Periodistes científics europeus es reuneixen amb investigadors a Heidelberg per acostar al gran públic els darrers avenços en biologia molecular i teràpies contra el càncer
(Núria Estapé i Marta Palomo). Són visionaris que viatgen al futur amb idees descabellades i les transformen en passos cap a noves realitats, sovint tan sorprenents, que rera les seves paraules quasi s’endevinen guions per a relats de ciència ficció. L’Associació Catalana de Comunicació Científica ha tingut accés als investigadors que lideren el futur de la biomedicina per mitjà de les beques de viatge de l’EUSJA (European Union of Science Journalists’ Associations).
L’European Molecular Biology Lab (foto: N.E. i M.P.)
L’EUSJA, entitat que representa i promou els interessos de comunicadors científics de vint-i-cinc paisos europeus, va organitzar una trobada entre investigadors i periodistes a la ciutat alemanya de Heidelberg els dies 18, 19 i 20 de juliol de 2011. L’objectiu de les jornades era presentar i difondre els últims avenços científics i les actuals línies de recerca de dos centres d’investigació europeus punters en biologia molecular i recerca translacional aplicada al càncer, l’EMBL (European Molecular Biology Lab) i el DKFZ (Deutsches Krebsforschungszentrum, Centre Alemany de Recerca Oncològica) respectivament. Dues comunicadores científiques catalanes, Marta Palomo i Núria Estapé, sòcies de l’ACCC, hi van participar i ens descriuen la seva experiència.
L’EMBL es va fundar l’any 1974 com a una organització de recerca intergovernamental i actualment en són membres vint estats europeus (entre els quals l’estat Espanyol) i hi treballen unes 1500 persones de setanta nacionalitats diferents. En donar la benvinguda als participants, el professor Iain W. Mattaj, director general del centre, deia que l’EMBL és un «centre d’excel.lència en biologia molecular». Segons dades que van des de l’any 1999 al 2009, aquest centre va puntuar com a primera institució europea i quarta mundial pel nombre d’articles publicats a revistes científiques i pel nombre de cites que han rebut els seus estudis. Mattaj creu que l’alt nivell de productivitat de l’EMBL és possible gràcies al fet que el personal investigador es renova constantment. Els líders de cada grup de recerca marxen un cop assolits els seus objectius (s’hi queden nou anys com a màxim), deixant lloc per a investigadors més joves. «Sempre ens assegurem de contractar els millors», assegurava Mattaj.
L’EMBL per dins (foto: N.E. i M.P.)
Superada l’era de la seqüenciació del genoma, i després de cinquanta anys de progressos en l’aïllament dels efectes biològics de gens individuals, Mattaj explicava que durant els darrers cinc anys tots els esforços han anat dirigits a estudiar com els gens interaccionen entre ells. Es tracta, doncs, d’esbrinar les propietats dels sistemes vius, que són més que la suma de les seves parts individuals, mitjançant una tècnica anomenada de high-throughput screening (de cribatge ultraràpid). Aquesta tècnica permet analitzar, integrar i explotar el volum creixent de dades obtingudes amb l’objectiu de construir models que serveixin per predir processos biològics. Per això l’EMBL ha creat un departament de bioinformàtica, que treballa a ple rendiment fent estudis computacionals. Entre els més destacats es troba l’anomenat projecte del consorci MetaHIT (metagenomics of the human intestinal tract consorcium) que té com a objectiu seqüenciar el genoma dels microbis intestinals, altrament dit microbioma. El doctor Mani Arumugam, líder d’aquest projecte i investigador de la unitat de biologia estructural i computacional, començava la seva presentació amb dades sorprenents: el nostre cos té almenys deu vegades més cèl·lules bacterianes que cèl·lules humanes. Els nostres bacteris viuen en colònies, formant autèntics ecosistemes, al nostre intestí. Seqüenciant els gens d’aquests microbis han calculat que els humans ens dividim en tres grups (que han batejat com a enterotips) segons el tipus de comunitat de microbis que viuen dins nostre i segons què fan; per exemple, quines vitamines sintetitzen. Arumugam afirma, molt convençut, que «en el futur dissenyarem fàrmacs i dietes personalitzades en funció de l’enterotip de cada persona». Tot sembla indicar que els fàrmacs interaccionen amb el microbioma intestinal, tot modulant-ne l’absorció i biodisponibilitat. Així doncs, de la mateixa manera que tots sabem el nostre grup sanguini, aviat tots sabrem qui viu al nostre intestí.
