Crònica de la jornada «El 2012, de què parlarem? De neurociències», organitzada per la Fundació Ciència en Societat amb el suport de l’ACCC
Rubén Permuy i Xavi Joya (ACCC). Tot i no ser un espai de grans dimensions, la sala habilitada a l’Institut d’Estudis Catalans per a dur a terme una jornada sobre neurociències es va quedar petita. L’aforament complet, el passat 14 de desembre, de l’acte «El 2012, de què parlarem? De neurociències», organitzat per la secció Biologia i Societat de la Societat Catalana de Biologia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans (SCB-IEC), amb la col·laboració de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) i la Fundació Ciència en Societat, va ser una bona mostra de quin és el grau d’interès de què gaudeix la neurociència a l’actualitat. El cervell, tantes vegades mencionat com «el gran desconegut», ha començat a donar moltes pistes sobre quin és el quid del seu funcionament.
Millora de la tècnica
«Actualment la tècnica ens permet conèixer molts problemes -del sistema nerviós- de petita estructura», va afirmar Carme Junqué. La professora de medicina de la Universitat de Barcelona (UB) va mostrar la importància de la ressonància magnètica nuclear per a observar l’anatomia cerebral i l’associació amb diferents patologies.
«La quantitat d’experiència pot modificar el cervell. De fet, un cervell, encara que sigui adult, es pot modificar», va afirmar la investigadora de la UB per a posar en relleu les passes que ha fet la tècnica.
Lourdes Fañanás conduïnt la ponència «El cervell, la malaltia i l’entorn» (foto: ACCC)
El comportament del cervell
El cervell va ser un dels protagonistes. Lourdes Fañanás, professora i investigadora de la UB va parlar de la importància del cervell com a òrgan receptor de senyals ambientals i responsable també d’emetre’n per adaptar-se a aquest ambient. La doctora Fañanás va apuntar que «cada dia tenim més senyals que indiquen que l’aparició de trastorns mentals està relacionada amb la interacció de gens i ambient».
«Els individus bilingües tenen menys probabilitats de tenir una malaltia mental», aquesta va ser una de les conclusions de Núria Sebastian, investigadora del Center for Brain and Cognition de la UPF, qui va centrar la seva intervenció en la neurociència cognitiva.
Núria Sebastián explicant la seva ponència «El cervell es manifesta en el comportament i en el llenguatge» (foto: ACCC)
La recerca neurocientífica en augment
93 grups de recerca amb al voltant de 1000 investigadors. Aquestes són les xifres que indiquen quins són els recursos a nivell humà que té la recerca neurocientífica al nostre país. Joan Saura, investigador de la UB i membre de la Societat Catalana de Biologia (SCB), va presentar el mapa de la recerca en neurociències a Catalunya. Saura va indicar que malgrat la situació econòmica actual, l’existència d’un centre que agrupés tot aquest coneixement ajudaria a seguir creixent.
El pes de la neurociència augmentarà durant l’any vinent. De fet, el proper 2012 se celebra l’Any de la Neurociència, que tindrà com a acte més representatiu el congrés organitzat per la Federació Europea de Societats de Neurociències (FENS). Mara Dierssen, investigadora del Centre de Regulació Genòmica (CRG), va presentar les accions que es volen dur a terme a la trobada que tindrà lloc a Barcelona al juliol «amb una vocació divulgadora», va afirmar. L’esdeveniment es planteja com a una oportunitat per a què joves investigadors puguin conèixer el centres de recerca de la capital catalana i per a què la societat en general comprengui millor què és aquesta disciplina.
Josep Saura analitzant «El mapa de la recerca en neurociències a Catalunya» (foto: ACCC)
L’ACCC a l’acte
La jornada de l’IEC va ser presentada per Cristina Junyent, presidenta de la Fundació Ciència en Societat; Cristina Ribas, presidenta de la ACCC i profesora de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i per Lluís Tort, president de la SCB. Tort va indicar que al 2012, a més de ser l’Any de la Neurociència, es complirà el centenari de la Societat Catalana de Biologia.
Més informació
Documentació recomanada pels ponents.
