L’ACCC va participar al debat de «La comunicació per a la sostenibilitat a Catalunya»
Rubén Permuy (ACCC). «Ajuntar-nos en una associació amb una mirada professional ens pot ajudar a crear les condicions que volem per a la professionalització de la comunicació científica». Aquesta va ser una de les valoracions de Cristina Ribas, presidenta de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), que va participar al debat La comunicació ambiental a Catalunya. El passat 19 de desembre, el Centre UNESCO de Catalunya va organitzar la cloenda del curs de Comunicadors per al Desenvolupament Sostenible en un acte públic al Col·legi de Periodistes de Catalunya. Sota el títol La comunicació per a la sostenibilitat a Catalunya es van donar cita comunicadors i periodistes científics catalans per a analitzar la comunicació científica al nostre país.
Socialització de la ciència
L’acte va començar amb la presentació de Montserrat Rius, presidenta de la Comissió de Formació del CPC, que va donar pas a la conferència del comunicador ambiental i membre de l’ACCC, Jordi Bigues. Sota el títol Un futur diferent, Bigues va analitzar quina és la situació de la sostenibilitat i quins passos s’han de seguir per a aconseguir un món millor. Un dels objectius, per al comunicador, serà lluitar «contra el fonamentalisme tecnològic i l’integrisme cientifista que diu què és i què no és científic, limitant la ciència i sotmetent-la als poders econòmics». Aquest es compensa, per a Bigues, amb «el naixement de la ciència post-normal com a resposta dels moviments socials a aquesta apropiació».
La comunicació ambiental a Catalunya
Seguida a la conferència de Jordi Bigues, Xavier Duran, periodista científic i membre de l’ACCC, va moderar el debat La comunicació ambiental a Catalunya al que va participar Cristina Ribas, presidenta de l’ACCC. Ribas va destacar els canvis tecnològics que s’estan produint a la comunicació en general amb la consegüent «democratització del coneixement». Per a la presidenta de l’ACCC això ha permès que la comunicació científica «s’hagi entès a més canals». Ribas va destacar el paper de l’ACCC a l’hora d’intentar aconseguir millorar la situació de la comunicació científica al nostre país: «ajuntar-nos en una associació amb una mirada professional ens pot ajudar a crear les condicions que volem per a la professionalització de la comunicació científica. El que passa és que professionalitzarà d’una altra manera de la que hem conegut fins ara».
Teresa Escalas, també present a la taula del debat, va incidir en què la clau de la comunicació científica no només radica en saber comunicar. La directora de l’Observatori per a la Difusió Científica de la UAB, també membre de l’ACCC, va afirmar que «necessitem una societat informada però també emocionada i activa. Uns científics que a més d’informar tinguin altres objectius, com divulgar».
Sobre la comunicació ambiental en concret, Cristina Ribas va indicar que segons la seva opinió el medi ambient està vist per la societat com a una despesa. Per a solucionar-ho, la periodista i professora de la UPF, va apuntar que «cal incorporar el medi ambient al context econòmic a l’hora de decidir com volem créixer i què volem ser».