Una altra línea de recerca que marca el ritme imparable de l’EMBL són els estudis de microscòpia que fan la doctora Wanda Kukulski i el seu equip. Combinant els avantatges de la microscòpia òptica i els que ofereix la microscòpia electrònica, veuen què passa dins les cèl·lules en 3D. Fent servir els dos tipus de tècniques simultàniament (en diuen microscòpia correlacional) visualitzen, en viu, pràcticament a temps real, esdeveniments com ara l’ endocistosi (una cèl·lula que incorpora una molècula). El doctor Darren Gilmour aprofita els microscopis per crear sorprenents imatges en moviment de cèl·lules en procés de migració durant el desenvolupament. La recerca de Gilmour s’encamina a caracteritzar els senyals moleculars que controlen les migracions col·lectives de cèl·lules durant la formació d’òrgans, teixits o fins i tot tumors, i ja hi ha indicis que es pot intervenir en aquest procés per tal d’evitar la metàstasi en alguns càncers.
L’altra institució sobre la qual pivota la investigació biomèdica europea a Alemanya és el DKFZ. En aquest centre, l’objectiu principal és la recerca translacional aplicada al càncer. La seu d’aquesta organització, fundada al 1964 pel professor Karl Heinrich Bauer, s’ubica a les afores de Heidelberg. Hi treballen més de mil científics i científiques que investiguen els mecanismes moleculars del procés cancerigen tot identificant factors de risc i innovant en la prevenció, el diagnòstic i el tractament d’aquesta malaltia. La contribució científica del DKFZ va rebre el màxim reconeixement l’any 2008 quan el profesor Harald zur Hausen va rebre el Premi Nobel de Medicina per haver descobert que algunes soques del virus del papiloma humà provoquen càncer del coll de l’úter.
Durant la nostra estada vam poder gaudir de les exposicions de científics de talla mundial reconeguts per les seves nombroses i impactants publicacions. El doctor Jörg Schlehofer va explicar que un tipus concret de virus, els parvovirus, tenen capacitat d’acció oncolítica (destrueixen especificament cèl·lules tumorals sense afectar de cap manera les cèl·lules sanes) i són més que una promesa per al tractament de tumors cerebrals de difícil cirurgia. Els secrets de l’existència de cèl·lules mare cancerígenes i com poden sobreviure als tractaments de quimioteràpia i radioteràpia van ser exposats magistralment pel professor Andreas Trumpp.
L’EMBL, a la ciutat alemanya d’Heidelbertg (foto: N.E. i M.P.)
Quins són els mecanismes epigenètics que modulen el destí d’una abella i la converteixen en reina o en obrera, ens ho va aclarir amb molta intensitat el doctor Frank Lyko. Fins i tot vam saltar dels mecanismes moleculars més enrevessatsals aspectes socials associats, escoltant, de la mà de la doctora Martina Pötschke-Langer, les desavinences de la societat alemanya per la prohibició de fumar en els locals públics. Però la ciència no es fa en solitari i el DFKZ té nombroses col·laboracions, tant nacionals (amb l’EMBL i diverses universitats alemanyes), com internacionals (amb l’Institut Karolinska de Suècia i el centre de recerca MDAAC de Houston, entre d’altres). A més, i fent ressò de la seva proposta de recerca translacional, el DFKZ no perd de vista els seus pacients i té un centre d’atenció íntegra a malalts de càncer que és de referència a tot el país i arreu del món.
La possibilitat de conèixer l’entrellat de la ciència més puntera explicada directament pels investigadors és un regal per a tot periodista científic. El resultat d’aquesta experiència ha estat molt més que aquesta crònica: no només ens emportem la riquesa i l’entusiasme que emana la gent apassionada per la ciència, sinó els coneixements que van marcant el camí que seguirà la biologia molecular i el tractament del càncer en els propers anys. Els esforços de la comunitat científica van adreçats al desenvolupament de tractaments personalitzats, una opció que va agafant cos i que s’apropa a esdevenir una realitat en un futur no massa llunyà. Ho hem sentit cada dia durant la nostra visita a Heidelberg; aviat els tractaments mèdics seran fets a mida. «La teva aspirina no serà la meva aspirina», deia fent broma el doctor Arumugam. D’aquí a poc, el guió de la història de la ciència biomèdica s’escriurà amb la lletra P: la medicina del futur serà predictiva,preventiva, personalitzada i participativa.
