Barcelona, 29 de setembre. “El nostre planeta és una mota solidària en la immensa foscor còsmica”. D’aquesta manera, amb les paraules del propi Carl Sagan, començava l’homenatge que l’Observatori de Comunicació Científica va organitzar aquest dimarts a la Universitat Pompeu Fabra amb motiu del trentè aniversari de l’emissió de la sèrie Cosmos, dirigida per Carl Sagan. L’Auditori del Campus de Comunicació va comptar amb la presència d’un nodrit públic, desenes de persones de mitjana edat i també joves captivats per la màgia de l’inoblidable científic.
Vladimir de Semir, director de l’Observatori, va confessar emocionar-se encara en tornar a veure els capítols de la famosa sèrie. Un altre fervent admirador i ponent, Miquel Barceló, catedràtic de la Facultat d’Informàtica de la Universitat Politènica de Catalunya, va explicar que la primera vegada que va llegir el nom de Carl Sagan va ser a través de la biografia d’un altre gran investigador Isaac Asimov. Aquest va descriure la sorpresa que es va dur quan va conèixer a Sagan, ja que s’esperava un astrònom vell i de barba llarga, però es va trobar amb un jove atractiu i intel·ligent. “De fet, Asimov assegurava que Marvin Minsky i Carl Sagan eren més intel·ligents que ell”, va afegir Barceló.
Autor: OCC
Trenta anys després de la seva estrena crida l’atenció “el ritme lent dels episodis” però, segons el catedràtic, “no és una cosa negativa perquè es tracta d’una sèrie reflexiva i el seu objectiu és que pensem sobre el que estem veient i les seves conseqüències”.
Segons ell, després de l’èxit aconseguit amb Cosmos, el científic i el seu equip van escriure Nucleus, una sèrie que tractava sobre la física nuclear per a la cadena ABC. Però, “com anava a criticar l’armament nuclear, no va arribar a tirar endavant”, es va lamentar Barceló.
Ordinadors i pipetes
Joan Úbeda, responsable de Media 3.14, de MEDIAPRO, un altre dels ponents, es va encarregar d’analitzar com es divulga avui la ciència a través de la televisió, trenta anys després. “El problema de la ciència és la seva opacitat. Quan vas a gravar a científics només veus ordinadors o pipetes “, va explicar. Aquest hermetisme juntament amb el complex llenguatge científic i la sobreabundància de xifres entre les quals es mou la ciència provoquen que, al seu parer, sigui difícil que aquesta “emocioni” als espectadors.
Tres dècades després, el ritme que regna en el llenguatge audiovisual “és més accelerat i hi ha una clara tendència a l’espectacularització”, va afegir, perquè així els programes intenten cridar l’atenció de l’espectador entre tanta oferta de canals. Altres de les eines que s’utilitzen en l’actualitat, segons Úbeda, són personatges amb ganxo (com ara Mythbusters) ajudar-se de la tecnologia o els canvis d’escala (com en The human footprint).
La tirania de l’audiència?
En aquest punt va començar un animat debat amb el públic ja que, un dels assistents es va plantejar si aquest tipus d’espais científics actuals aconsegueixen despertar vocacions científiques com va aconseguir Sagan amb Cosmos. “Poden aconseguir que el públic s’emocioni amb el coneixement que veu i això ja és un primer pas”, li va respondre Úbeda. No obstant això, en opinió de Miquel Barceló, un mitjà com la televisió, amb la finalitat entretenir difícilment pot fer arribar al gran públic contingut científic ja que aquest “requereix fer un esforç per entendre-ho”. Tant Vladimir de Semir com Joan Úbeda van coincidir a indicar que a la televisió “és l’oferta la que crea a la demanda” i que “no hi ha una voluntat política per autoregular el contingut televisiu”. “Haurem d’esperar uns anys per veure si Internet ocupa el seu lloc”, va afegir Barceló.
En l’acte es van visionar diferents fragments de Cosmos i un reportatge on destacats científics i periodistes elogiaven la figura de Carl Sagan. A més, el diari Público va regalar a tots els assistents el primer DVD de la sèrie. “Podem usar la nostra compassió i la nostra intel·ligència, la nostra tecnologia i la nostra riquesa per aconseguir que tots els habitants d’aquest planeta tinguin una vida rica i significativa”, deia Carl Sagan en un dels episodis de Cosmos i amb aquestes paraules va concloure l’afectuós homenatge.
