors que regulen el clima i els efectes que té la meteorologia sobre els éssers vius, els ecosistemes i alguns àmbits tècnics, com ara l’aeronàutica. L’autor, entre altres propostes, analitza l’impacte de l’activitat humana en l’atmosfera i les alteracions que tenen lloc per aquesta causa.
Comunicació i Estratègia. L’empresa vista a través de les ulleres de la comunicació (Editorial UOC), de Jordi Morató. L’autor explica que «avui dia les empreses no es diferencien pels seus productes, sinó per la imatge que projecten en la societat, cosa que situa la comunicació en el cor de l’estratègia de qualsevol organització. Tradicionalment, la comunicació es trobava entre les “lògiques marginals” de les empreses, allà on s’amunteguen els sentiments, les relacions personals i tot allò que no es pot reduir a un número en el compte de resultats. Quan el valor afegit es troba en els sentiments, en les relacions personals i, en definitiva, en la resta de valors intangibles, la comunicació passa a ser una peça clau per gestionar les organitzacions. Aquest llibre parla de la comunicació com a estratègia en les organitzacions. Això vol dir que la comunicació no és un simple instrument al servei de la gestió, sinó un aspecte fonamental de la gestió en les organitzacions».
