La presidenta de la World Federation of Science Journalists visita Barcelona
«La quantitat no és el problema, ho és la qualitat: hem de millorar la qualitat dels reportatges científics», respon Nadia El-Awady quan li preguntem sobre la situació del periodisme científic. La periodista egípcia va estar el passat 23 de maig a la Universitat Pompeu Fabra, convidada per l’Observatori de la Comunicació Científica, per a impartir la conferència «La comunicació científica al mon àrab: cal una revolució?».
Entrevista a Nadia El-Awady en anglès amb subtítols en català
D’aquesta revolució en participa la WFSJ. Com a presidenta de la federació mundial ens va explicar en què consisteix la seva tasca més important a l’actualitat. «El projecte principal (de la WFSJ) es una tutoria per a periodistes científics d’Àfrica i d’arreu del món. Tenim periodistes treballant en formar professionals a través de relacions a llarg termini», indica.
Sobre la comunicació científica, El-Awady opina que «la Ciència no sempre és fàcil d’entendre ni fàcil de comunicar, així que el paper del periodista és extremadament important ja que està al mig, entre el científic i el públic en general comunicant què està passant».
Nadia El-Awady, presidenta de la WFSJ, entrevistada per Raül Toran, vicepresident de l’ACCC
A més de la necessària revolució científica al món de la comunicació, la periodista egípcia va explicar quina és la situació després de les revoltes al seu país. «El que sabíem en plena revolució era que la solució als problemes del nostre país no està només en eliminar el règim (de Mubarak), hi ha moltes coses més que cal fer per a millorar el país. Ara estem en aquest punt: travessar totes les dificultats, els grans obstacles i, bàsicament, netejar el país. Netejar-lo de manera literal, fer-lo més net; i netejar-lo políticament», reflexiona.
La periodista incideix en la falta de transparència informativa, ja que a l’Egipte, «és molt difícil per a un periodista saber què està passant a dins dels murs tancats de les institucions […] Sempre ha sigut més fàcil per a mi, quan estic asseguda a la meva taula a la feina, saber què està passant a una universitat a Califòrnia que saber què passa a un institut de recerca que està creuant el carrer a on jo treballo».
De totes maneres El-Awady és optimista quan se li pregunta sobre el futur: «no serà un camí senzill i ja hem vist que no ho és, però tots som molt optimistes en el fet que, amb la determinació que tenen els egipcis d’arreglar les coses, acabarem tenint el país que desitgem».
