El guanyador de l’edició 2003 del premi Loto Eureka, dotat amb 1.200€, ha estat el jove investigador i soci de l’associació David d’Enterria. Segons la selecció “Top ten” que fa cada any la revista Science els deu avenços científics més destacats de l’any 2003 han estat:
L’avenç científic de l’any: Evidències de l’existència de matèria fosca i energia fosca en l’Univers
A partir de la gran explosió inicial (Bing Bang), fa uns 13.000 milions d’anys, l’univers s’ha anat expandint de forma constant. Fins fa poc, els experts suposaven que el ritme d’aquesta expansió s’aniria reduint de mica en mica a causa de l’atracció gravitatòria de la matèria que forma part de l’univers. Les observacions dels últims anys han demostrat que l’expansió de l’univers s’està accelerant. Els resultats més recents corresponen als telescopis del projecte Wilkinson (WMAP) i del projecte internacional Sloan Digital Sky Survey (SDSS). L’expansió de l’univers confirmada amb aquests estudis contradiu el procés que caldria esperar si només existís la massa de la matèria ordinària (la que podem veure o detectar amb la tecnologia actual). La matèria fosca podria estar present a l’espai en forma de planetes flotant lliurement o com a estrelles de les denominades nanes marrons (matèria oscura calenta), però també es possible que una mena de matèria perduda estigui distribuïda a l’espai en forma de partícules massives que interactuen débilment (matèria fosca freda). Per la seva banda, l’energia fosca podria constituïr, segons les observacions més recents, el 73% de l’univers, si bé encara és un problema no resolt.
Desxifrant la malaltia mental
Els experts han identificat alguns gens relacionats amb l’herència de malalties mentals com l’esquizofrènia, la depressió o el trastorn bipolar. Aquests avenços facilitaran el camí en l’obtenció de nous medicaments.
Impactes del canvi climàtic
Durant aquest any, més que mai, ha quedat clar que el canvi climàtic no és un concepte abstracte. Els científics han fet públics nombrosos estudis sobre el desglaç en diferents punts del planeta, les sequeres, els canvis en la productivitat de l’agricultura i l’alteració del comportament d’animals i plantes relacionats amb el canvi del clima global.
Avenços amb l’ARN
Aquest any han continuat millorant els estudis sobre l’impacte dels petits ARN (els ARN d’interferència, per exemple) en el comportament de les cèl·lules i l’expressió dels gens. En una de les línies de treball, l’ARN pot ajudar a combatre la sida i l’hepatitis.
Cop d’ull a les molècules
Nous treballs de col·laboració entre biòlegs i físics han permès observar els detalls de l’activitat de molècules individuals dins les cèl·lules.
Flamarada de raigs gamma
Els astrònoms han confirmat aquest any la connexió entre les explosions més energètiques de l’univers -les de raigs gamma- i les supernoves.
Esperma i òvuls espontanis
El sorprenent descobriment que les cèl·lules mare embrionàries de ratolí poden convertir-se en esperma i òvuls pot ajudar els científics a entendre alguns tipus d’infertilitat, tot i els problemes ètics associats.
Materials i llum
Diversos equips científics han confirmat que determinats materials d’alta tecnologia poden doblegar o fer girar la llum i altres radiacions electromagnètiques, un descobriment que pot ajudar, per exemple, a construir lents amb noves qualitats.
Cromosoma Y
El descobriment de la duplicació de gens al cromosoma Y humà mostra com aquest solitari cromosoma no necessita cap company (quan es produeixen mutacions i es necessita una còpia del gen correcte, aquesta es forma sense necessitat d’un altre cromosoma Y).
Teràpies contra el càncer
Al juny, un grup d’investigadors van anunciar que un medicament dissenyat per aturar el desenvolupament del sistema vascular dels tumors prolonga la vida en els malalts greus de càncer de còlon.
BASES LOTO EUREKA 2003
[13 d’octubre de 2003]
1. Justificació. Els mitjans de comunicació de masses donen poca importància a la informació científica. A més, de vegades, algunes de les notícies científiques que més es destaquen als mitjans són simples anècdotes sense importància. L’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) convoca per cinquena vegada el concurs LOTO EUREKA, destinat a fer conèixer els avenços científics realment més destacats de l’any i a posar a prova la perspicàcia de periodistes, científics i aficionats a la ciència.
Convocatòria. Concurs obert a científics, periodistes, divulgadors i aficionats a la ciència en general.
Participació. Els concursants han de fer arribar a l’ACCC una llista amb l’avenç científic del 2003 que consideren més important i amb altres cinc avenços científics destacats. En total, doncs, 1+5 avenços. Els missatges per participar en el concurs s’han de fer arribar a l’adreça electrònica de l’ACCC (secretaria-tecnica@accc.cat).
