David Bueno, Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General 2010
Laura Chaparro. Tant la ciència com la divulgació científica corren per les seves venes. I això es nota. David Bueno, professor del Departament de Genètica de la Universitat de Barcelona i soci de l’ACCC, ha aconseguit el Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General 2010.
El guardó, convocat per la Universitat de València i l’Ajuntament d’Alzira, en col·laboració amb Edicions Bromera i amb el suport de Bancaixa, li va ser lliurat el passat 12 de novembre, durant la nit dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira.
David Bueno. Universitat de Barcelona.
Haurem d’esperar fins a la primavera de l’any que ve per poder comprar a les llibreries “L’enigma de la llibertat. Una perspectiva biològica i evolutiva de la llibertat humana”, el seu treball premiat. Perquè l’espera sigui més curta, el científic ha respost amablement les nostres preguntes.
Què representa per a tu haver guanyat aquest guardó?
Representa un reconeixement públic a la tasca divulgadora que des de fa anys faig en diversos mitjans, no sempre prou ben valorada i reconeguda malgrat la importància social que la ciència té en la societat. També representa un premi a l’esforç d’intentar aproximar la ciència al gran públic, atès que la redacció d’un llibre d’aquestes característiques és una tasca llarga i complexa que hom acostuma a fer en el seu temps de lleure. I, finalment, també és un indicatiu de la importància que la societat dóna al coneixement i a la ciència, la qual no sempre troba el reflex adequat en els mitjans de comunicació.
Parla’ns una mica del llibre.
És un llibre que he anat coent a poc a poc, a foc lent, durant una mica més de tres anys, a partir de tot un conjunt de dades que han anat sent publicades progressivament en diverses revistes científiques i que hom podria pensar que indiquen la no existència d’un autèntic lliure albir. Tanmateix, hi ha dues dades que fan pensar que, com a mínim, podem gaudir d’un cert grau de llibertat: d’una banda, el fet que tinguem una ment creativa, i per poder crear cal disposar d’un cert grau de pensament lliure, innovador; i d’altra, el fet que sovint tinguem una sensació subjectiva de llibertat. Aquests dos fets m’han obligat a replantejar les dades que es tenen sobre el comportament humà en clau biològica i evolutiva.
A quin públic va dirigit?
Aquest llibre, l’he redactat pensant en tots els públics, no pas només en un públic especialitzat, atès que sóc un ferm defensor de la necessitat d’acostar la ciència al conjunt de la societat. Per això he defugit els termes complexos i les explicacions enrevessades, sense faltar, però, al més estricte rigor científic. Jo diria que qualsevol persona amb un nivell de formació equivalent a la secundària actual podrà gaudir de la seva lectura, donant per fet que hi estigui interessat.
Quin és el seu objectiu?
L’objectiu d’aquest llibre és entendre com les nostres bases biològiques ens permeten ser no només homínids, és a dir, ens biològics del grup dels vertebrats, la classe dels mamífers i l’ordre dels primats, si no també humans, ens conscients amb tots els atributs mentals de la humanitat. I, de tots aquests atributs, probablement els més peculiars siguin l’autoconsciència i la capacitat creativa, i la llibertat i el sentiment de llibertat que d’aquests processos mentals es deriva, una qüestió que ha preocupat la humanitat com a mínim des que es té constància històrica.
Per què creus que avui en dia és important la divulgació científica?
El motiu és claríssim: vivim en un molt on la ciència i la tècnica tenen un impacte cabdal, en tots els aspectes de la nostra vida, en el dia a dia. Només cal que fem una ullada al nostre voltant. I la ciència cada cop impregna més totes les vessants de la cultura humana.
Ets professor del Departament de Genètica de la UB i dirigeixes un equip d’investigació. Imagino que no haurà estat gens fàcil arribar fins on ets.
No m’agrada gaire la dicotomia fácil – difícil. M’ha fet falta molt d’esforç, molta perseverança, molta dedicació i, sobre tot, molta il·lusió. Però quan es fa de gust, hom no pot dir que hagi estat difícil.
Què diries als joves investigadors que acaben de començar i es troben amb un camí tan complicat?
Que la complicació resideix, sobre tot, en la seva ment. Que es marquin prioritats i que treballin amb il·lusió, que siguin tenaços i que mai els faci por el fracàs -perquè el fracàs també resideix únicament en la ment de qui el sent-, però que no oblidin mai la seva humanitat, ni amb ells mateixos i vers els altres, i que actuïn amb el màxim sentiment de llibertat. La resta, ja va arribant.
Estàs escrivint alguna cosa nova?
Per descomptat. Crec que ho porto a la sang. A banda de les col·laboracions que faig en diaris, tinc ja un llibre enllestit sobre reflexions de la biologia contemporània, que espero que surti publicat relativament aviat, i un parell de treballs més però que ara per ara estan just al principi.
Has pensat el que faràs amb el premi, 18.000 euros?
Aprofitar-lo molt bé!
