Representants dels diversos partits polítics han proposat arribar a un pacte per a modificar la tarifa del rebut de l’aigua a fi i efecte d’aproximar el preu d’aquest servei al valor real d’aquest subministrament (que comporta elevats costos en considerar el cicle hidràulic complet d’aquest recurs). Així ho han assenyalat en el debat organitzat per l’Associació Catalana de Comunicació Científica, Ecologistes en Acció de Catalunya, la Xarxa per una Nova cultura de l’Aigua i Associació Catalana d’Enginyers Sense Fronteres el passat 28 d’octubre, al Col·legi de Periodistes de Catalunya.
També van estimar que aquesta modificació tarifària no ha de perjudicar els sectors socials més desfavorits, i que el govern de la Generalitat ha d’assumir els seus costos a través d’un contracte programa que ajudi a reduir els déficits de l’empresa pública Aigües Ter-Llobregat i la Agència Catalana de l’Aigua. El debat ha servit per reforçar la idea que el preu de l’aigua s’ha d’ajustar als costos que significa la progresiva aplicació de la directiva europea sobre aigua, encara que tots van coincidir que els augments de preus han de ser graduals per a no perjudicar a les famílies més modestes. Tot això coincideix amb un increment de la tarifa del 2,3% a l’àrea de Barcelona, tot i que els tècnics havien proposat un increment més gran per afrontar el dèficit tarifari. El deute de Aigüest Ter Llobregat (ATLL) i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha passat de 956 milions (any 2003) a 1.945 milions (2009) i s’ha disparat a causa de les inversions en obres hidràuliques, l’emergència per la sequera i la insuficient finançament. Cal recordar que bona part d’aquest finançament es basa en les taxes que paguen els consumidors a través del rebut de l’aigua i, en una petita part, per l’aportació directa del Govern a través dels pressupostos. Aquest sistema però no impedeix que segueixi creixent el deute acumulat.
Visió dels moviments socials
La jornada es va iniciar amb la intervenció de tres representants d’entitats socials que treballen en la problemàtica de l’aigua a Catalunya. Quim Pérez (Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua) va denunciar alguns dels grans problemes ambientals vinculats amb la gestió d’aigua a Catalunya, en una exposició en la qual va repassar els problemes ocasionats per les minicentrals al Llobregat (“alguns salts hidroelèctrics tenen un volum d’aigua concedit més gran que el cabal del riu”) o la contaminació que pateixen alguns dels nostres rius. Pérez va destacar la necessitat que les conques hidrogràfiques espanyoles presenten els seus plans hidrològics, en compliment de la directiva comunitària d’aigua, destinada a recuperar la qualitat de les masses d’aigua, i ha destacat que “cap conca ha presentat els seus plans”, encara que va destacar el treball realitzat a Catalunya.
Quim Pérez també va denunciar que encara se segueix construint en zones inundables, i va citar l’exemple d’un pàrquing a Martorell, i com “es continuen fent obres il legals, que són legalitzades pels fets consumats”.
Manolo Tomàs, de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, va criticar, per la seva banda, la nova planificació en la conca de l’Ebre, “ja que continua havent-hi una tendència creixent a l’augment de regadius”. “A l’Ebre, cada any hi ha menys aigua i més regadius”, va dir. Tomàs va afirmar que els plans per a crear noves infraestructures de regadiu comporten un transvasament de cabals des d’aquest riu que gairebé s’acosta a tres transvasaments com els planejats en el seu moment pel PP. Les crítiques de Manolo Tomàs van arribar als plans de creació de regadius de la Generalitat (Xerta-Sénia, Camarles …), “ja que s’han planejat sense que hi hagi regants coneguts”. Tot seguit va abordar els greus impactes que podrien ocasionar totes aquestes obres de captació d’aigua de l’Ebre sobre el Delta (reduccions de sediments, regressió costanera, introducció de la falca salina, pèrdua de qualitat de l’aigua).
Tomàs va denunciar que l’Administració central no està aplicant la normativa europea, va demanar la democratització de la Confederació de l’Ebre (“avui en mans de lobbys”), i va reclamar que conques internes no s’oblidin de comptar amb les aigües subterrànies. Tomàs es va mostrar però més crític quan va censurar que la nova planificació de l’Ebre no inclou els cabals ecològics al Segre i en el seu tram final. “Ens van dir que aquests cabals els fixarien al desembre, amb la qual cosa ho fan dependre de les eleccions catalanes, una cosa inadmissible”.
Francesc Camps, de la Plataforma del Ter, va afirmar que més de 55% dels recursos del Ter van ara a Barcelona, el que suposa un transvasament que està tenint grans impactes ambientals sobre aquest riu. El transvasament continu de cabals del Ter a l’àrea de Barcelona està comportant una disminució del nivell freàtic d’aquest riu. El 25% de l’aqüífer del Baix Ter, que afecta a 42 municipis, està salinitzat. Camps es va mostrar partidari d’una progressiva reducció d’aquest transvasament per garantir els regs històrics al Baix Ter.
