L’Observatori de la Comunicació Científica (OCC-UPF) organitza el «Campus Gutenberg», una trobada estatal de comunicadors científics
Rubén Permuy (ACCC). Com si es tractés d’una concorreguda àgora de l’Atenes clàssica, el Campus de la Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) va acollir durant el 14 i 15 de setembre el primer Campus Gutenberg, un punt de trobada de comunicadors i divulgadors científics de tot l’estat. A l’edifici de Ca n’Aranyó es van donar cita entusiastes de la ciència de tota Espanya, des de destacats autors de best sellers de divulgació científica (perquè, com les meigas, haver-ne, n’hi ha), passant per professors universitaris, periodistes a l’ús, responsables de comunicació de centres de recerca, traductors, editors, estudiants i, sobretot, simplement, amants de la ciència.
Un programa d’activitats complet
Tot i que Vladimir de Semir, director de l’OCC-UPF, va insistir en l’acte de cloenda que estava més que satisfet i que no és partidari de les lloances, cal fer justícia als organitzadors, destacant la meticulosa tasca d’organització de Carme Pérez, com a responsable de comunicació del Campus, i de Gemma Revuelta, sotsdirectora de l’OCC-UPF. Adulacions a part -aquest servidor creu que tampoc estan de més, vist el resultat-, el Campus Gutenberg ha comptat en tan sols dos dies amb un intensíssim programa d’activitats per poder concentrar en el temps disponible, les idees, consells i opinions d’aquells que, des de fa temps sabem tots, tenen alguna cosa a dir en el món de la comunicació científica d’aquest país, juntament amb les aportacions d’aquells que estem en procés de maduresa divulgativa.
Tallers, debats, més tallers, més debats i microdiàlegs, componen el conjunt d’activitats que han tingut lloc en allò que de Semir va denominar, sense risc a equivocar-se, escola d’estiu. Entre les temàtiques vam poder escoltar, opinar i compartir idees sobre ciència en camps com el periodisme en línies generals, la premsa, la televisió, la literatura, la infografia, etc. relacionats amb la divulgació científica. Un servidor ha de confessar que li hagués agradat haver anat a més tallers i debats, però com a altres assistents, les seves ocupacions no li ho van permetre: una bona raó per no dubtar a participar en una més que segura segona edició de l’esdeveniment.
Gonzalo Remiro, tècnic de projectes del departament de cultura científica de la FECYT, va conduir un dels microdebats coordinats per l’ACCC (foto: Rubén Permuy)
No puc oblidar-me dels microdiàlegs, ja que la seva coordinació va ser de la mà de l’Associació Catalana de Comunicació Científica. L’ACCC, amb la participació de Cristina Ribas, presidenta de l’associació, Raül Toran, vicepresident, Mercè Piqueras, expresidenta, Bibiana Bonmatí i Anna Ramon, sòcies de l’ACCC, i un servidor, va estar més que representada a nivell organitzatiu. I no diguem a nivell participatiu! Quan em trobava en el debat final a l’auditori del Campus, girés cap a on girés el cap, podia localitzar a algun soci de l’associació. «És gairebé un congrés de socis de l’ACCC», vaig pensar. Com a mostra, la taula del debat final: sis participants i tres socis de l’ACCC (Xavier Duran, Pere Estupinyà i Claudi Mans).
Temps de debat
Si alguna cosa he après al llarg de la meva curta i intensa trajectòria en aquest món, és que als divulgadors i comunicadors científics els / ens agrada debatre. L’entusiasme per la ciència quan es trasllada a un col·loqui pot donar molt de sí. Una bona mostra va ser la taula de debat final. Carlos Elías, Núria Pérez, Pere Estupinyà, Claudi Mans i Xavier Duran, aquests tres últims socis de l’ACCC, moderats per Sergi Cortiñas, van tancar el torn de ponència al Campus amb un debat sobre divulgació científica i llibres.
Per nomenar tan sols les obres dels autors allà presents, necessitaria elaborar una crònica a part, que segurament hauria de ser revisada a consciència per no deixar-me cap títol al tinter. Però, precisament van ser els títols un dels punts clau del col·loqui. Segons Estupinyà, i avalat per Duran, la forma de titular un llibre científic pot obrir la porta o tancar a un major o menor nombre de possibles lectors. «Quan escrius un llibre has de buscar un bon títol», opinava l’autor d’El lladre de cervells. Aquesta idea va ser reforçada per Duran, qui sent autor d’una obra anomenada Per què les lleones no els prefereixen rossos?, Era més que evident que coincidiria en la mateixa teoria. De fet, el periodista de TV3 -i ja dit sigui de passada, qui ostenta el carnet de soci número 1 de l’ACCC-, va afirmar que «mai no havien volgut entrevistar tant per un llibre com quan vaig escriure aquest».
