El repte de l’aigua

Representants polítics es van donar cita a Barcelona per debatre el seu model de gestió

Rubén Permuy (ACCC). Evitar tornar a patir per la sequera. Aquest ha estat un dels principals reptes que s’han marcat els representants dels principals partits polítics que concorren a les eleccions municipals del pròxim diumenge a Barcelona. Els membres de PSC, CiU, PP, Unitat per Barcelona i ICV-EUiA han explicat i debatut sobre l’estratègia que ha de seguir la Ciutat Comtal per gestionar de forma òptima els seus recursos hídrics. El debat sobre El Repte de l’Aigua a Barcelona ha estat organitzat per ATTAC (Associació per la Taxació de les Transaccions Financeres i per l’Ajuda als Ciutadans) – ACORDEM, Xarxa per una Nova cultura de l’Aigua, Ecologistes en Acció, Enginyeria Sense Fronteres i l’Associació Catalana de Comunicació Científica el passat 18 de maig a la Residència d’Investigadors.

Els representants polítics presents també van coincidir en la necessitat de continuar millorant l’aprofitament d’aigües pluvials, freàtiques i procedents de depuradores. També van defendre que el preu de l’aigua a Barcelona i a la seva àrea metropolitana sigui el mateix que a la resta de localitats del país. On sí que van sorgir-hi certes discrepàncies va ser a l’hora de parlar de la interconnexió de xarxes, com en el cas d’un possible transvasament des del Roine o en la necessitat de construir dessalinitzadores.

 

D’esquerra a dreta: Quim Pérez (Ecologistes en Acció), el moderador David Collantes i Jaume Declós (ESF)

 

Gestió pública

Els representants dels moviments socials van destacar, en la seva intervenció a la taula de debat prèvia, l’avantatge que la titularitat de la gestió de l’aigua a Barcelona i àrea metropolitana tornés a mans públiques. Jaume Declós, d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF), ha apuntat que la titularitat privada «té un cost socialment elevat per a la ciutadania, sent un recurs estratègic que ha d’estar gestionat per l’esfera pública». Declós va posar d’exemple la gestió de l’aigua que es realitza a París, on ha tornat a titularitat pública, el mateix que en «més de 2.000 municipis alemanys». Per al representant d’ESF, el principal avantatge que la titularitat de la gestió de l’aigua torni a mans públiques és que «els beneficis de la seva gestió repercuteixin en el sistema o en altres serveis a la ciutadania en lloc d’en accionistes».

 

Quim Pérez, d’Ecologistes en Acció, va exposar que el principal repte de l’aigua és la garantia d’abastament. «No recordem la sequera del 2008. A l’embassament de Sau el nivell d’aigua va caure fins al 12% de la seva capacitat », incidia Pérez mentre mostrava una fotografia del pantà en què podia veure’s gairebé íntegrament una església que en circumstàncies normals està submergida sota les seves aigües. El membre de l’ONG va instar a complir les actuacions marcades en el seu moment en l’horitzó del 2027 per garantir que no hi hagi problemes de proveïment. «Com que hi ha pluja és un problema que ja no es prioritza. Hem de pensar que en qualsevol moment pot tornar la sequera », advertia.

 

D’esquerra a dreta: el moderador David Collantes, Francesc Narváez (PSC), Joan Puigdollers (CiU), Eduardo Bolaño (PP), Xavier Florensa (Unitat per Barcelona) i Janet Sanz (ICV-EUiA)   

 

Postures polítiques properes

Cap dels representants polítics presents va posar cap inconvenient a la gestió que des d’Aigües de Barcelona es realitza del subministrament. En el debat moderat per David Collantes, periodista de COMRàdio i membre de l’ACCC, Francesc Narváez (PSC) va destacar la tasca eficient que la companyia realitza del servei, que a més és «la concessionària del servei, però l’autoritat és l’Àrea Metropolitana de Barcelona », va aclarir el polític. El representant del PSC va posar més en relleu el desenvolupament d’importants infraestructures durant el govern tripartit com la dessalinitzadora del Prat, «que podria abastir fins a una tercera part de tota la població de Barcelona i àrea metropolitana», va explicar. Narváez va destacar que Barcelona és un exemple europeu en l’estalvi d’aigua i que ha de treballar per a aprofitar millor l’aigua potable no només per al consum sinó, per exemple, «per mantenir el cabal dels rius».

