“Sidereus Nuncius és a la història de la ciència el que Hamlet és a la història del teatre.” Amb aquesta contundència indiscutible Ramón Núñez, director del Museu Nacional de Ciència i Tecnologia (MUNCYT), presentava aquest dimarts l’edició català de la primera obra científica de la història basada en l’observació. El llibre cimera de Galileu Galilei va revolucionar la història de l’astronomia gràcies a la utilització del telescopi.
Portada del llibre traduït
La presentació, organitzada per l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) i l’Observatori de la Comunicació Científica (OCC-UPF), dins el cicle Calaix de Ciència, va comptar amb la presència de Vladimir de Semir, director de l’OCC-UPF. “L’edició catalana ha trigat quatre-cents anys a fer-se”, recalcava perplex de Semir. L’edició catalana, i també la gallega i la basca s’han demorat quatre-cents anys, però la castellana tampoc porta molt de temps traduïda. Només fa deu lustres que podem llegir el Mensajero Sideral en castellà. “És imperdonable”, es lamentava Ramón Núñez. Per això, quatre-cents anys després de la publicació, el 12 de març de 1610, el MUNCYT ha aconseguit publicar, per primera vegada, aquesta icona de la ciència en les quatre llengües oficials de l’Estat. “Els idiomes existeixen perquè són vehicles de cultura i la nostra cultura pateix coixesa”, va assegurar el director del MUNCYT.
Un llibre que no envelleix
Per a Ramón Núñez, publicar el llibre en les quatre llengües es va convertir en una obligació. “El Museu Nacional de Ciència i Tecnologia ha volgut fer honor a la seva etiqueta de ‘nacional’ per atendre a tots els ciutadans d’Espanya, parlin la llengua que parlin”, va recalcar. A més, aquesta obra, a diferència d’altres tractats infumables, “és un llibre que segueix mantenint la seva vigència, que es pot llegir”, va subratllar Núñez. I això és perquè Sidereus Nuncius es tracta de la primera revista monogràfica de la història, il·lustrada, on Galileu va emprar un llenguatge molt descriptiu. “És el primer text de divulgació de la història”, va afirmar Núñez. Segons ell, l’únic error que va cometre el científic va ser publicar en llatí, una llengua inaccessible per al poble pla del segle xvii. Per això la seva següent obra la va publicar en italià. L’objectiu de Galileu amb Sidereus Nuncius, per tant era “que el coneixement científic fora patrimoni del poble, de la humanitat”.
I si va ser una fita de la divulgació, també ho va ser com a model científic en unir l’ús de la tecnologia (el telescopi) amb la ciència. “És un model d’actituds científiques, ja que s’hi succeeixen la curiositat, la creativitat, la constància i el pensament crític”, va enumerar el director del MUNCYT.
El torpede del paradigma aristotèlic
Gràcies al telescopi, Galileu va poder demostrar que el Sol (i no la Terra) era el centre de la nostra galàxia, tal com es pensava llavors. “Va ser un torpede per el paradigma aristotèlic”, va explicar Núñez. A més, va trencar amb la idea de perfecció immaculada dels seus antecessors en demostrar que a la Lluna existien muntanyes molt variades, va descobrir milions de noves estrelles i les llunes de Júpiter, plasmant tot en el seu llibre.
Vladimir de Semir (esquerra) i Ramón Núñez. Foto: OCC-UPF
Aquesta revolució de l’astronomia que es coneixia fins llavors el va portar a enfrontar-se directament amb l’Església i es va veure obligat a desmentir tot el que havia descobert per salvar la vida. “Una altra de les grans lliçons de Galileu és que la ciència no necessita màrtirs perquè es defensa per si sola”, va elogiar el director del MUNCYT.
Un Museu Nacional descentralitzat
La traducció catalana ha estat portada a terme per Joan Carbonell, i el llibre es pot demanar directament al Museu. Encara que no es posarà a la venda, segons Ramón Núñez, aviat podrà descarregar-se en format digital, en totes les edicions. Amb la traducció d’aquesta obra mestra, el Museu compleix una de les seves missions: recuperar llibres històrics de ciència, “que són igual d’importants que els de teatre o filosofia”.
El macro-projecte del MUNCYT, que preveu obrir una xarxa de museus de ciència, amb la seu principal a la Corunya, veurà la llum el desembre de 2011, segons càlculs del seu director. En aquesta data podran contemplar 2.000 metres quadrats d’exposició, dels més de 6.000 amb què compta l’edifici i que s’aniran inaugurant més endavant. “Volem que el museu sigui dinàmic, canviant” i per a això, la majoria de les exposicions seran temporals. Com avançament, Núñez va explicar que un dels plats forts serà la instal·lació de la cabina real d’un Boing 747, al qual els visitants podran accedir amb llibertat.
De moment, està previst que Ponferrada i Sestao acullin seus d’aquesta xarxa de museus i possiblement també Saragossa. A més, s’estan signant convenis de col·laboració amb altres museus de tot Espanya. “Es tracta de despertar una cultura d’estima pels aspectes tecnològics i científics de la vida”, va explicar el director. Una estima que ja sentia fa quatre anys el brillant Galileu.