Propostes dels grups polítics
La segona part del debat, centrada en la posició dels representants del diferents grups polítics, es va iniciar amb la intervenció de Koldo Blanco (Ciutadans per Catalunya), que va advocar per aplicar una gestió de l’aigua “racional” que posi l’accent en l’eficiència, l’estalvi i l’ús responsable d’aquest recurs. A continuació, Salvador Milà (ICV-EUiA) va destacar que la Generalitat ja està aplicant la directiva marc d’aigua amb l’elaboració del pla de gestió del districte fluvial de Catalunya, i ha confiat que aquesta nova planificació s’aprovi aquest any 2010. Milà va destacar els avantatges que aporten les plantes de dessalinització d’aigua de mari i va ratificar la promesa del Departament de Medi Ambient de reduir el volum de l’actual transferència de cabals del Ter a Barcelona, perquè aquest riu mantingui cada vegada més recursos a les comarques gironines. Milà va opinar que no era possible atendre la totalitat de les previsions de nous regadius, i va destacar que durant la sequera el Govern català va dur a terme un extens programa per recuperar pous i aqüífers. També va dir que el departament de Medi Ambient ha estès les zones declarades com a vulnerables o contaminades per la filtració de purins (nitrats) al subsòl, una mesura imprescindible per emprendre la seva descontaminació.
Milà va reclamar també que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre fixi un cabal ecològic per al tram final d’aquest riu, per acabar amb la impressió que en el seu tram final el Ebre només porta els cabals sobrants que no són aprofitats en la conca. El portaveu d’ICV-EUiA i exconseller de Medi Ambient es va mostrar partidari que s’arribi a un pacte entre els partits perquè la tarifa de l’aigua serveixi per recuperar de manera progressiva els costos que genera aquest servei i que ha ocasionat un gran deute a les administracions (ATLL i ACA ). Tot i així es va mostrar partidari que la Generalitat estableixi i compleixi un contracte-programa per cobrir una part important d’aquests costos. Així mateix, es va mostrar partidari que Catalunya es doti d’una nova llei de l’Aigua, ajustada a la normativa europea, i que declari que l’aigua és un dret humà i del ciutadà, la qual cosa s’hauria de traduir en una modificació tarifària que tingués en compte aquests criteris.
Santi Rodríguez (PP) va dir que els problemes de l’aigua a Catalunya no han de ser afrontats amb solucions úniques, sinó que aquestes són “múltiples”, ja que del que es tracta és que “si falla una font no es posi en risc tot el sistema “. El dirigent popular va subratllar alguns inconvenients que, segons ell, encara es donen amb la dessalinització (excessiu consum energètic, abocaments salins al mar) i es va mostrar partidari de les interconnexions de xarxes per afrontar les possibles necessitats de transferència d’aigua. Per exemple, va jutjar que el més lògic seria que ja estigués connectada la xarxa de subministrament del minitransvasament de l’Ebre a Tarragona (que ara arriba fins a Cunit) amb la xarxa del Ter-Llobregat, que finalitza a Cubelles. “La connexió amb el minitransvasament no es pot considerar un transvasament de l’Ebre ja que procedeix d’un excedent d’aigua que no s’utilitza a Tarragona”, va indicar. Santi Rodríguez es va mostrar partidari que la tarifa vagi recuperant el cost de la gestió, “però no acceptarem que el ciutadà hagi de pagar les improvisacions del govern”, de manera que es referia als “errors de gestió” que van precedir a la gestió del període de sequera.
Quim Sangrà (ERC) va afirmar que és possible estalviar aigua, sense que això vagi en detriment de la qualitat del servei, i es va pronunciar a favor de la reutilització de cabals i del retorn de l’aigua del Ter a Girona. Va coincidir en la necessitat d’arribar a un pacte per poder saldar els dèficits de l’Agència Catalana de l’Aigua.
Jordi Terrades (PSC) va considerar que la planificació hidrològica ha d’atendre totes les sensibilitats i que aquest és l’objectiu de la nova planificació de la Generalitat. Terrades va explicar que no veu correcte que es afirmi que “a Catalunya hi ha aigua per a tots”, ja que la realitat administrativa suposa un clar condicionant (la Confederació gestiona l’aigua de l’Ebre). També va apostar per la interconnexió de xarxes en alta i va donar un rotund “no” a la proposta del transvasament del Roine.
Ramon Espadaler (CiU) va ressaltar que la nova política comunitària comportarà com a grans objectius mantenir la qualitat de l’aigua dels rius, donar garanties de proveïment i internalitzar els costos, la qual cosa contrasta amb la constatació que la Generalitat no administra una part del seu territori en matèria d’aigües. Espadaler ha subratllat que les conques internes tenen un dèficit hidrològic, i que així ho van assumir altres partits (PSC i PP) l’any 2000. CiU dóna suport a la dessalinització i la progressiva internalització dels costos, però “sense que afecti a les rendes més baixes, i sense que tingui impactes en la competitivitat econòmica”. Espadaler va advocar per la connexió de xarxes, la dessalinització (“com a cabal complementari i per a garantir la pau social entre els territoris”) i va avalar la proposta d’un trasvasament del Roine.
Jornada ‘El repte de l’aigua a Catalunya’.
Acte celebrat el 28 d’octubre 2010. 17.30 h.- 20.30 h. a la sala d’actes del Col•legi de Periodistes de Catalunya. Organitzat per l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), Ecologistes en Acció de Catalunya, Associació Catalana d’Enginyers Sense Fronteres i la Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua.
Participants:
Quim Pèrez, Xarxa per una Nova Cultura de l’aigua
Manolo Tomàs, Plataforma en Defensa de l’Ebre
Francesc Camps, Plataforma del Ter
Koldo Blanco, Ciutadans per Catalunya
Savador Milà, ICV-EUiA
Santi Rodríguez, PPC
Quim Sangrà, ERC
Jordi Terrades, PSC
Ramon Espadaler, CiU
Moderador:
Joaquim Elcacho, redactor de medi ambient i ciència del diari AVUI-El Punt i membre de l’ACCC.
Assistents:
70 persones (aprox.)
Resum periodístic realitzat per Antonio Cerrillo, redactor de medi ambient de La Vanguardia i membre de l’ACCC.