Ajut a la participació. L’ACCC proposa una llista de suggeriments amb 10 avenços científics que poden ser utilitzats pels concursants com ajut per a la seva participació. (Vegeu més avall).
Guanyador. L’ACCC, a través dels coordinadors d’aquest concurs, declararan guanyador el concursant que s’hagi acostat més a la llista d’avenços més destacats de l’any que publicarà a finals de desembre la revista Science.
Sistema de puntuació. El concursant que encerti l’avenç més destacat (el Breakthrough of the year, com diu la revista de l’AAAS) aconseguirà 3 punts. Cada una de les restants coincidències amb la llista de Science sumaran 1 punt més.
Termini. El concurs estarà obert a les votacions en el període comprès entre el 7 de novembre i el 8 de desembre del 2003 (ambdós inclosos). Els premis seran lliurats el mes de febrer del 2004.
Premis. 1200 euros en premis (amb el patrocini de Novartis).
Coordinació. Octavi López i Rubes Editorial.
Condicions. La participació és gratuïta. Només s’acceptarà una llista per persona. Si la llista presentada excedeix el nombre d’avenços que proposem (1+5) només es consideraran vàlids els sis primers. Les candidatures poden ser presentades en qualsevol dels idiomes oficials de l’Estat espanyol.
Per a qualsevol reclamació actuaran com a jurat inapel·lable del concurs Octavi López (tresorer de l’ACCC), Pau Senra (secretari de l’ACCC) i Joaquim Elcacho (president de l’ACCC).
PISTES DE L’ACCC – LOTO EUREKA 2003
NOVA VISIÓ DE L’HOMO ERECTUS
Desmentida una de les hipòtesis sobre el desenvolupament dels grans cervells de la nostra pròpia espècie amb la troballa del primer Homo erectus amb aparença moderna. Actua de lligam entre les formes més antigues i més recents d’H. erectus de Java, suggerint que l’espècie va viure de forma continuada en aquest lloc remot durant un milió d’anys, en comptes d’arribar en migracions successives com alguns havien proposat.
SUPERFÓRMULA PER GENERAR MULTITUD DE FORMES
Una sola equació que pot generar una vasta diversitat de formes naturals, la “superfórmula”, és una versió modificada de l’equació d’un cercle. Utilitzant-la es poden generar programes gràfics molt més eficients i també es pot utilitzar en reconeixement de patrons.
L’AIGUA GLAÇADA DE TITÀ
Tità, la lluna més gran de Saturn, és densa i bromosa, amb una atmosfera de metà, nitrogen i argó. Podria estar feta de roques o d’immensos oceans de metà. Ara s’hi ha afegit una nova hipòtesi: que contingui grans quantitats d’aigua gelada.
SEQÜENCIACIÓ DEL CROMOSOMA Y
El cromosoma Y humà conté més gens dels que es pensava, i una part (sobretot els essencials en la fertilitat masculina) són com imatges especulars en els seus extrems, cosa que permet la seva autoreparació.
EVIDÈNCIA D’UN PENTAQUARK
Diversos experiments arreu del món semblen haver creat una partícula formada per cinc quarks, mentre que fins ara només se n’havien detectat de tres (anomenades barions) o de dos (parells quark-antiquark, anomenades mesons).
EL TNA, ABANS QUE L’RNA?
Com la treosa és un sucre més senzill que la ribosa, el TNA podria haver estat un precursor de l’RNA com a molècula transmissora del missatge genètic.
FUSIÓ ENTRE CÈL·LULES HUMANES I DE CONILL
S’han reprogramat cèl·lules humanes fusionant-les amb cèl·lules de conill a les que s’havia eliminat el material genètic, obtenint cèl·lules mare capaces potencialment de transformar-se en qualsevol tipus cel·lular del cos.
L’ORIENTACIÓ DE LES CÈL·LULES MARE
Fins ara no estava clar què determinava la ruta que prenia una cèl·lula mare en particular. S’ha descobert que podria ser l’organització asimètrica del fus mitòtic durant la divisió cel·lular el que orienta les cèl·lules filles resultants.
COEXPRESSIÓ DE XARXES GÈNIQUES
Identificació de grups de gens funcionalment relacionats i evolutivament conservats que formen xarxes de coexpressió. La troballa aporta importants respostes i descobreix noves relacions evolutives.
GENÒMICA, PROTEÒMICA I RIBONÒMICA
Avenços en la seqüenciació de nous genomes, com el del gos o la rata, en proteòmica i en ribonòmica, que se centra en el paper fisiològic dels motius de RNA en els genomes.
