L’ACCC va organitzar dues lectures dramatitzades d'”Oxigen” al Museu Blau
Rubén Permuy (ACCC). En què es diferencia un científic del segle XVIII d’un del segle XXI? Tot i haver un marge temporal de tres-cents anys, hi ha determinades actituds del professional de la ciència que són atemporals. Ambició, ètica i curiositat científica són alguns dels traços diferenciadors d’aquesta tasca. Valors tan universals com ho són els gèneres literaris: assaig, novel·la o teatre. La Grècia i la Roma clàssiques van posar de moda la dramatúrgia, d’igual manera que van establir les bases de l’estudi científic. Si un gènere literari s’ha mantingut amb tanta vitalitat malgrat el pas dels segles, per què no fer divulgació científica a través del teatre? Aquesta és l’essència d'”Oxigen“.
Galeria fotogràfica de la lectura dramatitzada d'”Oxigen al Museu Blau (autor: Xavi Joya)
El valor d'”Oxigen”
La traducció de l’obra de Roald Hoffmann i Carl Djerassi al català per part de Mercè Piqueras i Arantxa Gorostiza, amb la publicació gràcies a la revista Mètode i la col·laboració de l’Institut d’Estudis Catalans, ha permès llegir Oxigen davant del públic acostumat a un altre tipus de formats pel que fa a temàtica científica. Ni diaris ni publicacions especialitzades, ni programes de ràdio o televisió. Tampoc ha estat a través d’una pàgina web ni dels canals 2.0. El passat cap de setmana el canal protagonista va ser la sala d’actes del Museu Blau. Actors professionals sota la batuta de Míriam Alamany, que va compaginar la direcció amb l’actuació, van pujar a l’escenari del complex situat al Parc del Fòrum, convertint en un art el fet de llegir.
I és que malgrat que Oxigen no compta amb un decorat ni un vestuari versallesc per situar-nos al segle XVIII, ni d’una cerimoniosa sala que recordi físicament a on es deu reunir el jurat dels premis Nobel, n’hi va haver prou amb una bona lectura per a què la imaginació aportés aquests elements.
Una lectura dramatitzada, que no una obra de teatre a l’ús. Aquesta meticulosa apreciació no fa justícia a les lectures, si d’empetitir-les es tracta. Un paper fonamental -tot i que no per això la resta ho són menys¬- va ser el de Pau de Nut qui, amb la seva veu i violoncel, va saber posar la nota en el sentit estricte i musical de la paraula, en el còmic i al escènic.
Lectura dramatitzada d’Oxigen el passat 21 de gener (foto: Mercè Piqueras)
Tot i que ja s’havia complert el temps de descompte de l’Any Internacional de la Química, les lectures dramatitzades d’Oxigen van ser el perfecte colofó a la celebració. Qui llegeixi aquestes línies i vulgui fer-se una idea detallada del que ha estat, hauria de fer-li un cop d’ull al post que Mercè Piqueras, traductora i expresidenta de l’ACCC, publica al seu bloc “La lectora corrent”.
Moment de col·laborar
L’ACCC ha organitzat les dues lectures d’Oxigen sense cap suport econòmic per part de cap administració. L’entrada ha estat gratuïta i ha inclòs la visita al Museu Blau, així com al Jardí
Botànic per a aquells que encara la conservin. Per això, l’associació anima a aquells que els sembli interessant dur a terme aquest tipus d’activitats per apropar la ciència a fer una petita aportació econòmica per sufragar la remuneració del repartiment.
L’ACCC reconeixerà públicament la tasca dels que facin una aportació econòmica, que a més seran obsequiats amb el llibre d’Oxigen, en cas de no haver-lo rebut sent membre de l’ACCC, i
amb un DVD amb el muntatge de les representacions i entrevistes sobre l’obra.
Per col·laborar-hi és necessari fer clic aquí.
