Joaquim Elcacho, periodista de l’Avui, va participar a una xerrada amb joves comunicadors científics organitzada per l’ACCC
«El principal repte de la informació científica és haver de competir a una societat que està avesada a parlar de successos, de sang i fetge i de premsa rosa», va sentenciar Joaquim Elcacho a la trobada amb comunicadors científics júniors. L’acte, organitzat el passat 17 de maig per l’Associació Catalana de Comunicació científica, amb el recolzament de la FECYT, MICINN i xarxa UCC+i, va reunir a més d’una vintena de joves comunicadors especialitzats en Ciència que van analitzar, de la mà del periodista del diari Avui, la situació de la comunicació científica a Catalunya.
«La informació de Ciència i medi ambient té cada cop més problemes per fer-se un forat en la informació cada cop més banal», reflexionava Elcacho. El veterà redactor va incidir en el problema que suposa per a la informació científica haver de competir amb informacions que requereixen rapidesa i que, a més, no tenen cap mena d’importància a llarg termini.
Però el repte de la comunicació científica no és només haver de competir amb un altre tipus de continguts. El món de la comunicació està canviant ja que s’està obrint cada cop més l’espai de protagonisme a l’era del 2.0. Internet té cada cop més pes no només a l’hora de determinar les rutines de treball, sinó també a l’hora de decidir quines informacions són notícia. «Les fonts d’informació estan difuses. Has d’anar buscant a molts llocs», va indicar el periodista. «Internet també ens complica més la vida. Abans era més fàcil amb tres o quatre referències», afegeix.
Joaquim Elcacho (esquerra) va explicar la seva visió del periodisme científic
La visió dels nous comunicadors
«Seguiran havent periodistes científics però no faran exactament el que feien els del passat», reflexiona Irene Lapuente, responsable del web La Mandarina de Newton. Altres dels assistents a la xerrada al Col·legi de Periodistes de Catalunya van incidir que «cal determinar quin és el futur model de negoci» o quin és el paper dels investigadors, «acostumats a publicar a les revistes especialitzades i a fer currículum», a l’hora de fer divulgació científica.
Segons Raül Toran, vicepresident de l’ACCC i responsable de comunicació de l’Intitut Català de Ciències Cardiovasculars (ICCC-CSIC), i present a la trobada, «per sort, els joves comunicadors s’estan especialitzant molt». En aquesta línia va apuntar el propi Joaquim Elcacho a l’hora de treure una conclusió positiva: «abans o treballaves de redactor a La Vanguardia o de cap de premsa a una institució».
