Observar un nodrit grup de senyores al mercat, a les deu del matí, no crida l’atenció. Però la situació canvia quan comprovem que el que feien no era comprar a la carnisseria. Tenien concentrada tota la seva atenció en la ciència culinària i, sense adonar-se’n, estaven participant en la Setmana de la Ciència.
Laura Chaparro
Un nodrit grup de persones, majoritàriament dones grans, encara que també alguna noia jove i homes, van gaudir amb la setena edició del taller “La cuina a la llar: plaer, tradició i ciencia”, celebrat el 18 de novembre al Mercat de les Corts (Barcelona). Organitzat per l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) i el Consell per a la Igualtat de les Dones de les Corts, l’acte va comptar amb la col·laboració de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), el Ministeri de Ciència i Innovació (MICINN), la Xarxa d’Unitats de Cultura Científica (UCC+i), al Mercat de les Corts i l’Ajuntament de Barcelona.
Laura Chaparro
I com va ser possible que bona part del públic s’aturés durant més d’una hora, deixant les seves compres per a més tard? Gràcies a les fascinants explicacions de Montse Illán i Xavier Torrado, professors de la diplomatura de Nutrició Humana i Dietètica de la Universitat de Barcelona (UB). Tots dos es van encarregar d’apropar la gastronomia més exòtica a aquest mercat barceloní. Coincidint amb l’Any Internacional de l’Apropament de les Cultures, els experts van preparar quatre suculents plats com van ser la polenta amanida amb tomàquet fresc i olives (un plat italo-mediterrani), el tagín (típic del nord d’Àfrica), els dumplings (mossos deliciosos d’Àsia) i de postres, un dolç de Tapioca (procedent d’Amèrica del Sud).
En la varietat està el gust
“El tagín és l’estofat marroquí”, explicava Montse Illán, mentre Xavier Torrado s’afanyava a acabar de presentar la polenta amb tomàquet perquè el públic la degustés. “Hi ha cultures en què el menjar no s’entén, si no pica”, afegia Xavier Torrado. Els dos professors, a més de cuinar davant les atentes mirades dels assistents, van explicar en tot moment les propietats dels aliments que tenien sobre la taula. “El gingebre té propietats antioxidants i serveix per ajudar-nos a tractar un refredat”, assenyalava la professora. Nous coneixements que servien per obrir la cultura mediterrània a, per exemple, l’asiàtica. “Allà cuinen les fulles de les verdures i és més nutritiu que el que fem nosaltres”, reconeixia l’experta. O noves dades sobre la cuina sud-americana com per exemple que la mandioca substitueix la patata en molts països, pel seu alt contingut en carbohidrats.
Laura Chaparro
Els assistents, dividits en dues sessions, escoltaven i observaven atentament, i també participaven. “El julivert és la reina de les verdures perquè té molta vitamina C”, deia un senyor que rondava els noranta anys. “Així és”, va respondre Monste Illán “però no cal oblidar que la dieta més saludable és menjar de tot, sense abusar de res”, va recalcar.
Encara que amb el que més va gaudir el públic va ser amb la degustació dels plats. “Puc agafar-ne una mica més?”, s’escoltava entre ells. “Boníssim”, exclamava una senyora carregada amb bosses de la compra. En finalitzar les sessions, es va sortejar una cistella de fruites i verdures cedida per al Mercat.
De postres, cinema
I si al matí la ciència va trobar el seu millor aliat a la cuina, a la tarda es va unir al cinema, però sense deixar la vessant gastronòmica. La directora Maria Ripoll va presentar la seva pel·lícula Tortilla soup a l’Auditori del Centre Cívic de les Corts. Una divertida comèdia que, amb el teló de fons del menjar, aborda les complexes relacions personals que existeixen en una família mexicana.
Els sentits tenen un paper destacat en aquesta perl·lícula que ens apropa a altres cultures: la nord-americana on viu ja arrelada la familia d’origen mexicà al voltatn de la qual gira la historia que ens narra Maria Ripoll; la mexicana, present sempre en la taula al voltant de la qual es desenvolupa bona part del film; i la brasilera, que es fa present en el xicot d’una de les filles. Maria Ripoll va comentar en el debat posterior que “l’altre protagonista d’aquesta pel·lícula és la cuina” i que va ser molt difícil rodar-la ja que “hi ha molts personatges en cada escena”.
Es posava així el punt final a una intensa jornada que aconseguia el seu objectiu: acostar la ciència al públic, en forma de menjars exquisits i del millor cinema. L’any que ve, més Setmana de la Ciència.
Galeria fotogràfica de la jornada.