 

Per a Joan Puigdollers (CiU) «sempre hi ha marge per estalviar». El nacionalista va manifestar que és inevitable que, donat el clima mediterrani en el qual ens trobem, les sequeres estiguin a l’ordre del dia. Per això ha apuntat a seguir treballant en mesures d’aprofitament i d’estalvi d’aigua. «El consum actual és de 108 litres per persona i dia. És un dels índexs més baixos del món occidental. L’Organització Mundial de la Salut exigeix ​​almenys 100 litres per persona i dia per garantir hàbits higiènics», eren algunes de les idees que apuntava el polític sobre l’esforç en estalviar aigua que havia realitzat la població durant els últims temps. El representant va incidir en la importància de centrar l’estratègia en la utilització d’aigües subterrànies i la reutilització de les que provenen de depuradores.

 

Eduardo Bolaño (PP) va centrar el seu discurs en fomentar la interconnexió entre conques i en millorar la xarxa de distribució per evitar que es perdin litres d’aigua. El popular va apuntar que la dessalinització ha de ser un recurs puntual i les mesures s’han de centrar en continuar fomentant la cultura de l’estalvi. «Les decisions importants s’han de prendre quan no hi ha sequera», va apuntar Bolaño. El polític també va destacar la necessitat que no pugi el preu de l’aigua, que segons el popular ha augmentat durant els darrers anys un 20% enfront del 8% de pujada de l’IPC.

 

«El gran estalvi en aigua és un mèrit de la ciutadania», va destacar Xavier Florensa (Unitat per Barcelona), que va indicar que l’estalvi «ha suposat un 33%». Segons el polític passa al revés que amb l’energia elèctrica, el consum sí es dispara. Per Florensa les claus són la construcció de dipòsits pluvials que permetin aprofitar la pluja «en els terrats de la ciutat, així com l’aprofitament de les aigües freàtiques». També va incidir en la necessitat de continuar plantant en parcs i jardins espècies mediterrànies i de gestionar de forma raonable les fonts de la ciutat. El republicà va destacar que el debat de la gestió de l’aigua no només li competeix a la ciutat de Barcelona sinó que abasta a tota la seva àrea metropolitana. Aquest argument va ser subscrit per la resta de ponents.

 

Janet Sanz, d’ICV-EUiA, ha posat èmfasi també en la necessitat de rendibilitzar els recursos hídrics provinents de pluja i de les depuradores, descartant un transvasament del Roine, «que suposaria un cost ecològic». L’ecosocialista ha apuntat que «l’ajuntament de Barcelona ha d’exigir a la Generalitat les mesures que es van aprovar en el pla d’actuació». «Tots els nostres partits tenen representació en altres institucions i poden influir en millorar la gestió de l’aigua», va proposar Sanz. La representant, a l’hora de posicionar-se sobre si la gestió de l’aigua ha de ser pública o privada, va destacar que «no es tracta de creure en si ha de ser pública o privada sinó també en les vessants social i ecològica». Per a la política, els beneficis econòmics de la gestió de l’aigua s’han de reinvertir en el ciutadà, «usuari d’un servei i no un client», va aclarir. Tant el representant del PSC com el de CiU van voler incidir en que la responsabilitat política de la gestió de l’aigua a l’àrea metropolitana havia recaigut en gran part en mans d’ICV-EUiA.

 

Descontent entre els assistents

Una part de la trentena de persones del públic del debat va mostrar el seu descontent amb que l’aigua de la ciutat sigui gestionada per mans privades. A més, uns quants dels presents van criticar la falta de reacció dels poders públics enfront dels acomiadaments produïts en el sector.

 

L’acte va finalitzar amb la pregunta del moderador als representatns polítics: «a casa beveu aigua de l’aixeta o d’ampolla?» No va haver discrepàncies: tots van assegurar que de l’aixeta.