L’ACCC coorganitza la sessió «Tendències criminals actuals i recerca científica del delicte»
Rubén Permuy (ACCC). Assassinats en sèrie, atemptats terroristes o narcotràfic. Aquests són alguns dels escabrosos successos contra els que lluita el cos de policia. Seria inadequat i innecessari descriure en aquest text de manera desenfadada la lluita contra el crim organitzat, tal com va verbalitzar de forma didàctica Ángel Manuel González, professor titular de Criminalística de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, en la passada xerrada del «Calaix de la ciència». La sessió titulada «Tendències criminals actuals i recerca científica del delicte», coorganitzada per l’Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra (OCC-UPF) i l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) el passat 25 d’octubre al Campus de la Comunicació de la UPF, va posar en relleu que la ciència és la gran aliada dels cossos de seguretat de l’estat en impedir que els «dolents», com va ironitzar el propi González, se surtin amb la seva al marge de la llei.
Vídeo resum de l’acte
La ciència de la tècnica policíaca
«Hi ha certa confusió entre criminologia i criminalística», va reflexionar el professor de la UB per explicar com s’articula l’activitat professional de la lluita contra el crim. Segons el criminòleg és molt comú trobar-se a la facultat amb algun alumne que argumenta voler estudiar criminologia «perquè això de les empremtes dactilars li encanta». «Això és criminalística, no criminologia», va concloure el ponent. «La criminologia té per objecte l’estudi d’una persona que comet un delicte i la criminalística estudia fets que no tenen per què ser un delicte, per exemple, un suïcidi», va detallar.
Ángel Manuel González va subratllar que la policia adequa els seus mètodes als nous tipus de delinqüència. «Fa uns anys vam viure una expansió mundial de la criminalitat i es va encunyar el terme de crim organitzat», va indicar. «Ens van agafar en fora de joc aquest tipus d’actuacions», va afegir en referir-se a la facilitat d’acció que van aconseguir bandes del crim organitzat després de la constitució de l’espai de Schengen que fa que la població europea es pugui moure per la Unió sense controls fronterers.
La ciència, així, juga un paper fonamental per afinar les tècniques que s’utilitzen en la lluita contra la delinqüència. Identificació biomètrica, anàlisi de restes químiques, estudis genètics o acústica forense permeten a la policia determinar amb més exactitud què ha passat en cas d’un crim i qui és el culpable amb més fiabilitat que fa unes dècades.
D’esquerra a dreta: Vladimir de Semir, Montse Quesada i Ángel Manuel González (foto: ACCC)
Multinacionals del crim
Com si de l’organigrama d’una gran empresa es tractés, González va detallar que les empreses del crim organitzat tenen una persona encarregada del màrqueting o de l’economia. Fins i tot aprofiten els avantatges que els ofereix la laxa legislació de països en vies de desenvolupament, ja que «deslocalitzen la producció de droga o nodreixen serveis com la prostitució en països del Tercer Món».
Montse Quesada, professora de la Universitat Pompeu Fabra també present a l’acte, va lloar el paral·lelisme fet pel professor de la UB per comprendre la complexitat de les estructures delictives que porten de cap als cossos de policia de tot el món.
Vladimir de Semir, director de l’OCC-UPF i presentador de l’acte, va exalçar tant la tasca docent del professor González com la seva llarga trajectòria com a membre del cos nacional de policia, circumstàncies que ho acrediten, segons de Semir, com «un dels grans experts en criminologia i criminalística de casa nostra».
