L’ACCC va presentar el documental «Del mito a la razón» de l’estudiant d’enginyeria Rubén Lijó
Rubén Permuy (ACCC). «No cal ser científic per conèixer la ciència». D’aquesta manera Cristian Ariza va defensar la necessitat de divulgar ciència per obrir els ulls a la societat i que entengui la importància de l’àmplia gamma de coneixements que expliquen i milloren el nostre món. Un dels divulgadors del bloc «Hablando de ciencia» va ser el responsable de presentar, en el cicle «Calaix de ciència», el documental «Del mito a la razón», dirigit pel canari Rubén Lijó. Tots dos formen part d’un equip d’investigadors, professors universitaris i joves estudiants de carreres científiques que s’han decidit a promoure el coneixement científic, sense ànim de lucre, entre la societat.
Raül Toran, vicepresident de l’Associació Catalana de Comunicació Científica, va presentar, el passat 22 de novembre, el documental de Lijó a l’auditori del Campus de la Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra. L’acte va ser coorganitzat amb l’Observatori de la Comunicació Científica d’aquesta universitat.
Pocs recursos i molt de talent
Rubén Lijó és un estudiant d’Enginyeria Industrial a les Illes Canàries que es va decidir, tot i no comptar amb finançament, a gravar un documental per explicar què és la divulgació científica i la seva importància des que la humanitat ha tractat de donar a conèixer com és el món que l’envolta sota paràmetres científics.
És cert que no es tracta d’un documental de National Geographic, però Lijó, tot i no comptar ni amb un equip tècnic ni humà amb què compten les grans produccions, va ser capaç de solucionar la idea que s’havia plantejat i crear un producte audiovisual de primer nivell per a divulgar ciència, que és el primer i únic objectiu de «Del mito a la razón».
L’obra és un treball d’un dels creadors del web «Hablando de ciencia», «una plataforma oberta a qualsevol idea per promoure la divulgació de la ciència», en paraules d’Ariza. El documental, que ja ha recorregut diverses universitats de tot l’estat, ens demostra que la divulgació científica està més falta de receptors que d’emissors.
