Una de les protagonistes de la Setmana de la Ciència de l’ACCC a Les Corts
Rubén Permuy (ACCC). Investigadora en química computacional i professora de la Universitat de Girona. Sílvia Simon té la sort de poder dedicar-se a allò que professionalment li apassiona, la ciència. Així de clar ens ho va deixar en la seva xerrada a la jornada que l’Associació Catalana de Comunicació Científica va organitzar a Les Corts.
Amb motiu de la Setmana de la Ciència, l’ACCC va programar dos tallers gastronòmics al matí del 24 de novembre al mercat d’aquest barri barceloní. A la tarda va tenir lloc un cinefòrum amb la projecció de «Los méritos de Madame Curie», film que narra les dificultats del matrimoni Curie per poder dur a terme la seva tasca científica allà pels primers anys del segle XX. Especial dificultat, però no per això pitjor resultat, va tenir Marie, d’origen polonès, que a més de la precarietat laboral que va haver de suportar amb el seu marit, va haver de desenvolupar la seva activitat científica entre la física i la química masclista del seu temps. Tot i això, els seus dos premis nobels (el primer amb el seu marit el 1903 i el segon en solitari el 1911) li van fer mereixedora d’ocupar un lloc privilegiat en la memòria de la història de la ciència.
Pros i contres de l’activitat científica
Encara que la seva activitat professional es pot englobar dins de la química, el temps que li toca viure a Sílvia Simon dista molt del que es va trobar Madame Curie. De fet, per Simon no existeix actualment discriminació entre homes i dones en el món científic: «ser dona de ciència és igual de difícil que ser-ho sent home». Sí que és cert que les dones han de sortejar les dificultats de ser mare i científica al mateix temps: «ser mare implica no poder ser científica al 100%». La professora de la UdG també va reflexionar sobre les dificultats de la professió que existeixen en l’actualitat: «per l’Institut de Química Computacional – el centre en el qual investiga – han passat molts becaris, però quedar-se a la universitat és molt complicat», apunta.
Vistos els pros i contres de la professió científica queda aferrar-se a que val la pena almenys intentar lluitar per dedicar-se a allò que a un li apassiona: «la situació abans o després canviarà. Si lluites ho acabes trobant», conclou.