D’esquerra a dreta: Carlos Elías, Pere Estupinyà, Núria Pérez, Claudi Mans, Xavier Duran i, el moderador, Sergi Cortiñas, al debat final (foto: Rubén Permuy)
Més enllà de la defensa del títol, Duran va elogiar el gènere literari com un idoni instrument per a divulgar ciència «ja que encara que no arribes a tant públic com amb un article en un diari, pots aprofundir més». Tot i així, Claudi Mans, autor d’un més que considerable nombre de llibres sobre divulgació científica, va insistir que «en un llibre de divulgació no es pot tenir un rigor absolut en l’ús del llenguatge científic». Mans va destacar que, a parer seu, una de les claus de l’èxit de la divulgació científica a través de la literatura rau en partir de «exemples de la vida quotidiana».
Claudi Mans, al centre-esquerra, soci i membre de la Junta de l’ACCC, i Xavier Duran, a la seva esquerra, també soci, a la taula de debat (foto: Rubén Permuy)
Estupinyà per la seva banda, autor del celebèrrim El lladre de cervells, va aprofitar per explicar com la seva obra va sorgir d’una sèrie de casualitats. «Em van concedir una beca per a periodistes científics a l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) a Boston i havia d’aprofitar tot el que aprenia sobre ciència i reflectir-ho en algun lloc. Per això vaig creure que havia d’escriure un llibre». El català va confessar que la literatura exigeix suor: «això d’escriure requereix temps» va indicar, però que el «tancament absolut» li va permetre acabar la seva primera obra. Estupinyà va concloure que a més «hi ha mercat per als llibres de ciència». Un altre dels apunts interessants del divulgador va ser la referència a l’autoedició, com un dels salvaguardes d’aquest tipus de literatura, i als llibres curts, que estan marcant tendència als Estats Units: «s’estan posant de moda els llibres curts de tot just 30 pàgines. De fet n’estic preparant un».
Van completar la taula Núria Pérez, responsable d’un dels pocs clubs de lectura científica de la Biblioteca de la Sagrada Família, que, tot i que «encara no he escrit un llibre», es va declarar una gran entusiasta del gènere.
Una altra reflexió interessant va venir de part de l’autor Carlos Elías, que va defensar el llibre davant de l’article per fer divulgació científica apuntant que «els articles moren i els llibres romanen, almenys en les universitats».
“Es diu ‘trending topic’?”
El director de l’OCC-UPF va confessar no ser un expert en Twitter, canal 2.0 que es va convertir en columna vertebral virtual d’aquestes jornades. Al costat de l’etiqueta, o hashtag, #CGutenberg vam poder compartir a la xarxa el bombardeig d’idees, opinions i comentaris que escoltem de cadascun dels ponents. De fet, més d’un comunicador científic que no va poder acudir a la cita, va optar per provar que es coïa en aquesta olla científica a través de les impressions de tot just 140 caràcters.
Vladimir de Semir, a la dreta de la imatge, tancant el Campus Gutenberg, juntament amb Carlos Elías, primer per l’esquerra, seguit de Gemma Revuelta, Raül Toran i Bienvenido León (foto: Rubén Permuy)
La menció a la xarxa social per part de Vladimir de Semir no va ser intranscendent. Cansats de sentir els laments d’aquells que lluiten per un lloc per a la ciència en la saturació informativa del dia a dia, la per alguns cosina lletja de les temàtiques en premsa, es va convertir en tema del moment a Twitter (Trending Topic) a Espanya durant unes hores: «el Campus Gutenberg va ser un Trending Topic! Es diu així, no?», Exclamava de Semir al públic present a l’auditori del Campus en l’acte de cloenda. Gemma Revuelta va aclarir que «de fet a Twitter abunden els comunicadors científics. Per això hem estat trending topic». El TT va ser la guinda al suculent pastís divulgatiu que ens va oferir l’equip de l’Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra. De Semir es va mostrar més que satisfet amb el resultat de l’esdeveniment resumint les sensacions que li havien inspirat els presents en una paraula: entusiasme. Caldrà repetir!
