L’ACCC coorganitza el debat «Els objectius de l’educació d’avui… és possible dissenyar un sistema educatiu basat en la ciència?» al Calaix de Ciència
Rubén Permuy (ACCC) «Tenim evidències que es poden aplicar al sistema educatiu i millorar-hi els resultats?», plantejava als presents Cristina Ribas, presidenta de l’ACCC, per a donar sortida a un debat al que es va analitzar què és el que pot estar fallant al nostre sistema educatiu o més aviat, a la nostra forma d’ensenyar i d’aprendre. De fet, les evidències van aparèixer i des d’àrees del coneixement molt dispars. Gemma Altell, psicòloga de la Fundació Salut i Comunitat; Jordi Jubany, mestre i antropòleg; Anna López, neuropsicòloga; i Anna Sans, neuròloga infantil; totes dues de la Unitat de Trastorns de l’Aprenentatge del Servei de Neurologia de l’Hospital Sant Joan de Déu, van apuntar circumstàncies que afecten al nostre model educatiu i que fan que de vegades els alumnes no aconsegueixin els objectius desitjables.
Vídeo resum del debat
Model i continguts 2.0
A l’època del tan mencionat concepte del 2.0 potser ens hem adonat massa tard que l’ensenyament és, entre altres coses, una forma de comunicar, i no pas qualsevol, sinó que es tracta de fer arribar coneixements a les generacions que s’estan formant de cara a ser els adults del futur. Aquesta canalla té accés a molta informació més enllà dels llibres, del que li expliquen els seus pares, o de les batalles dels seus avis. Internet s’obre com un oceà profund on no s’entreveu el fons des de la superfície. En què afecta a l’ensenyament aquest constant bombardeig d’informació al que estem sotmesos? «Abans la informació que donava un docent a l’aula era la major part que rebia un alumne i el docent estava present a unes determinades hores i a un lloc concret. […] Ara des de qualsevol lloc -l’alumne- té accés a aquesta informació, que no coneixement», reflexiona Jordi Jubany. «S’ha de desenvolupar l’aprenentatge personalitzat», conclou.
Per a Gemma Altell un dels canvis imprescindibles en el model educatiu radica en la necessitat d’integrar en major proporció les competències humanes i socials, que semblen relegades a un segon pla darrere les competències tècniques. «Les competències professionalitzadores o socials estan marcant la diferència», indica la psicòloga de la Fundació Salut i Comunitat.
Unes tesis en la línea de Ken Robinson, educador i divulgador, que va desenvolupar la seva teoria de donar més pes al concepte creativitat a l’ensenyament. A la xerrada es va reproduir un dels vídeos de Robison en els que destacava la necessitat de canviar de model d’educació.
Trastorns de l’aprenentatge
Darrere el fracàs escolar no només hi ha un problema de model. La neurociència ens ha permet conèixer cap cop millor trastorns que pateixen molt jovent que fins ara era acusat, bé per pares, mestres o per tots dos, de poc esforç o interès per l’estudi. «Dels 1900 nens amb problemes a l’escola que hem passat consulta, només un 8% no tenia cap trastorn», aclareix la Dra. Anna Sans. Per a la neuròloga de l’Hospital Sant Joan de Déu cal no frivolitzar a l’hora de parlar de problemes com ara el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH). L’equip d’Anna Sans va estudiar un grup de 149 nens i adolescents afectats per TDAH, els quals només un 21% va accedir a estudis superiors. A més, la neuròloga va indicar que el TDAH està també molt present a les persones empresonades.
Anna López va incidir en la necessitat de no només frivolitzar amb dades sinó també en tractaments. Segons la neuropsicòloga s’ha avançat molt en l’estudi i tractament dels trastorns de l’aprenentatge, «tot i que queda molt camí per recórrer». «Al menys ja no és habitual trobar professors que no creuen a la dislèxia», reflexiona.
Des del públic una persona que es va identificar com a professor d’institut ressaltava que «estem ensenyant continguts desenvolupats per persones intel·ligents en un sistema – l’educatiu – que precisament no és intel·ligent i no s’adapta als canvis».
El col·loqui va tenir lloc el passat 24 de gener l’auditori del Campus de la Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
