La demògrafa Anna Cabré reflexiona sobre les males interpretacions de les xifres que sustenten moltes de les informacions que ens envolten
Rubén Permuy (ACCC). «Un de cada dos» o «més dones que homes» són algunes de les habituals expressions que acompanyen moltes informacions que basen el seu fet noticiable en una xifra. Percentatges, estadístiques, gràfiques i en general un bon grapat de números solen ser dels arguments més utilitzats per a defensar determinats fets. El rigor de les informacions se sustenta en la indiscutible realitat que les matemàtiques són una ciència exacta. No obstant això, no es tracta de posar en dubte aquest argument, sinó més aviat de reflexionar sobre el fet que la interpretació que es treu d’aquests números no sempre és del tot exacta.
«Gairebé no es pot demostrar que és, però si es pot demostrar que no és». «Portar la contrària és científic», són algunes de les reflexions inicials d’Anna Cabré, directora del Centre d’Estudis Demogràfics (CED), durant la seva conferència «Natalitat, família i envelliment, què en sabem?», que va tenir lloc el passat dimecres 11 de maig a l’Ateneu Barcelonès. Cabré ha posat èmfasi en repetides ocasions en la importància de situar en el seu context les dades i no relacionar variables que no són comparables.
Anna Cabré i Michele Catanzaro a l’auditori de l’Ateneu
«Només és comparable el que té una mateixa composició»
Per recolzar la seva tesi va presentar diferents exemples on les xifres, per molt exactes que siguin, serveixen per defensar determinats interessos que no tenen res a veure amb la realitat. «Durant la guerra de Secessió americana es va arribar a afirmar que en el front la mortalitat era la mateixa que a Nova York», explicava la també professora de la Universitat Autònoma de Barcelona. Una afirmació que en termes numèrics és completament correcta però que porta a engany, ja que «el front estava ple d’homes joves i sans i en les ciutats hi ha malalts, ancians i nens, en una època on la mortalitat infantil era considerable», aclareix la demògrafa. Anna Cabré va destacar en què es basa el bon fer del demògraf, que no ha de deixar passar per alt els anomenats «defectes d’estructura».
Un altre bon exemple i més proper al nostre temps són les dades de l’atur diferenciant-les entre homes i dones. Cabré es va aturar en les xifres que es mostraven als anys 80, on la taxa d’atur femení era, segons les estadístiques oficials, molt més gran que la masculina. «No obstant això, si analitzem per diferents trams d’edat, la taxa d’atur entre homes i dones era pràcticament la mateixa», aclareix la conferenciant. «S’ha de tenir en compte que en aquell temps les dones acostumaven a tenir una feina en l’etapa juvenil que abandonaven quan es casaven», explica la demògrafa.
El mateix passa quan es compara la natalitat entre dones de diferents generacions o la mortalitat entre llocs amb diferent taxa d’envelliment: «Segons les dades, al Prioritat la taxa de mortalitat és més gran que al Baix Llobregat», afirma Anna Cabré. La conferenciant ironitzava que no per això és més probable morir-se en una comarca que en una altra.
Futur incert
«No podem saber quina població tindrà Espanya el 2050». La professora de la UAB incidia així en la importància de creure amb reserves les dades que es refereixen al futur. «El futur és completament incert. No sabem què passarà», insistia.
La directora del CED aconsella fugir de les generalitzacions, les interpretacions simplistes i les que responguin a interessos, a l’hora de treure conclusions de segons quines xifres. En especial, va destacar que és imprescindible deixar ben clar què és el que afirmen i què és el que no els números quan es tracta d’explicar dades que difondran mitjans de comunicació o que són argument de batalla en termes polítics. Producte Interior Brut, dades per cada 1.000 habitants, etc. són informacions que es fan servir per defensar arguments precisos que no sempre ho són. «El periodista busca el titular. Nosaltres com a professionals li hem de deixar les coses clares per evitar errors que ens comprometin», conclou Cabré.
La conferència forma part del «Cicle d’autodefensa matemàtica» coorganitzat per l’Ateneu Barcelonès amb la col·laboració de l’Associació Catalana de Comunicació Científica, que en aquest acte va estar representada pel periodista i físic Michele Catanzaro.
