Entrevista a Marta Orive i Conxita Solans
Rubén Permuy (ACCC). Marie Curie va ser una de les primeres dones en aconseguir un reconeixement al masculí món de la recerca científica. Des de llavors la presència femenina a l’àmbit científic ha anat creixent de forma exponencial per arribar al nivell que li correspon. Però, quina és la situació de la dona del segle XXI al món de la Ciència? Aquesta és una de les qüestions que volen intentar resoldre la Conxita Solans i la Marta Orive a la conferència que organitza aquesta tarda l’ACCC a la Biblioteca Pública de Lleida, dins del marc de l’exposició ’16 científiques catalanes’.
Conxita Solans (foto de Ramon Mira) i Marta Orive (foto de Gerard Riu)
A la xerrada, titulada ‘Dones científiques, experiències personals’, la Marta (Manresa, 1960), biòloga especialista en Microbiologia Cervesera, i la Conxita (Montargull, 1947), investigadora en Química Col·loïdal i Interficial, faran un dibuix molt personal de la situació de la dona científica a Catalunya.
- Quina és la idea central de la vostra intervenció a la conferència?
- Marta Orive: Explicaré la meva experiència particular en la recerca científica en el món cerveser. En el cas de la cervesa, ningú s’imagina que la biologia sigui tan important i que es pugui fer recerca en els temes més diversos. En els més de 25 anys que fa que hi treballo he vist que en el món científic cerveser hem passat de ser molt poques dones a tenir una presència cada cop més nombrosa.
- Conxita Solans: Explicar quina és la situació de la dona en l’àmbit públic, concretant-ho en l’organisme que conec, el Consell Superior d’Investigacions Científiques.
- Quin missatge voleu transmetre?
- M.O.: M’agradaria explicar a la gent en general, però sobretot als nois i a les noies, que la recerca científica és molt engrescadora i que la feina sol ser molt variada. Tens dubtes, fas proves i sovint obtens una resposta i dues preguntes més.
- C.S.: M’agradaria transmetre a les noves generacions, especialment a les noies, que ser científica no implica renunciar a la vida familiar. Hi ha moltes científiques, la majoria de les 16 de l’exposició, amb una carrera científica molt brillant que són mares i han sabut, i pogut, conciliar els dos tipus de responsabilitats. Naturalment, això exigeix esforçar-se molt i se supera amb vocació i dedicació.
- Com veieu la situació actual de la dona al món de la Ciència?
- M.O.: En els cercles cervesers on treballo, aquí i a Europa, he pogut veure com cada vegada hi ha més dones fent recerca científica. Això em fa ser força optimista de cara al futur.
- C.S.: Totes les dades demostren que encara hi ha més homes que dones en les categories superiors de la carrera científica. De totes maneres la distancia es va escurçant. En aquest sentit crec que hem de ser optimistes.
- Com a dones, creieu que heu tingut més dificultats que els vostres companys homes per a desenvolupar la vostra professió?
- M.O.: La meva experiència particular ha sigut bona. Crec que no he tingut més dificultats que els meus companys per a desenvolupar-la.
- C.S.: Per la meva experiència he de contestar que no, però, en general, la dona que ha de conciliar la vida professional , especialment científica, amb la vida familiar ho té més difícil.
* PROGRAMA*
Dimecres, 19 gener de 2011
19.30 hores – Conferència: “Dones científiques, experiències personals” amb les investigadores
Marta Orivé, de l’empresa Mahou-San Miguel, i la doctora Conxita Solans, de l’Institut de
Química Avançada de Catalunya (IQAC-CSIC). Sala d’actes de la Biblioteca Pública de Lleida.
Biblioteca Pública de Lleida
Rambla d’Aragó, 10
25002 Lleida. Tel. 973 27 90 70 (centraleta)
bplleida.cultura@gencat.cat
